Les actes de la darrera reunió del Banc Central Europeu (BCE) han mostrat un clar suport dels banquers a la darrera pujada de tipus d'interès adoptada pel supervisor comunitari. Segons es reflecteix al document, la decisió "es va considerar que estava molt renyida", encara que "una sòlida majoria dels membres" va recolzar l'alça de 25 punts bàsics proposada per Philip Lane, economista en cap de la institució.
"Aquests membres van subratllar que els nivells d'inflació seguien sent elevats i que una pujada dels tipus d'interès indicaria la determinació ferma del Consell de Govern de tornar a situar la inflació a l'objectiu en el moment oportú. L'horitzó temporal en què la inflació tornaria a situar-se al 2% no hauria d'anar més enllà del 2025. Segons les últimes projeccions dels experts del BCE, s'esperava que fos així, encara que llavors la inflació hauria superat l'objectiu durant més de quatre anys consecutius”, expliquen.
D'aquí, afegeixen, "errar al camí de la pausa la primera vegada que la decisió estigués renyida podria córrer el risc d'interpretar-se com un debilitament de la determinació del BCE, especialment en un moment en què la inflació general i la subjacent se situaven per sobre del 5%”.
De la mateixa manera, el document ressalta que "es va posar èmfasi en les revisions a l'alça de les projeccions d'inflació general per als dos primers anys de l'horitzó de projecció" i en el fet que "les projeccions estaven condicionades als tipus d'interès de mercat, que preveien una nova pujada de tipus per a finals d'any”. "A més, encara que hi havia indicis que suggerien que el creixement salarial estava a prop d'assolir un màxim, es necessitaven més proves per estar segurs que estava canviant", afegeixen.
Una altra consideració era el risc que el camí d'inflació incorporat a les projeccions fos "fràgil" i que noves pertorbacions de l'oferta poguessin "elevar la inflació per sobre de l'objectiu durant més temps, cosa que podria repercutir en les expectatives d'inflació". Així, expliquen, es va considerar "més segur" fer front a aquesta situació amb els tipus d'interès al 4,00% que al 3,75%, ja que "uns tipus més alts podrien reduir l'amplificació de noves pertorbacions i disminuir així la probabilitat d'haver de tornar a apujar els tipus en el futur”.
"En aquest context, s'ha argumentat que quan la política monetària havia estat a prop del límit inferior efectiu i la inflació havia estat baixa, hi havia hagut raons de pes per deixar de banda els xocs d'oferta, mentre que actualment la situació era molt diferent", apunten des de Frankfurt.
Aquests membres també van argumentar que una pausa podria donar lloc a especulacions sobre la fi del cicle d'enduriment, cosa que augmentaria el risc d'un repunt de la inflació. Aquesta situació, apunten, exigiria una altra onada d'enduriment monetari més endavant, cosa que podria tenir conseqüències adverses per als mercats immobiliaris i l'estabilitat financera en general. "No apujar els tipus també podria enviar un senyal que el Consell de Govern està més preocupat per l'economia i per una possible recessió que per una inflació massa elevada", sentencia el BCE.
No obstant això, alguns membres van expressar la seva preferència per mantenir els tipus als nivells anteriors. Aquests membres van subratllar el fet que el Consell de Govern havia "deixat clar" que les seves decisions "depenien de les dades" i, en conseqüència, les dades disponibles des del juliol "no recolzaven, en conjunt, una nova pujada dels tipus".
"L'economia s'havia debilitat substancialment i es preveia que la inflació es tornaria a situar al voltant del 2% al final de l'horitzó de projecció, mentre que els riscos per a les perspectives d'inflació estaven equilibrats. Tot i que els preus del petroli havien pujat, això podria resultar temporal. Es va considerar que l'augment de 425 punts bàsics dels tipus d'interès que ja s'havia produït des de l'inici del cicle d'enduriment demostrava suficientment el compromís del Consell de Govern de complir el mandat d'estabilitat de preus", detalla el BCE .
D'altra banda, aquests membres també han sostingut que gran part de la repercussió de les anteriors pujades de tipus "encara estava pendents" i que "no era probable que tot això s'inclogués a l'escenari central, fet que implicava que els riscos a la baixa per al creixement econòmic podrien ser significatius". Alhora, han argumentat que fer una pausa en aquesta reunió tindria l'avantatge de "donar temps per avaluar l'impacte de les decisions anteriors sobre l'economia i valorar si la desacceleració era més profunda del que s'esperava i si la inflació estava baixant realment segons el que estava previst" tipus d'interès.
Una altra consideració d'aquests funcionaris era que, amb una nova pujada de tipus, es corria el risc de repetir la situació que s'havia produït el 2011, quan les pujades de tipus d'interès s'havien hagut de revertir ràpidament davant de les conseqüències econòmiques de la crisi del deute sobirà.
EL 'XOC' DEL PETROLI, UN RISC PER A LA INFLACIÓ
Pierre Wunsch, governador del Banc Nacional Bèlgica, ha alertat que els preus del petroli representen un risc sobre la inflació que podria empènyer el Banc Central Europeu (BCE) a emprendre una altra pujada dels tipus d'interès.
"És un dels factors que, ja sabeu, podria empènyer la inflació a l'alça (...) la inflació seria més alta de tal manera que no complirem el nostre objectiu el [2025], aleshores crec que hauríem de fer-ne més", ha assenyalat en relació a un xoc persistent a l'or negre.
Així mateix, ha afegit que "si la inflació fos més alta que el nostre pronòstic, no més que marginalment, aleshores crec que hem de fer-ne més".
Wunsch també ha ressaltat que “la inflació sostinguda s'estava tornant gairebé impossible. Així que estàvem disposats a passar per molts xocs només perquè no havíem vist una inflació superior al 2% durant un llarg període de temps. Ho hem vist ara... És la manera com entenem que la inflació pot ser més persistent del que pensàvem".
