La recuperació de l'economia espanyola està entrant en una fase de "maduresa" en la qual nous riscos ennuvolen les perspectives a mitjà termini, segons adverteix el Fons Monetari Internacional (FMI), que ha retallat el seu pronòstic de creixement per aquest any al 2,5%, enfront del 2,7% que contemplava a l'octubre, mentre que ha revisat a l'alça les seves projeccions de dèficit i deute públic.
"Les difícils reformes estructurals que Espanya va escometre en resposta a la crisi financera global continuen donant fruit, però la recuperació econòmica està madurant i nous riscos ennuvolen les perspectives a mitjà termini", assenyala l'FMI en les conclusions sobre la seva anàlisi anual de l'economia d'Espanya.
D'aquesta manera, la institució anticipa una moderació del creixement el 2018 més gran del que s'havia previst el passat mes d'octubre, i redueix el ritme d'expansió al 2,5%, dues dècimes menys del previst anteriorment, mentre que ha confirmat el seu pronòstic del 2,2% per al 2019 i pronostica una desacceleració de l'activitat a l'1,8% un any després, i convergeix a mig termini amb la seva taxa potencial de l'1,75%.
Pel que fa a la situació dels comptes públics, l'FMI ha empitjorat els seus pronòstics sobre l'evolució del dèficit, que ara preveu que assoleixi el 2,8% del PIB el 2018 i el 2,4% el 2019, en tots dos casos una dècima per sobre del nivell anticipat a l'octubre, mentre que el 2020 continuarà registrant un desequilibri negatiu del 2,4% del PIB.
"L'extensió del pressupost de 2018 o un escenari sense canvis de polítiques no permetria assolir els objectius de dèficit", adverteix l'FMI, que preveu que si el Govern no comptés amb la majoria parlamentària suficient per tirar endavant els seus comptes de 2019 i hagués de prorrogar els actuals el desequilibri negatiu se situaria a l'entorn del 2%, que sense canvis a les polítiques aconseguiria un dèficit del 2,4% del PIB.
Així mateix, la institució internacional ha revisat lleugerament a l'alça les seves projeccions de deute públic per a Espanya, fins al 97,3% del PIB aquest any i al 96% el següent, amb una previsió del 94,8% del PIB per al 2020.
"Aquestes projeccions reflecteixen un suport inferior de l'entorn exterior i el debilitament de la demanda domèstica", ha indicat Andrea Schaechter, cap de la missió de l'FMI a Espanya.
Per la seva banda, el Consell Executiu de l'FMI, presidit per la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, ha destacat la "fortalesa continuada" del creixement de l'economia espanyola, així com la reducció de l'atur, que reflecteixen els millors fonamentals, encara que ha advertit que, "malgrat els assoliments, diversos riscos a la baixa ennuvolen les perspectives a mitjà termini".
En aquest sentit, el directori de l'FMI ha encoratjat les autoritats espanyoles a perseverar en les polítiques i reformes destinades a millorar de manera addicional la resiliciencia econòmica, i reduir el deute públic, per millorar la productivitat, retallar la desigualtat i augmentar l'ocupació, especialment entre els desocupats de llarga durada i els joves.
Així mateix, l'òrgan de Govern de l'FMI ha destacat el sanejament del sector bancari espanyol, i ha assenyalat la importància d'una rigorosa gestió de la liquiditat i dels riscos aparellats als tipus d'interès davant una eventual normalització de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE).
D'aquesta manera, la institució ha valorat positivament el pla de les autoritats per crear una autoritat macroprudencial per abordar millor els potencials riscos per a l'estabilitat financera i expandir les eines macroprudencials del Banc d'Espanya.
REDUIR "MÉS RÀPID" EL DEUTE
Entre les demandes de l'FMI a les autoritats espanyoles, la institució assenyala la necessitat de reprendre el procés de consolidació fiscal i de reduir "més ràpid" el deute públic, i dona la benvinguda a l'objectiu de dèficit del Govern central per al 2019.
En aquest context, el directori de l'FMI recomana a les autoritats espanyoles adoptar un paquet de mesures sòlides i un pla d'accions de contingència en cas de registrar-se potencials insuficiències fiscals.
LES PUJADES D'INGRESSOS AJUDARAN A REDUIR EL DÈFICIT
D'aquesta manera, el directori de l'FMI ha pres nota dels plans del Govern espanyol per captar ingressos addicionals, i ha assenyalat que les mesures plantejades per elevar els ingressos poden reduir el dèficit, ajudar a finançar més despesa social i contribuir a reduir la desigualtat, mentre ha encoratjat les autoritats a retallar gradualment els béns i serveis que gaudeixen d'IVA reduït, així com a abordar les ineficiències del sistema tributari i pujar els impostos mediambientals.
La responsable de la missió de l'FMI a Espanya ha assenyalat que, tenint en compte el "nivell de risc" del deute públic, el país probablement es veuria forçat a retallar la despesa o pujar els impostos en cas que l'economia es veiés afectada per futures sacsejades, mentre que en cas que el deute i el dèficit fossin inferiors Espanya es trobaria en una millor posició per estabilitzar l'economia i protegir els ciutadans de bruscs canvis a l'atur.
"Això crearia el marge i els recursos que podrien utilitzar-se en el futur quan fossin necessaris", ha apuntat Schaechter.
PRESERVAR LA SOLVÈNCIA DEL SISTEMA DE PENSIONS
D'altra banda, el directori de l'FMI ha subratllat la necessitat de "salvaguardar la viabilitat financera del sistema de pensions", i ha assenyalat que vincular permanentment la seva revaloració a la inflació, sense introduir mesures compensatòries, col·locaria la despesa en pensions en una "pronunciada trajectòria alcista", per la qual cosa ha demanat una aproximació transparent, exhaustiva i equitativa a les reformes del sistema de pensions.
Referent a això, Andrea Schaechter considera que les reformes del 2011 i 2013 van abordar les pressions financeres sobre el sistema de pensions, encara que l'acceptabilitat d'aquests canvis ha estat posada en dubte pels ciutadans.
"És clar que seran necessaris més ajustos del sistema de pensions", explica la funcionària de l'FMI, i ha afegit que, en la seva opinió, serà "molt difícil" evitar completament una reducció de les prestacions en el futur si no hi ha canvis fonamentals en les contribucions al sistema i al mercat laboral.
DEFENSA LA REFORMA LABORAL
En aquest sentit, els dirigents de l'FMI han destacat la forta creació d'ocupació registrada a Espanya, la qual cosa ha portat a la institució a preveure que la taxa d'atur baixarà aquest any al 15,6% i continuarà disminuint els propers anys, i es situarà al 14,7% el 2019 i al 14,3% el 2020.
D'aquesta manera, l'FMI ha demanat al Govern de l'Estat "preservar l'impuls de les anteriors reformes laborals", i ha encoratjat les autoritats a abordar la dualitat del mercat de treball, reforçar les polítiques actives d'ocupació i millorar els incentius per a una mobilitat laboral entre regions més elevada, així com garantir la flexibilitat salarial, i ha subratllat que l'augment dels sous hauria d'alinear-se amb l'augment de la productivitat.
