Les peticions setmanals d'atur als Estats Units han tornat a caure fins a les 184.000, després que la setmana passada tinguessin un lleu repunt, segons dades facilitades pel Departament de Treball nord-americà aquest dijous.
D'aquesta manera, aquest indicador torna a cedir la barrera de les 200.000 i es queda força per sota de les previsions, que anticipaven una xifra de 215.000. Així mateix, la dada revisada de fa set dies s'ha actualitzat a 227.000 peticions. Així, l'atur setmanal està al nivell més baix des del 1969.
La primera economia mundial torna així a les xifres anteriors a la pandèmia, un nivell registrat fa dues setmanes, quan va tornar a marcar mínims en 194.000 sol·licituds. La variant òmicron del coronavirus, de moment, no ha tingut efectes negatius al mercat laboral.
Per estats, els que han registrat un increment més gran d'aturats han estat Carolina del Nord (+2.461), Wisconsin (+1.081) i Ohio (+300). Al costat positiu, els que han tingut una caiguda més gran d'aturats han estat Virgínia (-6.548), Califòrnia (-5.613) i Texas (-5.447).
Des de Pantheon Macroeconomics creuen que les previsions del mercat eren una mica "timides", ja que no recollien les sol·licituds no ajustades de la setmana posterior a Acció de Gràcies en anys anteriors, encara que "la caiguda aquesta vegada va ser molt més gran que en aquells anys, i més gran del que implica la tendència recent".
"Sembla probable que es produeixi una correcció la setmana que ve, però és evident que la tendència de les sol·licituds està caient ràpidament, cosa que reflecteix l'extrema rigidesa del mercat laboral i el repunt del creixement del PIB que s'està produint", afegeixen.
"Els factors d'ajust estacional continuen causant estralls a les dades, i les xifres de sol·licituds poden continuar sent volàtils durant la temporada de vacances", diuen els experts d'Oxford Economics, que calculen que l'indicador rondarà als nivells prepandèmics de 22.000, "suposant que la variant òmicron del coronavirus només tingui un impacte negatiu moderat a l'economia".
"És molt arriscat que les empreses acomiadin personal a no ser que no tinguin una altra opció, perquè tornar a contractar gent més tard serà difícil i probablement car. En general, la disminució de les sol·licituds de subsidi de desocupació implica un creixement més ràpid de les nòmines, però això no va passar al novembre", sentencien els analistes de Pantheon Macroeconomics.
LLEU REPUNT DE LES PETICIONS CONTÍNUES
Pel que fa a les peticions contínues, han repuntat lleugerament fins a les 1,99 milions, davant de les 1,9 milions previstes pel consens de mercat i les 1,95 milions de la dada anterior.
"Les sol·licituds contínues haurien d'anar apropant-se de mica en mica al seu nivell prepandèmic d'1,7 milions a mesura que més persones es reincorporin al mercat laboral i expirin les seves prestacions", comenten des d'Oxford Economics.
L'informe del Departament de Treball també recull una certa caiguda a la mitjana mòbil de les últimes quatre setmanes, fins a les 218.750 peticions, enfront de les 240.000 de la setmana anterior.
LES MIRADES S'ADREÇEN A LA INFLACIÓ
Aquestes xifres surten a la llum en una setmana en què la referència econòmica a la qual es dirigiran totes les mirades és l'IPC del novembre dels Estats Units. El consens anticipa una pujada mensual del 0,7%, fins al 6,8% interanual, mentre que l'IPC subjacent, sense aliments ni energia, pujarà un 0,5% mensual, fins al 4,9% interanual.
Aquest indicador és fonamental per a la política monetària de la Reserva Federal (Fed). S'espera que l'elevada inflació, per sobre dels seus objectius, obligarà el banc central a reduir de manera més ràpida els programes de compres mensuals d'actius que va començar durant la pandèmia.