L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha alertat aquest dijous sobre un possible augment de la ràtio entre deute públic i Producte Interior Brut (PIB) a partir del proper 2025, si no es prenen mesures al respecte, mentre que va estimar que continuarà baixant el llarg del 2023 "motivada pel creixement del PIB nominal".
La tendència alcista, adverteix l'entitat, pot començar "un cop finalitzi l'impuls del creixement pel rebot de l'activitat després de l'aturada de la pandèmia i els preus retornin a la mitjana històrica". Si aquest escenari es concreta, caldrà "un ajustament estructural sostingut per mantenir l'estabilització de la ràtio de deute".
"Les simulacions realitzades per AIReF assenyalen la necessitat d'una reducció del dèficit primari de 0,16 punts del PIB anuals per mantenir estabilitzada la ràtio de deute més enllà de l'any 2026", destaca l'organisme.
De cara al proper curs, l'AIReF estima una reducció de la ràtio de deute de 6,9 punts del PIB respecte al 2021, motivada principalment pel creixement del PIB nominal (15,3 punts), en què el deflactor tindrà una contribució molt notable. A mitjà termini suggereix que s'estabilitzarà al voltant del 108,8% del producte.
"L'adopció de noves mesures fiscals a diferents països adreçades a reduir l'impacte d'una inflació a màxims, juntament amb un creixement real debilitat als propers trimestres, pot posar en risc la reducció d'unes ràtios de deute a nivell mundial properes als màxims històrics", va destacar l'organisme.
A la zona de l'euro són sis els països el deute dels quals excedeix el volum del PIB, com són Grècia, Itàlia, Portugal, Espanya, França i Bèlgica. La mitjana de la zona està lleugerament per sota d'aquest valor, un 94,2%.
Pel que fa a Espanya, el deute va tocar sostre al trimestre inicial del 2021, amb un 125,7% del PIB, després de sumar un increment de 27,5 punts respecte al nivell d'abans de la pandèmia. A partir d'aquell moment, la taxa va començar a baixar i va enllaçar cinc trimestres de reducció fins a assolir el 116,1% el juny del 2022.
Tot i això, l'AIReF recorda que "en termes nominals el deute públic ha continuat creixent, sumant 64.210 milions durant els vuit primers mesos del 2022, fins a un nou màxim històric d'1,491 bilions".
L'Administració Central i els Fons de la Seguretat Social són els organismes que més han contribuït a l'increment de l'endeutament, ja que van assumir el 93,5% de l'augment de deute dels dos darrers anys i mig “en finançar la major part de les despeses associats a la pandèmia".
A nivell territorial, l'AIReF projecta una reducció de gairebé 3 punts del nivell d'endeutament de les comunitats autònomes des del 2021, i assenyala que 4 podrien assolir una ràtio superior al 30% (Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia, Castella-La Manxa i Catalunya).
