Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), ha recordat davant el Comitè d'Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu que l'organisme que presideix espera tornar a pujar els tipus d'interès oficials al setembre i que la calibració d'aquesta pujada de tipus dependrà de l'actualització de les perspectives d'inflació a mitjà termini.
"Si les perspectives d'inflació a mitjà termini persisteixen o es deterioren, serà apropiat un increment més gran a la nostra reunió de setembre", ha assegurat Lagarde. La presidenta del BCE també ha assenyalat que, després de complir-se les "condicions subjacents a la nostra orientació futures", el Consell de Govern ha acordat elevar els tipus d'interès oficials en 25 punts bàsics a la reunió de juliol, així com finalitzar el programa de compres actius a partir de l'1 de juliol.
Així mateix, Lagarde ha assenyalat que preveu que serà "adequat" establir una "trajectòria gradual, però sostinguda" de nous augments dels tipus d'interès, cosa que diu que està en línia amb el compromís del Consell de Govern del BCE a tornar a situar la inflació al seu objectiu del 2% a mitjà termini. "El ritme dʻajust de la nostra política monetària dependrà de les dades que arribin i de com avaluem lʻevolució de la inflació a mitjà termini", ha apuntat la banquera central.
A més, la presidenta del BCE ha apuntat que, des que es va iniciar el procés gradual de normalització de la política el desembre del 2021, l'organisme s'ha compromès a actuar contra el ressorgiment dels riscos de fragmentació. "La pandèmia ha deixat vulnerabilitats duradores a l'economia de la zona de l'euro que, de fet, està contribuint a la transmissió desigual de la normalització de la nostra política monetària entre les diferents jurisdiccions", ha afirmat abans de recordar les decisions preses la setmana passada: l'impuls d'un instrument antifragmentació i la flexibilitat en la reinversió de reemborsaments que vencen a la cartera del PEPP.
D'altra banda, Lagarde ha reconegut que l'activitat de la zona de l'euro s'està veient frenada pels costos elevats de l'energia, la intensificació de les interrupcions del subministrament i l'augment de la incertesa, que afecten en particular el sector manufacturer. Amb tot, l'aixecament de les restriccions derivades de la pandèmia, les bones perspectives per a la temporada turística i la solidesa del mercat de treball “continuaran recolzant els ingressos i el consum”.
"S'espera que els vents en contra derivats dels costos elevats de l'energia, el deteriorament de la relació d'intercanvi, la incertesa més gran i l'impacte advers de l'elevada inflació sobre la renda disponible desapareguin gradualment", ha explicat Lagarde. En conseqüència, les últimes projeccions dels serveis de l'Eurosistema preveuen un creixement del 2,8% el 2022 i del 2,1% el 2023 i el 2024.
Així mateix, ha recordat que la inflació de la zona de l'euro s'ha situat al 8,1% al maig, amb els preus de l'energia repuntant un 39,2% en taxa interanual i els aliments encarint-se un 7,5% més que fa dotze mesos. “Les pujades de preus s'estan generalitzant a tots els sectors i els mesuraments de la inflació subjacent han continuat augmentant”, ha explicat la presidenta del BCE.
Pel que fa als salaris, Lagarde ha assenyalat que el creixement d'aquests “ha començat a repuntar, tot i que continua sent moderat”. “Esperem que el creixement dels salaris negociats s'enforteixi lleugerament el 2022 i es mantingui per sobre dels nivells mitjans durant l'horitzó de projecció, recolzat per la rigidesa dels mercats laborals, els augments dels salaris mínims i alguns efectes de compensació de les altes taxes d'inflació”, ha afegit la presidenta del BCE.
