La feble dada de l'ocupació als EUA refreda l'opció d'una altra pujada de tipus de la Fed el 2017

El consens d'analistes seguits per FactSet anticipava un registre de nous llocs de treball de 180.000, amb un total de 168.500 llocs de treball creats pel sector privat. Mentre que esperaven que la taxa d'atur es mantingués constant al 4,3%. És a dir, també en aquest cas, la dada es desvia respecte al previst en incrementar-se en una dècima. El nombre de persones aturades a l'agost puja a 7,1 milions, 150.000 més que al juliol.

Per la seva banda, el projectat pels experts pel que fa al salari per hora era d'un increment interanual del 2,6%. En aquest cas, també hi ha una lleu decepció. La remuneració per hora dels treballadors va augmentar un 2,5% -65 centaus- respecte al mateix mes de l'any anterior, quan van créixer amb la mateixa intensitat en la comparativa anual. Mentre que puja a 3 centaus respecte al juliol després d'augmentar aquest mes sobre juny a 9 centaus.

Així mateix, el Departament d'Ocupació nord-americà ha revisat a la baixa les estimacions de creació de nous llocs de treball dels dos mesos anteriors. D'aquesta manera, redueix el càlcul des 231.000 llocs de treball fins a 210.000 el juny i des de 209.000-189.000 al juliol. És a dir, entre juny i juny es van crear 41.000 llocs de treball menys del que s'havia calculat a l'informe d'ocupació de juliol.

La resposta del mercat ha estat immediata, especialment al mercat de divises. L'euro/dòlar ha passat de cotitzar pràcticament pla a fer-ho amb pujades del mig punt percentual per, ràpidament, esborrar gran part aquestes pujades fins moure a nivells dels 1,191 dòlars. Per la seva banda, els futurs dels principals índexs de Wall Street es mouen amb alces del 0,3% abans de l'obertura de la borsa novaiorquesa. També hi ha hagut reacció immediata, i evaporada al poc temps, a les borses europees. L'IBEX 35 ha disminuït les seves alces per tornar a cotitzar amb pujades del 0,5%.

S'ALLUNYA LA POSSIBILITAT QUE YELLEN PREMI EL GALLET

Les dades d'ocupació són claus per a les decisions de la Reserva Federal (Fed), que té el mandat dual de controlar la inflació al voltant del 2% i perseguir la plena ocupació. En el primer cas, el document mensual llança pistes sobre l'evolució dels salaris que són especialment rellevants per generar pressions inflacionistes, tant pels costos que suporten les empreses com per la demanda. En el segon cas, la taxa d'atur puja una dècima, encara que l'indicador segueix a nivells històricament baixos. A més, les xifres del mercat laboral refreden l'optimisme sobre l'economia nord-americana després de la revisió a l'alça aquesta setmana de l'estimació del creixement del Producte Interior Brut (PIB) des del 2,7% al 3% anualitzat durant el segon trimestre

El banc central que presideix Janet Yellen tornarà a reunir-se els dies 19 i 20 de setembre, tot i que el mercat dóna per fet que no hi haurà canvis ni en aquesta cita ni en la següent, dels dies 31 d'octubre i 1 de novembre. No obstant això, els inversors contemplen l'opció que hi hagi una nova escalada en els tipus, que van pujar al juny fins a 1-1,25%, durant la trobada dels dies 12 i 13 de desembre. No obstant això, el mercat ha disminuït la probabilitat assignada a una modificació a l'alça del 'preu del diner' des del 42% fins al 37%, segons l'indicador FedWatch de CME. D'aquesta manera, es consolida com l'opció majoritària per a aquesta referència que acabi l'any als nivells actuals.

No obstant això, l'elevada presència de persones en edat de treballar fora del mercat laboral és el que qüestiona el concepte de plena ocupació tot i la reduïda taxa d'atur -encara que hagi augmentat 1 dècima- i frena l'impuls de la inflació a través de més consum i pressions salarials, cosa que tant desconcerta els bancs centrals, com va reconèixer ahir Luis María Linde, governador del Banc d'Espanya. De fet, a Frankfurt el Banc Central Europeu (BCE) desempolsa els manuals per trobar respostes a través de models com la corba de Phillips, que relaciona baixades de la desocupació amb pujades de la inflació, o la taxa NAIRU, que estableix un nivell de l'atur sota el qual creix la remuneració dels assalariats.

Els Estats Units, com altres economies desenvolupades -cosa que s'observa amb claredat a Espanya-, té un percentatge elevat de persones que no es comptabilitzen ni treballant ni estan en recerca de feina. En concret, n’hi ha 94.785.000, després d'un increment de gairebé 120.000 durant l'últim mes. Encara que també va augmentar el nombre d'actius, en 77.000 fins a un total de 160.570.000, de les quals 153.440.000 tenen ocupació. La ràtio de participació laboral es va mantenir tot i així al 62,9% -actius respecte al total de la població en edat de treballar-, mentre que la taxa ocupada -persones treballant enfront de les que estan en edat de fer-ho- va baixar una dècima fins al 60,1%.