- Segons Reuters, diversos membres del BCE estan preocupats per la fortalesa de l'euro
- El supervisor monetari no prendrà cap decisió sobre la reducció dels seus estímuls durant la reunió del 6 i 7 de setembre
La cautela domina l'ànim dels inversors en aquesta arrencada del mes de setembre, després que la volatilitat hagi assolit altes cotes al mercat de les divises aquest convuls agost. El rebot protagonitzat pel dòlar perd força abans de la publicació de les dades del mercat laboral dels EUA, mentre l'euro pateix després de les informacions publicades per 'Reuters' sobre les preocupacions de diversos membres del Banc Central Europeu (BCE) sobre la fortalesa de la divisa comunitària.
L'euro/dòlar es manté al voltant dels 1,19 dòlars, amb un mínim als 1,8850 dòlars, lluny dels màxims de 31 mesos assolits el 29 d'agost als 1,2070 dòlars, mentre els operadors digereixen la notícia que apunta que el supervisor monetari no mourà fitxa durant la reunió del 6 i 7 de setembre. L'agència de notícies cita tres fonts pròximes al BCE per afirmar que el banc central no anunciarà durant el seu conclave de setembre el calendari de reducció dels seus estímuls que expiren al desembre de 2017. De fet, segons aquestes informacions, les converses sobre aquest tema amb prou feines han començat.
El BCE hauria de posposar 'sine die' el debat sobre la retirada dels estímuls per danyar seriosament el 'momentum' alcista de la moneda europea, assenyalen des de Danske Bank
"Aquest serà el tema central del mercat de les divises la setmana que ve, però creiem que les caigudes de l'euro seran breus i curtes, ja que la moneda comunitària es troba ben apuntalada per la marxa de l'economia", assenyalen experts de Danske Bank. De fet, la inflació a l'Eurozona s'ha disparat fins a l’1,5% al mes d'agost i la desocupació ha continuat en mínims de vuit anys, al 9,1%.
En aquest context, els analistes de l'entitat Danesa creuen que el BCE hauria de posposar 'sine die' el debat sobre la retirada dels estímuls per danyar seriosament el 'momentum' alcista de la moneda europea. "Això no passarà en cap cas", puntualitzen, de fet, la majoria d'experts consultats opinen que, si no és al setembre, el president del banc central, Mario Draghi, no tindrà més remei que anunciar el seu "pla de sortida" a l’octubre. "L'euro presenta ara oportunitats de compres durant els retrocessos", insisteixen des de Danske Bank.
EL DÒLAR, A MERCÈ DE LES DADES MACRO I LA FED
Pel que fa al dòlar, el mercat està esperant que l'informe del mercat laboral corrobori les bones perspectives que va deixar la dada d'ocupació privada de la consultora ADP, que va confirmar la creació de 237.000 nous llocs de treball a l'agost. No obstant això, la moneda dels EUA ha vist frenat el seu recent rebot precisament per les dades mixtes que arribaven des de l'altre costat de l'Atlàntic.
El dòlar aguanta per sobre dels 110,00 iens, tot i que cau des del màxim de dues setmanes de la sessió de dijous. L'índex del dòlar, que mesura el seu acompliment davant de sis divises rivals, va en camí de tancar la setmana amb pèrdues, tot i que es manté al voltant dels 92,700 punts, lluny del mínim de dos anys i mig del 29 d'agost als 91,621 punts.
El que ja es considera com un 'ral·li d'alleujament' de la moneda nord-americana, hi trobarà continuïtat si l'informe del mercat laboral que es publica divendres llança una prospera dada de nòmines no agrícoles i, el que és més important, si "el creixement dels salaris mostren evidències que ja es noten les pressions inflacionistes", explica Michael Hewson, analista de CMC Markets.
De fet, segons Hussein Saied, estrateg d’FXTM, "en el curt termini determinarà si el dòlar ja ha tocat fons o si la debilitat de la divisa, que és el tema estrella als mercats aquest any, encara té més recorregut". "Però al llarg termini, serà el sostre del deute, les reformes tributàries del president dels EUA, Donald Trump, i l'esdevenir dels tipus d'interès els que marcaran la direcció del dòlar per la resta de l’any", indica l'expert.
En aquest sentit, S&P Global ja ha advertit que un fracàs en augmentar el límit de deute seria més catastròfic que el col·lapse de Lehman Brothers i condemnaria l'economia dels EUA a la recessió. "Això podria ser poc exagerat tenint en compte les experiències passades", comenta l'analista del broker, però "no elevar el sostre del deute sens dubte tindrà un impacte negatiu sobre l'economia", arrodoneix.
D'altra banda, Trump ha pronunciat el seu molt esperat discurs sobre les reformes tributàries. No obstant això, no ha ofert més detalls que la seva disposició a reduir els impostos corporatius en un 20%. Molts economistes creuen que reduir la taxa impositiva corporativa del 35% al 15% és un pla poc realista i no passarà pel Congrés. "Si el president no compleix amb les reduccions d'impostos i el seu primer any a la Presidència acaba sense èxits legislatius significatius, el dòlar es mantindrà sota pressió", vaticina Sayed.
Finalment, hi ha la qüestió de si la Reserva Federal dels EUA (Fed) augmentarà o no els tipus per tercera vegada aquest 2017. "Ara com ara, els futurs del banc central indiquen que hi ha un 33% de possibilitats d'una pujada al desembre, cosa que encara és molt poc", conclou Michael Hewson.
