La inflació a Turquia s'ha disparat fins al 78,62% al juny, la xifra més alta de 24 anys, segons l'Institut d'Estadística de Turquia, superant totes les previsions del mercat. L'augment mensual ha estat del 4,95%.
La guerra a Ucraïna, els alts preus de l'energia i els aliments, i la moneda nacional, la lira, fortament depreciada, han estat els causants de l'elevada pujada de preus al país.
Tot plegat, unit a les males decisions polítiques adoptades pel president, Recep Tayyip Erdogan, que, malgrat els avisos dels banquers centrals turcs, s'ha negat a augmentar les taxes d'interès per intentar controlar l'elevada inflació. De fet, el banc central de Turquia ha vist quatre governadors diferents en dos anys, després d'acomiadaments successius per mostrar oposició a les mesures del president turc.
La taxa d'interès del país es va reduir gradualment al 14% a la tardor passada i des de llavors s'ha mantingut sense canvis. A més, a finals de juny, el regulador bancari de Turquia va anunciar la prohibició dels préstecs en lires a empreses que tinguessin, el que consideraven, massa moneda estrangera.
Davant d'aquest escenari tan negatiu, BBVA comunicava el 29 de juny passat, que aplicarà la comptabilitat hiperinflacionària a Turquia amb efecte des de l'1 de gener de 2022, fet que suposarà un impacte positiu en capital i negatiu en el compte de resultats que es veuran reflectits als estats financers del grup del segon trimestre del 2022. La hiperinflació a Turquia costarà, a l'entitat bancària, de 324 milions d'euros del benefici declarat al primer trimestre de l'any.
