La inflació de la zona de l'euro ha donat una important sorpresa a la baixa i cau fins al 9,2% al desembre des del 10,1% del novembre. El consens anticipava que l'Índex de Preus al Consumidor (IPC) se situés cinc dècimes percentuals per sobre, al 9,7%.
En canvi, la inflació subjacent, que exclou del càlcul l'impacte de l'energia, els aliments frescos, l'alcohol i el tabac, ha repuntat lleugerament respecte a la dada registrada al mes anterior. Així, aquesta taxa se situa al nivell del 5,2% respecte al 5% anterior i les perspectives del consens, que estimaven que es mantindria sense canvis al darrer mes del 2022.
La contribució més gran a la taxa d'inflació interanual de la zona euro va correspondre a l'energia, que, no obstant, va caure bruscament fins al 25,7% des del 34,9% registrat al novembre. En segon lloc, segueix l'augment de preus dels aliments, l'alcohol i el tabac, que van avançar dues dècimes percentuals fins al 13,8% al desembre, i els béns no industrials, que van repuntar fins al 6,4% des del 6,1% anterior. Per part seva, els serveis van experimentar una alça del 0,2% fins al 4,4% al desembre.
Per països, en comparació amb el novembre, l'IPC va caure en 18 dels 19 Estats que formen part de la unió monetària europea. La inflació únicament va augmentar a Malta, on va repuntar una dècima fins al 7,3% interanual. Els descensos més importants es van produir a Alemanya, que va passar de l'11,3% al 9,6%; Estònia, on es va reduir del 21,4% fins al 17,5%; Grècia, on va caure un 1,2% fins al 7,6%; i Letònia i Lituània, amb retallades des del 21,75% i el 21,4% fins al 20,7% i el 20%, respectivament.
Cal recordar que, des de l'1 de gener, Croàcia forma part de la zona de l'euro, sent el país de l'Adriàtic la primera incorporació a la unió monetària des de Lituània el 2015 i el vintè país a adoptar l'euro.
VALORACIÓ DELS EXPERTS
L'equip de Pantheon Macroeconomics destaca que les xifres eren les “esperades” després de les dades avançades d'inflació de les 19 economies de la zona de l'euro. Per a aquests experts, la inflació “ha tocat sostre”, encara que la inflació subjacent continuï sent “elevada”.
Així mateix, assenyalen l'important descens de la inflació de l'energia, a causa “principalment” d'un “descens puntual dels preus i la inflació a Alemanya, a causa d'una subvenció fiscal per a les llars”. Amb tot, assenyalen, la inflació subjacent de l'energia s'està reduint, especialment en els productes relacionats amb el petroli. Pel que fa a la inflació dels aliments, aquests experts creuen que, malgrat l'augment registrat aquest darrer mes, el repunt està “desapareixent lentament però inexorablement”.
“Pel que fa a la inflació subjacent, els detalls van ser tan desagradables com sempre. La inflació dels béns no energètics va avançar fins al 6,4%, des del 6,1% del novembre, mentre que la inflació dels serveis va pujar 0,2 punts percentuals, fins al 4,4%”, apunten.
Aquestes dades, indiquen, ofereixen “munició de sobres tant als coloms com als falcons del BCE”, ja que apunten a unes “tenses negociacions entre els responsables polítics en els propers mesos”. "Els coloms assenyalaran amb raó que aquestes xifres i el que ara sembla un pic en la inflació general, que suggereixen que les previsions d'inflació del desembre revisades a l'alça són massa elevades", expliquen. “De fet, fins i tot abans de les dades de la setmana passada, les noves previsions ens semblaven un blanc fàcil per a una rebaixa. A aquest ritme, la rebaixa es produirà al març”, afegeixen.
“Els falcons, per contra, assenyalaran que la inflació subjacent continua sent massa alta per ser còmoda i no mostra signes de disminuir. També assenyalaran que la caiguda de la inflació general al desembre va ser impulsada per l'estímul fiscal, que, en el seu marc, es considerarà inflacionista net, ja que allibera renda disponible per impulsar noves pressions a l'alça a la inflació subjacent”, afegeixen.
Paral·lelament, els analistes de Pantheon Macroeconomics assenyalen que el repunt dels mercats de renda fixa aquesta setmana "suggereix que els inversors s'han centrat principalment en el risc d'un ajust important a la baixa de les previsions del BCE al març". Això “té sentit”, subratllen, però mostren els seus dubtes sobre la possibilitat que les dades d'inflació dels propers mesos “canviïn el missatge general de la reunió del desembre de noves pujades significatives a la primera meitat de l'any”. "Seguim veient 50 punts bàsics al febrer i al març", sentencien, alhora que recorden que "altres dades apunten a una resistència subjacent de l'economia i el mercat laboral".
Finalment, pel que fa als preus de l'energia, cal assenyalar que és probable que la inflació energètica alemanya repunti parcialment al gener, ja que els preus dels serveis públics s'ajusten a l'alça. El topall de preus significa que probablement s'ajustaran a l'alça en menor mesura que sense el topall, però augmentaran igualment, cosa que podria impulsar un repunt de la taxa interanual”, conclouen.