L'Eurogrup, conformat pels ministres d'Economia i Finances de la zona euro, ha decidit aparcar la creació d'un fons únic de garantia de dipòsits (EDIS, per les sigles en anglès), el tercer pilar de la Unió Bancària i un dels últims serrells per assolir una política financera comuna que les entitats espanyoles han reclamat en nombroses ocasions. A canvi, els socis de l'euro han d'establir un grup d'alt nivell que continuarà els treballs tècnics amb l'objectiu d'elaborar un informe el juny el 2019.
Durant una reunió de més de quinze hores, que ha culminat gairebé a les 8.00 hores d'aquest dimarts, l'Eurogrup ha deixat de banda també la creació d'un pressupost específic per a la zona euro, alhora que ha arribat a un acord per reforçar la Unió bancària a través d'un fons d'emergència per acabar amb crisis bancàries, així com per enfortir les competències del Fons Únic de Rescat (FUR).
"Ho hem aconseguit. Després de diversos mesos d'intenses negociacions i una reunió llarga i dura hem aconseguit un pla ampli per reforçar l'euro", ha anunciat el president de l'Eurogrup, Mário Centeno, durant una roda de premsa posterior a la reunió, que va començar a les 17.00 hores de dilluns.
Els responsables d'Economia de l’Eurozona han pactat, en concret, tres documents que Centeno traslladarà aquesta tarda al president del Consell europeu, Donald Tusk, perquè els caps d'Estat i de Govern els valorin durant la cimera que té lloc dijous i divendres de la setmana vinent.
L'element més tangible de la reforma és la creació d'una xarxa de seguretat per a la Unió Bancària
No obstant això, Centeno ha explicat que l'Eurogrup ha estat incapaç de pactar un "enfocament comú" sobre "la necessitat i el disseny" d'un futur pressupost de l’Eurozona que impulsi "la convergència i la competitivitat" dels socis.
UN TALLAFOCS PER A LA UNIÓ BANCÀRIA
L'element més tangible de la reforma pactada és la creació de 'tallafocs' (backstop) per a la Unió Bancària, un mecanisme ja acordat sobre el qual faltaven tancar els seus detalls. Serà una solució d'emergència per a situacions en les que els recursos del Fons Únic de Resolució (FUR) no són suficients per fer front a una fallida bancària.
Serà una línia de crèdit amb un venciment inicial de tres anys, ampliables a dos més. Es podrà utilitzar per cobrir els mateixos usos que estipula el FUR, incloent-hi una provisió de liquiditat, i la seva mida estarà alineada amb l'objectiu final d'aquest fons (55.000 milions d'euros).
El MEDE serà la institució d'albergar aquesta xarxa de seguretat, que serà, a més, fiscalment neutra i els préstecs hauran de ser aprovats per unanimitat entre els socis de l'euro. L'Eurogrup ha obert la porta a dissenyar un procés d'aprovació d'emergència quan sigui necessari.
El backstop de la Unió Bancària començarà a aplicar-se el 2024, encara que la data d'inici podrà avançar-se sempre que s'avanci prou en la reducció de riscos als quals s'enfronta el sector financer europeu.
MÉS COMPETÈNCIES PER AL FONS DE RESCAT
D'altra banda, l'Eurogrup ha acordat reforçar les competències del fons europeu de rescat, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) en la supervisió econòmica i el disseny i vigilància de rescats, tasques que compartirà amb la Comissió Europea.
Els països de l'euro amb dificultats, a més, podran tenir accés a una línia preventiva de crèdit (PPCL, per les sigles en anglès) abans un eventual rescat, que estarà subjecta a un "nivell apropiat de condicionalitat".
En concret, per tenir accés a aquests préstecs els països han de complir les regles fiscals europees i aquest aspecte es revisarà almenys cada sis mesos. En cas que s'incompleixin les normes del Pacte d'Estabilitat i Creixement es tallarà l'accés als fons del MEDE i l'estat afectat pot reclamar una línia de crèdit reforçada (ECCL) o un rescat complet.
En qualsevol cas, l'assistència financera es concedirà sempre a països amb un deute públic sostenible i la capacitat dels quals de devolució dels préstecs estigui garantida, factors que s'examinaran de manera "transparent i predictible".
En aquest context, els socis de l'euro han mostrat la seva intenció d'introduir les clàusules d'acció col·lectiva (CAC) en emissions de deute públic. Aquestes clàusules faciliten la reestructuració de deute perquè permeten a una gran majoria de bonistes acordar canvis en les condicions que siguin aplicables a tots els titulars d'un títol.