Sorpresa negativa de la producció industrial. Segons ha publicat aquest dimecres Eurostat, l'oficina estadística europea, va caure un 1,1% tant a la zona euro com a la UE al mes de juliol, en comparació amb el juny. Si la comparació es fa en termes interanuals, és a dir, davant del setè mes de l'any del 2022, s'ha registrat un descens del 2,2% a la zona euro i del 2,4% a la UE.
Cal recordar que al mes de juny passat la producció industrial va augmentar un 0,4% tant a la zona euro com a la UE (revisat a la baixa des del 0,5% inicial a la zona euro), per la qual cosa les dades de juliol han deixat un sabor amarg als mercats.
Si s'analitzen les dades mensuals més detalladament, a la zona de l'euro la producció de béns de consum durador va caure un 2,2%, mentre que la producció de béns intermedis va créixer un 0,2%, la de béns de consum no durador, un 0,4% i la d'energia un 1,6%.
Per la seva banda, a la UE la producció de béns de capital va caure un 2,4%, la de béns de consum durador, un 1,9% i la de béns de consum no durador, un 0,8%, mentre que la producció de béns intermedis va créixer el 0,2%. La producció de béns intermedis va créixer un 0,1% i la d'energia, un 1,5%.
Eurostat apunta també que entre els Estats membres de què disposa de dades, els majors descensos mensuals es van registrar a Dinamarca (-9,1%), Irlanda (-6,6%) i Lituània (-4,4%), mentre que els majors augments es van observar a Suècia (+5,1%), Malta (+3,4%) i Hongria (+2,9%).
Sobre la comparació interanual, a la zona euro la producció de béns de consum durador va disminuir un 6,7%, l'energia, un 5,7%, els béns intermedis, un 5,0% i els béns de consum no durador, un 0,6%, mentres que la producció de béns d'equip va augmentar un 0,4%.
El juliol d'aquest any, respecte al setè mes de 2022, a la UE la producció d'energia va caure un 7,4%, la de béns de consum durador, un 7,3% i la de béns intermedis, un 5,5%, mentre que la producció de béns de consum no duradors va augmentar un 0,5% i la de béns d'equip, un 1,0%.
L'oficina estadística remarca també que entre els Estats membres dels quals té dades, els descensos anuals més importants es van registrar a Bulgària (-11,5%), Estònia (-9,5%) i Letònia (-8,6%). Es van observar augments a Dinamarca (+5,7%), França (+2,8%) i Malta (+2,3%).
Els experts de Pantheon Macroeconomics han valorat aquestes xifres, i han comentat que "l'arrossegament -si la producció es va mantenir estable tant a l'agost com al setembre al nivell de juliol- indica que la producció industrial haurà caigut un 0,8% al tercer trimestre, marcant el quart descens trimestral consecutiu a la zona euro”.
Tot i això, ells sospiten que la producció va caure l'agost, i probablement també caurà al setembre, "atesa la contínua debilitat del PMI de producció manufacturera", per la qual cosa estimen que la producció industrial "haurà caigut entre un 1% i un 1,5% aquest trimestre, una mica més que la caiguda de l'1,0% del segon trimestre".
Per la seva banda, els analistes d'Oxford Economics destaquen que "la caiguda es va deure principalment a la debilitat a Alemanya i Irlanda, però altres economies també estan passant problemes". Per això creuen que les dades "dèbils" d'aquest dimecres, combinades amb el "pessimisme" que emergeix de les enquestes manufactureres, "preparen l'escenari per a una altra contracció trimestral al sector industrial al tercer trimestre". Segons la seva opinió, "atès que la feblesa continuarà fins a finals d'any, preveiem que la producció industrial es contraurà un 1,5% el 2023".
