Un dels arguments tranquil·litzadors que repeteixen els banquers en aquests temps de mala maror és que les empreses i les famílies parteixen d'una situació molta millor per resistir que no pas durant la crisi anterior, perquè tenen molt menys deute. Així ho va corroborar ahir el Banc d'Espanya al seu Informe d'Estabilitat Financera. El problema és el deute públic, perquè Espanya en té 60 punts percentuals més que al 2007, per la qual cosa el supervisor demana una forta reducció del dèficit després de la pandèmia.
Al gràfic superior del citat informe, s'aprecia clarament que a l'arrencada de la crisi financera de 2008, el deute públic es trobava entorn del 35% del PIB (escala dreta); llavors, Espanya va arribar a tenir superàvit (escala esquerra). A partir d'aquí, el dèficit i el deute es van disparar per culpa de la gran recessió. Amb la recuperació després de la segona recessió de 2011-2012, el dèficit ha anat moderant-se, però molt lentament, cosa que no ha permès que el deute baixi gaire del 100% del PIB. Abans de l'arribada del coronavirus, el deute públic se situava en un 95,5%, després d'augmentar en 16.000 milions l'any passat.
Noticia relacionada
La cosa s'agreujarà encara més enguany, ja que els escenaris del Banc d'Espanya per a la crisi situen el deute entre el 110% i el 122% del PIB al final de 2020, amb el 115% com a escenari central. Per això, el supervisor considera imprescindible que, quan passi la pandèmia, s'emprenguin mesures decidides per a reduir-lo.
"La deterioració econòmica ocasionada per la pandèmia causarà un augment persistent de la vulnerabilitat de la posició de les finances públiques al nostre país. La naturalesa previsiblement transitòria de la pertorbació de la Covid-19 fa que la deterioració prevista no tingui, en principi, un caràcter predominantment estructural. Perquè això sigui així, no obstant això, es precisa una resposta fiscal limitada en el temps, però contundent", adverteix el Banc d'Espanya.
I afegeix: "Ara bé, els elevats nivells de dèficit estructural de partida i els augments de deute públic que previsiblement s'assoliran, units als reptes per a les finances públiques que es deriven de l'envelliment de la població, posen de manifest la vulnerabilitat de les finances públiques espanyoles davant possibles pertorbacions addicionals en l'activitat econòmica, en els costos de finançament o en el sentiment dels inversors".
Encara que a curt termini les compres de deute del BCE mantindran la prima de risc controlada, el supervisor sol·licita que "a mitjà termini, quan la situació torni a la normalitat, hauria d'implementar-se un programa de consolidació fiscal i de reformes estructurals que redueixin els desequilibris de l'economia i elevin el seu creixement potencial". També dóna un cop de mà al Govern en demanar que la UE doni una "resposta contundent" "per afavorir unes condicions de finançament adequades amb les quals sufragar els quantiosos costos de la crisi".
EL DEUTE EMPRESARIAL BAIX NO ÉS UNA ASSEGURANÇA A TOT RISC
Per contra, l'informe de l'organisme que governa Pablo Hernández de Cos destaca la xarxa de seguretat que suposa que empreses i famílies tinguin ara molt menys deute que en 2007, com s'aprecia en el gràfic, encara que adverteix que això no és una assegurança a tot risc: "Les empreses espanyoles afronten aquesta pertorbació amb una posició financera més favorable que abans de la crisi financera global, però existeixen segments vulnerables".
"Les societats no financeres espanyoles han reduït substancialment els nivells d'endeutament durant els últims anys, que se situen ara per sota de la mitjana europea, i compten amb coixins de liquiditat més elevats. A més, la distribució sectorial de l'activitat és més equilibrada que no pas a la situació prèvia a l'anterior crisi. No obstant això, la magnitud del xoc és molt significativa, i persisteixen segments del sector corporatiu espanyol amb una posició vulnerable", explica.
Un altre punt opina del deute de les famílies: "Les famílies espanyoles afronten la crisi del coronavirus, que suposa un xoc advers significatiu sobre les seves rendes, des d'una posició patrimonial més sòlida que no pas abans de la crisi financera de 2008. Així, aquesta última dècada, les llars han realitzat un important esforç per retallar deutes, amb un descens acumulat de prop d'un 23% des de finals de 2008". Així i tot, adverteix que hi ha un percentatge de famílies on el servei del deute suposa una part important dels seus ingressos, especialment aquelles que tenen crèdits al consum i hipotecaris.
