Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), considera que és necessari evitar la retirada prematura de les mesures de suport adoptades per fer front a l'impacte de la pandèmia. Encara que ha precisat que, a nivell nacional, haurien de ser temporals i estar dirigides al suport d'empreses estructuralment solvents.
"Hem de protegir-nos contra la retirada prematura d'aquestes mesures de suport", ha advertit la responsable del BCE en una entrevista amb 'Harvard International Review'. A més, ha subratllat que el paquet de mesures implementat per les autoritats nacionals, europees i el BCE han contribuït a evitar una recessió encara més profunda i una crisi de crèdit que hauria deixat profundes i duradores cicatrius en l'economia.
En aquest sentit, Lagarde destaca que els càlculs del banc central apunten al fet que uns 13,5 milions de persones es troben actualment acollides a diferents programes de retenció d'ocupació en la zona euro, la qual cosa suposa al voltant del 8% de la població activa de la regió i per sobre dels 12,8 milions d'aturats al juliol, el 7,9% de la població activa.
"Aquests esquemes han evitat amb èxit un augment a gran escala de l'atur", celebra la francesa, encara que admet que "l'ajust del mercat laboral encara no s'ha completat" i s'espera un augment significatiu de la taxa de desocupació durant els pròxims trimestres, en particular en els sectors més afectats per la crisi.
Segons les projeccions macroeconòmiques més recents del BCE, publicades el mes de setembre passat, la institució preveu que la desocupació augmenti del 7,3% en el primer trimestre de 2020 fins al 9,5% el 2021 abans de descendir al 8,8% en 2022.
Així mateix, l'ex-directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) subratlla que, a pesar que la pandèmia és un xoc global, el seu impacte local serà desigual, com reflecteix que la pèrdua de PIB en el primer semestre de 2020 hagi oscil·lat en la zona euro entre més del 22,7% a Espanya i menys del 11,5% a Alemanya com a conseqüència tant de la gravetat del brot, com del disseny de la resposta nacional, de l'estructura econòmica, de l'activitat sectorial, així com de la capacitat d'absorció fiscal i de la resiliència dels sectors empresarial i financer.
"Per aquesta raó, ja hem anunciat que mantindrem la nostra 'xarxa de seguretat' fins que considerem que la fase de crisi de la Covid-19 ha acabat, però en qualsevol cas no abans de finals de juny de 2021", afegeix la presidenta del BCE, per a qui continua sent necessària una postura fiscal ambiciosa i coordinada davant la forta contracció de l'economia i de les grans incerteses que continuen existint entorn de les perspectives.
En aquest sentit, Lagarde subratlla que el paquet de recuperació de la UE té el potencial de fer costat significativament a les regions i sectors més afectats per la pandèmia, enfortir el mercat únic i encoratjar una recuperació duradora i uniforme.
No obstant això, quant a les mesures de caràcter nacional, la presidenta del BCE insisteix que "han de ser temporals i estar dirigides a garantir que només es donin suport a les empreses estructuralment sòlides", ja que així es permet que l'estructura de les economies s'ajusti on sigui necessari, de manera que el capital i la mà d'obra flueixin cap a les empreses més productives.
"Depèn dels governs nacionals establir els incentius adequats per a la inversió i la innovació que millorin la productivitat i que ajudin a rejovenir l'economia europea", postil·la.
