Els sectors econòmics catalans s'esquincen les vestidures després de la no aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). Els comptes del Govern de Pedro Sánchez suposaven una inversió històrica de més de 2.250 milions d'euros a la regió i "representaven una millora econòmica important per a Catalunya", destaca Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Sense aquestes inversions, la regió es queda sense un increment, per exemple, el 66% en partides tan importants com la d'infraestructures.
Valls lamenta la no aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2019 perquè "afecta negativament l'interès general de l'economia i la societat catalanes". El president de la cambra de comerç barcelonina s'havia pronunciat a favor de donar suport a aquests comptes en el passat, igual que altres entitats com Foment del Treball i nombrosos empresaris de la comunitat autònoma.
Ara enyoren els temps del famós "peix al cove", segons expliquen a Bolsamanía des de sectors econòmics de Barcelona. La política d'agafar els diners i pactar amb qui calgués va definir els anys del pujolisme al Govern de la Generalitat i ara troben a faltar aquesta visió estratègica a l'actual PDeCAT. No hi ha gairebé veus discordants en aquesta protesta generalitzada de l'empresariat, els qui són molt crítics amb el 'no' del PDeCAT i ERC perquè suposa no poder millorar els pressupostos de la regió.
Notícia relacionada
ERC i el PDeCAT, oberts a un 'cop de volant' d'última hora i facilitar els PGEValls, en concret, assenyala l'error també "des del punt de vista social, perquè es recuperaven bona part dels retrocessos socials que es van haver d'adoptar durant la crisi". Així mateix, insisteix en la inversió en xarxes de ferrocarrils i altres infraestructures, "una reclamació històrica de la Cambra de Comerç de Barcelona".
El projecte de pressupostos contemplava, per primera vegada en molts anys, un augment significatiu de la inversió en aquesta partida (el 66% respecte al 2018) i el compliment de l'esperit de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que diu que el pes de la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya havia de ser l'equivalent al seu pes en el PIB (el 19%). Així mateix, la despesa s'incrementava en un 40%.
900 MILIONS MENYS I DEUTE DE LA GENERALITAT
Concretament, la inversió pública de l'Estat a Catalunya pressupostada era de 2.051 milions d'euros, xifra a la qual se sumaven els 200 milions pactats a la Comissió Bilateral (dels 759 milions pendents) pel compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut de l'any 2008. El total s'elevava a 2.251.000 d'euros d'inversió a Catalunya. El percentatge d'inversió destinada a la comunitat sobre el total d'Espanya regionalitzat hauria estat del 16,8% del PIB, que arribava al 18,2%, afegint-hi els deutes. En qualsevol cas, "aquests haurien estat els percentatges més elevats de la sèrie històrica a Catalunya", postil·la el president de la Cambra de Comerç.
Ara bé, com que no s'han aprovat els pressupostos de 2019, la inversió a Catalunya aquest any serà la mateixa que l'aprovada als pressupostos de 2018, per tant, només de 1.351 milions (900 menys dels previstos en el projecte de pressupostos socialista).
Catalunya haurà perdut també un altre avantatge i és que la secretària d'Estat d'Hisenda havia assegurat que les comunitats més endeutades rebrien noves facilitats de l'Estat en els fons de finançament autonòmics. És a dir, molt probablement es retirarà l’oferta d'aplanar els venciments per allargar els terminis de devolució dels 57.000 milions que deu la Generalitat a l'Estat.