La inflació de la zona de l'euro repunta a l'abril fins al 7%, xifra que suposa una dècima per sobre de la taxa registrada al mes anterior, segons les dades d'Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària. Per països, Espanya es col·loca entre els que registren una inflació més baixa. Mentrestant, a tota la Unió Europea (UE), els preus es van baixar al 8,1%, amb una reculada de dues dècimes.
En comparació amb el març, la inflació anual va caure en vint-i-dos Estats membres i va augmentar-ne en cinc. En concret, les taxes anuals més baixes s'observen a Luxemburg (2,7%), Bèlgica (3,3%) i Espanya (3,8%). Per contra, Hongria (24,5%), Letònia (15%) i Txèquia (14,3%) registren les taxes anuals més altes.
Per components, la contribució més gran a la taxa d'inflació interanual de la zona euro va provenir d'aliments, alcohol i tabac (+2,75 punts percentuals), seguit de serveis (+2,21), béns industrials no energètics (+1,62) i energia (+0,38).
La inflació subjacent aconsegueix moderar-se per primera vegada des del juny del 2022, en frenar el seu avanç fins al 5,6% des del 5,7% del mes anterior, després d'encadenar nou mesos consecutius de pujades.
En excloure del càlcul l'impacte de l'energia, la inflació es va situar al 7,4% a l'abril, enfront del 7,9% del març.
Els analistes de Pantheon Macroeconomics comenten que els preus de l'energia van pujar durant el mes de l'any passat, empenyent la taxa interanual a la baixa aquest any, però van tornar a caure a l'abril quan el pànic inicial per la guerra es va esvair. "Seguim confiant que la tendència subjacent de la inflació energètica és fermament a la baixa, tenint en compte el nivell i la tendència dels preus majoristes del gas i el petroli".
"Ara veiem una evidència clara d'una disminució de la inflació dels béns bàsics, però la inflació dels serveis seguia augmentant al començament del segon trimestre", afegeixen. Amb vista al futur, les seves previsions impliquen que la inflació general es troba ara en una "tendència baixista sostinguda".
Veuen l'Índex de Preus de Consum (IPC) general al voltant del 4,5% al setembre, al 3% a finals d'any i al 2,5% a finals del primer trimestre del 2024. I creuen que la inflació subjacent es mantindrà al voltant del 5,5% durant l'estiu, abans de caure al 3,5% a final d'any.
"L'alleujament trigarà més a aparèixer, cosa que impulsarà un enduriment més gran de la política monetària durant l'estiu. Això hauria de ser suficient per a dues alces més de 25 punts bàsics per part del Banc Central Europeu (BCE) el mes que ve i el juliol, amb un risc descomunal d'una tercera pujada al setembre".
Per als experts d'Oxford Economics, “els efectes de base desfavorables en els preus de l'energia van ser la raó principal del repunt, mentre que la inflació subjacent va disminuir lleugerament. dels costos laborals, creiem que serà insuficient per evitar noves pujades de tipus d'interès per part del BCE”.