El Fons Monetari Internacional (FMI) ha aconsellat aquest dilluns a la Unió Europea (UE) que faci una reforma ambiciosa del seu marc fiscal per evitar una acumulació "indesitjable" de deute públic.
"Les regles existents han tingut cert èxit, especialment en augmentar la consciència pública que els dèficits fiscals han d'estar per sota del 3% del PIB, però no han impedit una acumulació indesitjable de deute públic i riscos de sostenibilitat fiscal en alguns membres", ha explicat l'entitat.
"A causa del paper central de la política fiscal per abordar tant les crisis recents com els desafiaments futurs, la crida a reformar la governança fiscal a Europa ressona com mai abans", ha afegit l'organisme.
LES TRES PROPOSTES DE L'FMI
La proposta de l'FMI se centra en tres pilars: modernitzar les regles fiscals numèriques per tenir en compte explícitament els riscos fiscals que enfronten els països i tenir una orientació clara a mitjà termini; enfortir les institucions fiscals nacionals per millorar el debat intern i aprovar les polítiques; i la creació d'un fons de la UE per ajudar els països a gestionar millor les recessions econòmiques i proporcionar béns públics essencials.
Sobre la primera proposta, els països amb més riscos fiscals haurien de convergir un saldo fiscal general zero o positiu durant els propers tres a cinc anys. I els països amb riscos fiscals més baixos i un deute per sota del 60% tindrien més flexibilitat, però tot i així haurien de considerar els riscos als seus plans. El marc incentivaria l'acumulació de matalassos fiscals que permetrien una flexibilitat significativa per respondre a xocs adversos i dur a terme una política anticíclica”.
Pel que fa a la segona proposta, l'FMI ha assenyalat que "tots els països de la UE haurien de promulgar marcs fiscals a mitjà termini i establir límits de despesa anuals plurianuals consistents amb la seva àncora d'equilibri general durant el període".
En aquest sentit, els consells fiscals nacionals independents han de tenir un paper més important per enfortir els controls i equilibris a nivell de país, incloent.hi l'elaboració o l'aprovació de projeccions macroeconòmiques, l'avaluació dels riscos fiscals i la garantia de la coherència dels límits màxims de despesa i els plans fiscals.
I la Comissió Europea seguiria exercint el seu paper clau de supervisió i el Consell Fiscal Europeu (EFC) serviria com a node central d'una xarxa de consells fiscals nacionals, ajudant a promoure bones pràctiques i brindant una veu independent tant sobre els riscos del deute com sobre l'execució del marc.
Per acabar, sobre la creació d'un fons comú europeu per lluitar contra les recessions, l'FMI ha assenyalat que l'objectiu és millorar l'estabilització macroeconòmica, especialment quan la política monetària està operant al límit inferior efectiu, i permetre la provisió de béns públics comuns a nivell de la UE, com el canvi climàtic i la infraestructura de seguretat energètica. En aquest sentit, "un fons d'inversió climàtic és una part important de la proposta", ha aconsellat l'FMI.
La conclusió de l'organisme és que "enmig d'una extraordinària incertesa econòmica i els desafiaments fiscals que s'acosten, la reforma del marc fiscal de la UE no pot esperar. L'extensió de la clàusula d'escapament general fins al 2023 ofereix una oportunitat per fer precisament això, més demores obligarien els països a tornar a les velles regles amb tots els seus problemes. L'oportunitat no ha de ser desaprofitada”.
