- En su opinión, la crisis financiera de España podría haberse solucionado de forma interna
- Según Fernández Ordóñez, el Gobierno del PP exageró la situación para criticar la gestión del anterior Ejecutivo
Miguel Ángel Fernández Ordóñez, qui va ser governador del Banc d'Espanya entre 2006 i 2012, ha trencat el seu silenci amb el llibre 'Economistes, polítics i altres animals' en el qual parla, entre altres coses, del crític moment que va viure el nostre país amb el rescat als bancs i defensa que aquest rescat podria haver-se evitat de no ser pel Partit Popular.
Segons Ordóñez, el PP va generar una enorme pèrdua de confiança per la seva falta d'experiència en la gestió de crisis i el menyspreu als òrgans supervisors, en particular el Banc d'Espanya, informa El País. De fet, la imatge del Banc d'Espanya va sofrir un important revés amb tota aquesta situació ja que molts van interpretar que l'organisme no havia fet prou ni per solucionar-la ni, sobretot, per evitar-la.
En opinió de l'exgovernador del Banc d'Espanya, el Govern de Mariano Rajoy, amb Luis de Guindos com a ministre d'Economia i Finances, va magnificar el problema del sector bancari espanyol per criticar l'Executiu anterior i justificar el "caràcter salvador" del nou Govern. El que va aconseguir, no obstant això, va ser atemorir els inversors i fer que el rescat fos inevitable.
MOSSEGANT-SE LA LLENGUA
Fernández Ordóñez, en una entrevista amb El País, reconeix que s'ha estat "mossegant la llengua" i que, davant la crisi de Bankia, va demanar al Congrés parlar i "només em van deixar quan ja no era governador". Enfront del seu silenci, critica com el PP va parlar més del compte al seu moment. "Hi ha coses que no cal dir-les (com quan Luis de Guindos va dir al Financial Times que la banca necessitava una provisió de 50.000 milions, fet que el propi Banc d'Espanya havia dit al ministre), sinó fer-les. Sobretot, si denigren la imatge d'un país en un moment molt delicat. El nou Govern va magnificar el dèficit anterior, va llançar la idea que Espanya era com Grècia, quan no ho era. Es va retardar el pressupost, les valoracions es van enfonsar, la prima de risc es va disparar i a això es va unir la pèssima gestió de la crisi de Bankia".
L'exgovernador del Banc d'Espanya insisteix que la crisi de Bankia i la dels bancs en general es podia haver solucionat dins del país d'una manera discreta. En el seu lloc, recalca, "es va voler presentar un escenari tan negatiu que els inversors de fora es van atemorir".
"Van atemorir els mercats d’una manera flagrant, perquè hem passat d'una sospita generalitzada sobre els bancs europeus a una sospita concreta i en primera línia sobre la banca espanyola. Vam passar de dir que tenim el millor sistema financer del món (fet que seria discutible, encara que no era pas tan nefast), a escoltar algunes declaracions amb missatges dient que els havien deixat el pitjor sistema financer del món", reitera Ordóñez.
UNA IMATGE DANYADA
Miguel Ángel Fernández Ordóñez reconeix que la imatge del Banc d'Espanya va sortir danyada de tota aquesta situació per la seva suposada inacció però recalca que sí es van prendre mesures des de l'organisme. "Luis Ángel Rojo (exgovernador) va introduir les provisions dinàmiques, anticícliques, una filosofia que s'ha seguit ara a tot el món. I també es va obligar a incloure en els balanços les titulitzacions". Així i tot, Fernández Ordóñez vol deixar clar que al nostre país la tutela de les caixes d'estalvi estava en mans de les comunitats autònomes, "no la tutela de supervisió, que seguia estant al Banc d'Espanya, però sí la de nomenaments, sous, etc. Tot això estava enormement polititzat. Una de les coses que hem après de la crisi és que la mescla de política i entitats de crèdit és tòxica".