L'Índex de Preus al Consum (IPC) dels Estats Units ha pujat fins al 6,2% en taxa interanual a l'octubre des del 5,4% registrat al setembre i per sobre del 5,8% previst pels analistes, segons les dades publicades pel Departament de Treball nord-americà. Això suposa el creixement més gran dels preus nord-americans durant els últims 31 anys.
Si s'atén la comparativa amb el mes anterior, els preus han pujat un 0,9%, una xifra força superior també al calculat pels experts, que esperaven alces del 0,6%.
Pel que fa a l'IPC subjacent, que exclou aliments i energia, també s'ha incrementat fins al 4,6%, des del 4% anterior, una dada superior al 4,3% prevista. Si es compara amb la dada de fa un mes, ha pujat un 0,6% davant el 0,2% del setembre, dues dècimes per sobre del que s'estimava.
Entre els productes, els combustibles s'han disparat un 12,3% en un mes, xifra que es tradueix en una revaloració del 59,1% respecte al 2020. Aquesta alça es produeix enmig d'una alta demanda, mentre l'OPEP+ ha mantingut per al desembre l'augment de 400.000 barrils diaris, per sota del que sol·licitaven alguns governs.
L'escassetat de subministraments també es nota al sector de l'automòbil. La inflació al mercat de segona mà ha arribat al 2,5% respecte al setembre i al 26,4% en un any, mentre que al d'automòbils nous puja un 1,4% i un 9,8%, respectivament. La demora en els temps de lliurament dels vehicles a estrenar estan deixant els usats com una opció interessant entre els que no poden esperar gaire temps a gaudir del cotxe.
"La inflació no està baixant i els operadors estan reaccionant empenyent l'índex del dòlar a l'alça", indica Naem Aslam, d'AvaTrade. Argumenta aquest expert que “els operadors creuen que la Fed està darrere de la corba i que necessiten fer alguna cosa per controlar el ritme de la inflació”.
TOTES LES MIRADES, CAP A LA FED
Aquestes xifres s'han publicat enmig d'un clima de tensió per a la Reserva Federal (Fed), que acapara totes les mirades després del repunt dels preus per sobre del previst. Així, els analistes dubten del caràcter transitori de la pressió de preus.
Després de l'anunci del tapering per al novembre, el focus el centra la pujada de tipus. Des de Goldman Sachs han avançat la seva previsió i els seus experts creuen que es produirà el juliol del 2022, mentre que el president de la Fed de St. Louis, James Bullard, ha anticipat dues pujades per al proper any.
"La forta demanda i la limitada oferta impulsaran la inflació a principis del 2022, cosa que podria portar la Fed a apujar els tipus abans del previst, el desembre del 2022", anticipen des d'Oxford Economics. També creuen que si els preus segueixen amb aquestes alces, l'entitat podria accelerar el seu tapering, encara que de moment no ho preveuen fins a mitjans de l'any que ve.
"Els mercats estan comprensiblement nerviosos per les implicacions d'això i val a dir que la inflació continuarà pujant durant els propers mesos. No obstant això, creiem que la Fed té raó en la seva interpretació que això és transitori", diu Dan Boardman- Weston, director d'inversions de BRI Wealth Management.
"Els efectes de base, els problemes de la cadena de subministrament mundial i la demanda reprimida estan alimentant l'augment actual, però considerem que tots aquests factors són transitoris", argumenta aquest expert, en línia amb el que exposa el banc central nord-americà.
L'ATUR SETMANAL TORNA A MARCAR MÍNIM
Pel que fa al mercat laboral, les peticions setmanals de desocupació han caigut fins a les 267.000 des de les 271.000 de la dada anterior. D'aquesta manera, és la xifra més baixa des del 14 de març del 2020, moment en què va començar la crisi derivada de la pandèmia.
Mentre que les sol·licituds contínues han pujat fins a 2,16 milions des de 2,101 milions, segons les dades publicades pel Departament de Treball dels EUA.
"Les sol·licituds inicials haurien de continuar caient cap als nivells anteriors a la pandèmia, ja que els empresaris que s'enfronten a l'escassetat de treballadors probablement mantindran els acomiadaments al mínim. I les sol·licituds contínues haurien de continuar baixant a mesura que més persones es reincorporin al mercat laboral i que expirin les prestacions", opinen des d'Oxford Economics.
