La Unió Europea (UE) es planteja llançar un fons de riquesa sobirana de 100.000 milions d'euros amb l'objectiu d'invertir en sectors estratègics on Europa està endarrerida enfront dels seus rivals mundials. Per a això, s'està elaborat un pla per a un 'Fons Europeu del Futur' finançat pels Estats membres.
El pla és part d'una pluja d'idees sobre possibles iniciatives que els funcionaris de la UE han presentat a la presidenta entrant de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, perquè l'abordi durant el seu mandat de cinc anys, segons una informació del Financial Times. L'esborrany diu que el fons hauria de centrar-se en la compra de participacions a llarg termini en "empreses amb seu a la UE en sectors estratègicament importants". Les seves prioritats d'inversió han de ser "desenvolupar sectors estratègics" i "construir i enfortir els líders d'innovació del futur".
"Europa no té tals companyies", cosa que "presenta un risc per al creixement, l'ocupació i la influència en sectors estratègics clau"
La creació d'un fons de riquesa seria la resposta més audaç de Brussel·les a les crides de França i Alemanya a Europa per desenvolupar eines agressives de política industrial que protegeixin les empreses europees de la competència deslleial, com els rivals xinesos. Segons s'adverteix en un document intern al qual ha tingut accés el diari, les empreses no pertanyents a la UE "amb mitjans financers sense precedents tenen el potencial d'eliminar la dinàmica d'innovació existent i la posició de la indústria de la UE en certs sectors".
"Europa no té tals companyies", cosa que "presenta un risc per al creixement, l'ocupació i la influència d'Europa en sectors estratègics clau". Entre les empreses assenyalades es troben gegants tecnològics dels EUA, com Google, Apple, Facebook i Amazon, i de la Xina, com Baidu, Alibaba i Tencent. Companyies que van comprar rivals potencials i ara "administren l'agenda digital global".
Mentrestant, Von der Leyen, que assumirà el càrrec el proper 1 de novembre, ha promès que la seva comissió "invertirà en innovació i recerca, redissenyarà l'economia i actualitzarà la política industrial". Encara que és probable que París i Berlín recolzin aquest pla, governs com l'holandès han estat reticents a donar suport a Brussel·les perquè relaxi les seves regles de competència per permetre fusions o "triar guanyadors" en la carrera per competir amb els seus rivals mundials.