L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) detecta una "clara falta" de vinculació entre les polítiques públiques, la programació pressupostària i els plans estratègics de 14.000 milions d'euros en subvencions, i una "falta de transparència" vinculada a la rendició de comptes, des de punt de vista de l'eficàcia i l'eficiència de les administracions públiques.
Per això, demana una modificació de la Llei general de subvencions per "aclarir" l'àmbit d'aplicació, que inclogui un procediment sancionador, i simplificar les càrregues administratives, així com impulsar les conferències sectorials com una xarxa d'òrgans especialitzats.
Així es desprèn del primer estudi del procés de revisió de la despesa, conegut com a spending review, que es realitza per primera vegada a Espanya i s'ha centrat en l'avaluació de l'estratègia i els procediments seguits en la concessió de subvencions públiques, i serveix de marc de referència per als altres sis de la primera fase.
El president de l'AIReF, José Luis Escrivá, ha denunciat durant la presentació de l'estudi la "manca gran" a Espanya de l'avaluació de les polítiques públiques, ja que encara hi ha un control de fiscalització i legalitat, hi ha una "escassíssima avaluació dels resultats", per la qual cosa veu un "extraordinari marge de millora" en la gestió de la despesa pública espanyola, que arriba al 40% del PIB.
L'estudi, estructurat en tres eixos (planificació estratègica, mecanismes de coordinació i anàlisi de procediment), constata que els plans estratègics de les subvencions tenen una "escassa" vinculació amb les polítiques públiques subjacents, així com amb els plans sectorials i la programació pressupostària a causa que l'estratègia només entra al final del procés.
Fonts de l'AIReF han explicat que no hi ha una definició única de subvenció, si bé la utilitzada per l'organisme en aquest primer projecte se centra en les subvencions definides en la Llei General de Subvencions, de manera que del total de 30.000 milions en subvencions del spending review, aquest primer punt comporta uns 14.000 milions de la base de dades nacional de subvencions.
Així, conclou que hi ha una major planificació estratègica de les subvencions a les administracions territorials que a l'Estat, que no va començar fins al 2017, encara que actualment ja tots els ministeris compten amb un o dos plans. També detecta un "nul caràcter estratègic" en configurar-se la planificació com una compilació de les línies de subvenció existents.
També adverteix que no hi ha vinculació entre els elements de la planificació estratègica. Aquesta "inexistència" d'estratègia s'estén al disseny de les polítiques públiques i ha estat detectat per l'AIReF després de valorar tots els plans estratègics existents: 15 plans estratègics dels ministeris, 129 de les comunitats autònomes i quatre d'entitats locals.
L'informe cita com les regions amb una millor planificació estratègica de les subvencions Múrcia, Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Aragó, Balears, Navarra i Catalunya, mentre que les que millor compleixen a nivell ministerial són Foment i els departaments d'R + D + I, a diferència de Justícia.
NOU MARC DE PLANIFICACIÓ I SISTEMA D'INFORMACIÓ
Després d'haver detectat que es compleix amb la legalitat en la concessió de subvencions però no s'avaluen els resultats i hi ha una manca de planificació, l'AIReF proposa la creació d'un nou marc de planificació estratègica i pressupostària. A més, suggereix la creació d'un sistema integrat d'informació i indicadors que permet l'avaluació de resultats, el foment actiu d'una cultura d'avaluació de polítiques públiques i l'increment de la transparència per afavorir la rendició de comptes.
El marc temporal de planificació estratègica i pressupostària que suggereix l'AIReF passa per la rendició de comptes (seguiment i avaluació de resultats) durant el primer trimestre, l'elaboració de plans estratègics de polítiques públiques i programació pressupostària entre maig i octubre, i plans operatius de subvencions durant l'últim trimestre.
Tal com avisa, els controls estan únicament centrats en el control de la legalitat, deixant de banda l'avaluació d'eficàcia i eficiència. Igualment, aprecia "marge per millorar" la transparència en el procés subvencional i per aprofitar tot el potencial que ofereix una base nacional de subvencions.
Proposa l'aplicació efectiva d'un règim sancionador dissuasori dirigit als beneficiaris de subvencions indegudes
SANCIONS I DEVOLUCIÓ DE SUBVENCIONS INDEGUDES
L'Autoritat Fiscal advoca, així mateix, per una reforma de la Llei general de subvencions per aclarir i ampliar l'àmbit, desenvolupar els principis d'establiment i concessió, exigir més detall en la justificació de l'import i l'activitat dels beneficiaris de les subvencions directes, així com la seva rendició de comptes.
L'organisme veu necessària una simplificació administrativa en matèria de subvencions i potenciar la comprovació i el control d'eficàcia i eficiència, així com l'aplicació efectiva d'un règim sancionador dissuasori com en altres àmbits, dirigit als beneficiaris de subvencions indegudes, al costat de la coordinació del procediment de control i reintegrament.
Aquest primer estudi serveix de marc de referència per als altres sis de la primera fase, que analitzen 30.000 milions en subvencions distribuïdes en àmbits com el de la despesa farmacèutica no hospitalària (11.000 milions), polítiques actives d'ocupació (6.000 milions), beques universitàries, ajudes a la investigació, suport al sector industrial i el servei postal de Correus.
