- Als països que més van patir la crisi financera, com els EUA o Espanya, encara no s'observa riscos, però sí en altres països com Brasil o la Xina
- El 'banc dels bancs centrals' també alerta d'un auge del proteccionisme durant l'última dècada
Una i altra vegada, l'economia sembla condemnada a repetir els mateixos cicles d'expansió del crèdit i desembocament abrupte dels cicles de creixement en bombolles i recessions. Així ho adverteix el Banc Internacional de Pagaments (BIS, per les sigles en anglès) al seu informe anual, en què també alerta de l'auge del proteccionisme durant l'última dècada.
Malgrat els nivells actualment baixos del creixement dels preus, "un brot d'inflació no es pot excloure", explica el 'banc dels bancs centrals', el director general del qual és l'espanyol Jaime Caruana. Tot i que "no sembla ser el primer factor que amenaça l'expansió econòmica, almenys a curt termini. En jutjar pels preus dels actius financers, també els participants del sector financer semblen sostenir aquest punt de vista", afegeixen els economistes de l'organisme.
En vista d'això, prossegueix l'informe, "el paper potencial dels riscos financers del cicle passa a primer pla". La institució argumenta que la història es repeteix una i altra vegada durant les dues últimes dècades. Així, "la causa principal de la propera recessió potser s'assemblarà a la més recent amb un crack del cicle financer". Els experts al·leguen que des de la dècada dels 90 a les economies avançades han mostrat creixements elevats del crèdit i del sector immobiliari, "cosa que porta a tensions financeres i bancàries". Mentre que en les economies emergents, les crisis financeres "han estat bastant prominents, sovint desencadenades o amplificades per la pèrdua de fons externs.
La causa principal de la propera recessió potser s'assemblarà a la més recent amb un crack del cicle financer
Així va passar a Espanya, on el crèdit es va disparar un 221% entre els anys 2001 i 2007, segons estimacions que el Banc d'Espanya recull en un informe sobre les causes i el desenvolupament de la crisi financera. Precisament l'economia espanyola, juntament amb els Estats Units o el Regne Unit, està entre les més afectades pel xoc de 2008. Són, així, part del "nucli dur de la GFC", acrònim del BIS per a la gran crisi financera..
En aquests països encara no hi ha símptomes que el cicle econòmic estigui desembocant novament en bombolles. "Els riscos no són evidents en aquests països. Hi ha un despalanquejament del sector financer i l'expansió del sector financer es troba en una etapa jove", sosté.
En aquest sentit, els principals núvols a curt termini recauen sobre les economies "que han fallat en la reparació total del balanç dels seus bancs, notablement en algunes parts de l'Eurozona, especialment on la posició del sector financer és fràgil". Unes característiques que coincideixen amb les que exhibeix Itàlia, que aquest cap de setmana ha aprovat la mobilització de 17.000 milions d'euros per intervenir Popolare di Vicenza i Veneto Banca que passaran a mans d'Intesa Sanpaolo. El país té un deute públic per sobre del 130% del PIB.
Però l'alerta s'assenta especialment sobre les economies emergents, que "s'enfronten a un desafiament addicional, la quantitat comparativament gran del deute en divises estrangeres, principalment en dòlars nord-americans". Són alguns d'aquests països, com la Xina o el Brasil, els que no van patir de manera tan violenta la crisi de 2008 i que podrien tenir problemes en el futur. "En casos com a la Xina el cicle financer ha continuat i madurat, mentre que al Brasil ja hi ha hagut recessions, tot i que sense marcar el començament d'una crisi financera en tota regla", argüeix el BIS.
La Xina, a més, exemplifica la preocupació de l'organisme sobre l'augment del deute de les empreses en diverses companyies. "Té una combinació de les taxes d'inversió finançades amb deute sense precedents i signes d'excés de capacitat i companyies no rendibles", afegeix el 'banc de bancs centrals'.
Un altre temor del BIS és que des de la gran crisi "els arguments proteccionistes han anat guanyant terreny". Entre d'altres, als Estats Units amb la victòria de Donald Trump. "Fer retrocedir la globalització seria un cop important contra les perspectives d'una expansió sostinguda i robusta", adverteix el BIS. La inversió seria la primera variable en caure per la seva "estreta vinculació amb el comerç".
