La prima de risc torna a pujar de forma generalitzada. La incertesa geopolítica que han despertat les declaracions d'Emmanuel Macron, primer ministre francès, sobre la possibilitat d'excloure els Estats Units dels futurs acords del G-7 per la seva política aranzelària ha augmentat la pressió sobre les vendes de deute a l'Eurozona.
La puntuació espanyola torna a acostar-se als 105 punts aquesta jornada, amb el bo nacional augmentant el seu diferencial enfront del 'bund' més d'un 5%. De fet, el color vermell que inunda la zona euro mostra com els inversors han corregut a refugiar-se a Alemanya, en vistes del que pugui passar els propers dos dies a Canadà entre els líders de les set principals economies.
A més, Itàlia continua sent contagiosa. Els mercats segueixen sense confiar en el compromís del nou Govern de Giuseppe Conte per reduir els nivells de deute del país (130% PIB), xifra només superada per Grècia al bloc monetari. L’inexpert primer ministre va comparèixer aquest dimarts davant del Parlament per demanar la seva confiança, un discurs que va deixar clara la intenció del Govern de mantenir Itàlia dins de les fronteres de l'euro, després d'una renegociació de les polítiques econòmiques del país transalpí davant de la Unió Europea. Així, la prima de risc italiana continua molt per sobre dels 250 punts, específicament als 260 aquest divendres, amb el rendiment del bo a dos anys (1,5%) mostrant el seu major avanç des de 2012.
El major augment es produeix a França (+12%; 36,7 punts), seguit d'Àustria (+11%; 34,7 punts), Bèlgica (+10,5%; 44,5 punts), Holanda (+5%; 19,7 punts), Portugal (+5%; 158 punts) i Itàlia (+3%; 263 punts).
L'euro torna a perdre força aquest divendres després del petit impuls que dos dels membres del Consell de Govern del Banc Central Europeu li van donar dijous. Peter Praet i Jens Weidmann van plantejar un final del 'QE' més proper, probablement abans que finalitzi l'any. La divisa comuna s'intercanvia aquest matí als 1,176 dòlars.
