L'economia de la zona euro va continuar al maig sumida a la desacceleració més profunda que s'hagi registrat per causa de les mesures adoptades per controlar el brot de COVID-19. No obstant això, el declivi econòmic comença a mostrar signes d'atenuació alhora que es relaxen les mesures de confinament en alguns sectors econòmics.
Segons l'índex PMI publicat aquest dijous i elaborat per la consultora Markit, l'Activitat Total de la zona euro va augmentar des del seu mínim rècord de 13,6 registrat a l'abril a un 30,5 al maig, els màxims des del febrer. En quedar molt per sota del nivell d'absència de canvis de 50, l'índex va registrar la tercera caiguda mensual consecutiva de l'activitat total, i va continuar indicant un ritme de contracció superior a tots els registres anteriors al brot de COVID19. La mínima anterior, de 36,2, es va registrar durant el pitjor moment de la crisi financera mundial, al febrer de 2009.
Una vegada més, la pandèmia va ser de llarg la causa esmentada més sovint de la reducció de l'activitat total, causada pels tancaments generalitzats d'empreses no essencials, els trastorns de les cadenes de subministrament i la reducció de la demanda d'una àmplia varietat de productes i serveis. No obstant això, l'alça de l'índex PMI va revelar un ritme de contracció intensament més lent que el de l'ensulsiada rècord d'abril. Els ritmes de declivi es van atenuar tant al sector serveis com al sector manufacturer, reflectint una reducció del nombre d'empreses que van indicar una disminució de l'activitat/producció i un augment del nombre d'empreses que van indicar una millora.
Per part seva, l'índex d'activitat comercial del sector serveis va repuntar del nivell 12 registrat a l'abril a 28,7, màxims des de febrer, però el distanciament social i altres mesures vinculades al confinament pel coronavirus van continuar afectant amb especial rigor les empreses de sectors com el d'hotels, restaurants, viatges i turisme i d'altres empreses de serveis de cara al consumidor, la qual cosa es va traduir en el tercer major declivi de la història de l'estudi. Mentrestant, l'índex de producció del sector manufacturer va augmentar de 18,1 registrat a l'abril a 35,4 al maig, encara que igualment va registrar un intens ritme de declivi.
En conseqüència, l'ocupació va continuar sofrint pèrdues a un ritme sense precedents abans del confinament per la COVID-19, i el ritme de reducció de les plantilles es va atenuar molt modestament respecte al rècord d'abril. Es van observar taxes similars de caigudes de l'ocupació al sector serveis i el manufacturer, ja que les firmes de tots dos sectors van optar per reduir la capacitat en resposta a la feblesa de la demanda.
Els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) van reduir la necessitat de retallar les plantilles a curt termini, però la retenció dels empleats a més llarg termini dependrà de la velocitat amb què es refacin les carteres de comandes. Els volums de comandes pendents van tornar a caure intensament al maig, registrant la segona deterioració més marcat de la història de l'estudi.
LA DESACCELERACIÓ POT HAVER PASSAT EL SEU PITJOR MOMENT
Els indicadors a futur han millorat, encara que solament en comparació amb aquests nivells tan baixos. Els nivells de noves comandes rebudes van caure amb la tercera intensitat més alta de la història de l'estudi pel fet que la demanda va continuar desplomant-se tant al sector manufacturer com al sector serveis, encara que va indicar el menor declivi dels tres últims mesos, sumant-se als indicis que la desacceleració pot haver passat el seu pitjor moment.
D'altra banda, les expectatives d'activitat/producció de cara als pròxims dotze mesos van elevar-se per segon mes consecutiu respecte a la mínima històrica de març, tot i que el nombre de pessimistes continua superant al d'optimistes, i el sentiment en general va continuar sent el pitjor registrat abans de la pandèmia.
Els preus mitjans cobrats pels productes i serveis van caure intensament per tercer mes consecutiu, amb les empreses oferint descomptes per fomentar les vendes, i va registrar una de les caigudes mensuals més significatives de la història de l'estudi. Mentre que la taxa de retallada de preus es va atenuar lleugerament al sector serveis, els preus cobrats pels productes van continuar reduint-se al ritme més accelerat des d'octubre de 2009.
Una vegada més, les reduccions de preus sovint es van veure facilitades per una reducció dels costos. Després de caure a l'abril a un ritme no observat des de juliol de 2009, els costos van tornar a caure intensament al maig. El ritme de declivi amb prou feines es va moderar lleugerament al sector serveis, però va marcar la seva caiguda més accelerada en més de quatre anys al sector manufacturer.
Per països, s'observa que les taxes de declivi de l'activitat total es van atenuar a França i Alemanya, a més de fer-ho col·lectivament a la resta de la regió, comparat amb les caigudes sense precedents observades a l'abril, encara que en tots els casos van continuar sent les més marcades que en qualsevol altre moment anterior al brot de COVID-19. Alemanya va tornar a registrar una desacceleració només una mica més lleu que França, mentre que a la resta de la zona euro es va observar el declivi més intens.
Des de Markit comenten que "la zona euro ha registrat un nou enfonsament de l'activitat comercial al maig, però almenys les dades de l'enquesta van mostrar signes encoratjadors que probablement la desacceleració hagi tocat fons a l'abril". "De totes maneres, probablement el PIB del segon trimestre haurà caigut aproximadament un 10% en comparació amb el primer trimestre, però l'alça de l'índex PMI augmenta les expectatives que la desacceleració hauria de continuar moderant-se a mesura que es relaxin més restriccions del confinament cap a l'estiu".
Afegeixen que "tots els països de la zona euro han relaxat les seves mesures per contenir la propagació de la COVID-19 en algun grau al maig, ajudant a moderar la taxa de declivi econòmic en general. No obstant això, mentre que s'anticipa més relaxació de les restriccions durant els mesos vinents, és probable que algunes mesures de contenció del virus continuïn fins que es trobi un tractament eficaç o un vaccí".
"A aquestes preocupacions se suma la probabilitat que la demanda continuï extremadament feble durant un període prolongat, exercint més pressió sobre les empreses per reduir l'ocupació més dràsticament a mesura que els programes d'ajuda dels governs van concloent. Per tant, preveiem que el PIB es desplomi gairebé un 9% al 2020 i que la recuperació total trigui anys", conclouen.
