La inflació del Regne Unit del març va caure fins al 10,1% des del 10,4% del febrer. La dada, no obstant, ha superat el que esperava el consens, que anticipava un descens fins al 9,8%. L'IPC subjacent, que exclou la volatilitat dels preus de l'energia, els aliments, l'alcohol i el tabac, es va mantenir al 6,2%, per sobre del 6% previst.
"Les dades d'inflació del Regne Unit van mostrar, una vegada més, que la inflació no és només enganxosa, sinó increïblement obstinada, i això significa que hi ha més pressió sobre el Banc d'Anglaterra", comenta Naeem Aslam, director d'anàlisi de Zaye Capital Markets.
Segons Aslam, hi ha moltes possibilitats que el Banc d'Anglaterra torni a pujar els tipus d'interès, tot i que molts pensaven que ja ho havia deixat de fer. "És cert que les empreses del Regne Unit estan fent fallida al ritme més ràpid en molt de temps, principalment a causa de la inflació més gran i de la falta de poder amb els marges de fixació de preus. Els consumidors ja estan espremuts, i no es pot pujar gaire els preus perquè es comencen a veure taules i botigues buides", afegeix.
Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank, subratlla el fet que la inflació no hagi baixat del 10%, tal com s'esperava.
"Una inflació superior a la prevista al Regne Unit, combinada amb el fort creixement dels salaris publicat ahir, contribueix a alimentar l'expectativa que el Banc d'Anglaterra podria no haver acabat encara amb les pujades de tipus d'interès, i podria optar per una altra pujada de 25 punts bàsics i situar el tipus d'interès bancari al 4,5% l'11 de maig", comenta, en línia amb el que opina Aslam.
El cable (euro/lliure) va pujar com a reacció instintiva a les dades, davant les expectatives que el Banc d'Anglaterra revifa els tipus d'interès.
"No obstant, no és clar si això ajudarà que el cable superi la marca d'1,25, ja que la Reserva Federal també està emetent alguns senyals alcistes, i l'estrès bancari ja no és notícia", afegeix Ozkardeskaya.
