L'euro afluixa després de conquistar els 1,19 dòlars, rècord de 31 mesos

La història que subjau en aquest joc d'estira-i-arronsa és la pèrdua de confiança dels operadors en què la Reserva Federal dels EUA (Fed) afronti la tercera pujada de tipus projectada en 2017. En aquesta ocasió, els comentaris del membre, sense dret a vot, del banc central, James Bullard, van afegir més llenya al foc. El també president de la Fed de St. Louis va deixar clar que s'oposa a un nou increment de les taxes, ja que poden entorpir les possibilitats que el supervisor monetari arribi al seu objectiu d'inflació del 2%.

A més, l'acompliment del dòlar nord-americà s'ha vist entelat per l'agitació política que tenalla a Washington i per les dades econòmiques poc inspiradores dels Estats Units, particularment el lent avanç de la inflació, principal motiu per explicar la ja esmentada incertesa sobre el ritme de la futura restricció de la política monetària de la Reserva Federal. Així, la moneda dels EUA, a més de tornar a mínims de juny de l'any passat en l'índex que mesura el seu acompliment contra sis rivals, s'ha depreciat fins al seu pitjor canvi en 11 mesos contra la lliura, que s'ha arribat a canviar a 1,3251 dòlars abans de la decisió de política monetària del Banc d'Anglaterra.

Aquest panorama contrasta amb els vents que bufen de l'altre costat de l'Atlàntic, ja que l'euro ha obtingut el seu més recent suport en la creixent certesa que el Banc Central Europeu (BCE) s'encamina cap a una gradual retirada dels seus estímuls monetaris i una normalització de la seva política ultra-expansiva. Tècnicament parlant, la destinació de la moneda comunitària està en els 1,20 dòlars, màxims de 2015.

RAL·LI DE CINC MESOS QUE APUNTA ALS 1,20

Des dels mínims de gener en els 1,0339, fins als màxims del 02 d'agost, en els 1,1910, l'euro/dòlar està protagonitzat un ral·li de cinc mesos, el més llarg des de 2013, impulsat pels diferencials de tipus d'interès que s'han mogut a favor seu i per l'àmplia feblesa del dòlar. Analistes tècnics aposten perquè en el curt termini, la 'moneda compartida' aconsegueix els 1,2000 dòlars, més específicament els 1,2043 dòlars, que és el preu més baix de 2012, segons indiquen des de JPMorgan Chase & Co.

Mirant més enllà dels mínims de fa cinc anys, Niall O'Connor, analista tècnic de JPMorgan, creu que el següent objectiu a vigilar són els 1,2167 dòlars, xifra que marca la reculada del 50% de la caiguda des del màxim de l'euro de 2014, just en 1,40 dòlars, indica l'expert.

L'analista tècnic de Bolsamanía, José María Rodríguez, creu que, "correccions puntuals a banda, doncs res puja sense la seva corresponent pausa en el camí", existeix la possibilitat que l'encreuament posi rumb "cap a nivells de preu propers als 1,27-1,28, de cara a les setmanes vinents/mesos". Nivell que no és un altre que "la part superior de l'impecable canal a la baixa pel qual es va desplaçant l'encreuament des dels màxims històrics que va marcar el juliol de 2008 en els 1,60390", assenyala Rodríguez.

Però l'expert també avisa que "en el curt termini l'euro/dòlar pot comprovar la fortalesa dels suports que presenta en els 1,1616 dòlars i per sota els 1,1500 dòlars".