Eurostat, l'oficina estadística europea, ha publicat aquest dimecres l'estimació final de la inflació corresponent al mes de juny i hi ha hagut sorpresa. Tot i que ha confirmat que la taxa general s'ha alentit el sisè mes de l'any fins al 5,5%, enfront del 6,1% registrat el maig, ha elevat la subjacent fins al 5,5%, enfront del 5,4% projectat inicialment, de manera que se situa dues dècimes per sobre de la dada del mes anterior.
Una de freda i una de calenta per als inversors amb les dades. I és que encara que la taxa general suposa el menor encariment dels preus des del gener del 2022, la veritat és que la pujada de la taxa subjacent, que exclou l'impacte de l'energia i d'altres elements volàtils com el preu dels aliments, alcohol i el tabac, no són bones notícies després de les moderacions que s'havien registrat l'abril i el maig. De fet, reforça la postura dels membres del Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) més falcons, que s'inclinen per mantenir l'actual cicle de pujades dels tipus d'interès.
Al conjunt de la Unió Europea (UE), segons les dades publicades per Eurostat, la taxa d'inflació interanual s'ha situat el juny al 6,4%, enfront del 7,1% registrat al mes de maig. És la menor pujada dels preus entre els Vint-i-set des del febrer del 2022.
Segons l'oficina estadística europea, la moderació el juny de l'escalada dels preus es deu, principalment, a la caiguda del 5,6% en el cost de l'energia, enfront de la baixada de l'1,8% registrat al maig, mentre que l'encariment dels aliments frescos ha estat del 9%, sis dècimes per sota de la dada del mes anterior. Els preus dels serveis han repuntat un 5,4% interanual, quatre dècimes més que el maig, però els béns industrials no energètics s'han encarit tres dècimes menys que el mes anterior i han registrat una pujada del 5,5%.
Entre els països de la UE, les taxes d'inflació més baixes del juny es van registrar a Luxemburg (1%), Bèlgica i Espanya (els dos 1,6%), mentre que les pujades de preus més intenses es van produir a Hongria (19,9%), Eslovàquia (11,3%), Txèquia (11,2%) i Polònia (11%). "En comparació amb el maig, la inflació anual va baixar en vint-i-cinc Estats membres, se'n va mantenir estable en un i en va pujar en un altre", destaca Eurostat.
"La inflació de la zona euro s'ha reduït pràcticament a la meitat des del màxim assolit a l'octubre" i "de cara al futur, preveiem nous descensos de la inflació general durant l'estiu, fins a situar-se al voltant del 4,5% l'agost", comenten els estrategs de Pantheon Macroeconomics. Encara que pel que fa a la inflació subjacent, opinen que "els efectes de base als serveis alemanys mantindran la inflació elevada durant l'estiu, preparant el terreny per a descensos significatius el setembre i octubre". El seu pronòstic és que la inflació subjacent se situarà "lleugerament per sota del 5% l'agost, però caurà ràpidament durant la resta de l'any, fins al 3% el desembre".
Segons diuen aquests experts, amb això "n'hi hauria d'haver prou per impulsar un gir 'dovish' en la comunicació del BCE, aplanant el camí per a una primera baixada de tipus el març de l'any que ve". Però abans d'arribar-hi, la gran pregunta és si el banc central pujarà una o dues vegades els tipus d'aquí al setembre. "La nostra línia de base, formada després de la reunió del juny i els discursos de Sintra, és una pujada final de tipus de 25 punts bàsics el setembre", remarquen.
De fet, segueixen pensant que “la reunió de setembre serà un compromís entre els falcons i els coloms; els primers obtindran una última pujada, mentre que els segons rebran un clar senyal de pausa, un senyal que, al nostre parer, és poc probable que es produeixi la setmana que ve", conclouen.
Per part seva, els analistes d'Oxford Economics comenten que "els senyals alcistes del BCE indiquen una altra pujada el setembre, a més de la gairebé segura pujada de 25 punts bàsics del juliol". "Creiem que una dada negativa del PIB podria obligar el BCE a centrar-se més en el creixement, però és poc probable que impedeixi una pujada el setembre", apunten.