La taxa de desocupació de la Zona Euro va augmentar a l'abril fins al 7,3% des del 7,1% de març. La dada, això sí, es va situar per sota de la previsió del 8,2% del consens. Malgrat tot, el que és evident és que l'atur, que al final és la veritable prova de la repercussió econòmica del coronavirus, continua pujant al Vell Continent i ja frega els 12 milions d'aturats.
Entre els països de la UE, Grècia va tornar a registrar la taxa més alta de desocupació, amb un 16,1%, dades que només cobreixen fins el mes de febrer passat. Espanya, per part seva, va tornar a ser el segon país dels Vint-i-set amb pitjors xifres d'atur, amb un 14,8%, respecte al 14,2% de març. En contrast, República Txeca, amb un 2,1%; Polònia, amb un 2,9%; i Països Baixos, amb un 3,4%, van registrar els nivells més baixos d'atur de la UE.
Els governs de tota la Unió són molt sensibles a l'evolució d'aquestes xifres, i estan fent esforços concertats per proporcionar els instruments necessaris perquè les empreses se'n ressentin tan poc com sigui possible.
"Tenint en compte que la indústria turística representa el 20% de l'ocupació a alguns països del sud d'Europa, no és d'estranyar que Espanya, Grècia i Portugal estiguin fent tots els possibles per establir 'ponts aeris' en un intent de salvar almenys una part de la temporada turística d'estiu", subratlla Robert Alster, Cap de Serveis d'Inversió de Close Brothers Asset Management,
El president del Govern, Pedro Sánchez, va comunicar fa dos caps de setmana que l'objectiu és que al juliol puguin venir els turistes estrangers, i va dir als espanyols que podien anar preparant les vacances. Aquesta decisió ha impulsat amb força en borsa els sectors vinculats amb el sector turístic, encara que hi ha qui pensa que l'anunci s'ha fet massa tard, i que la temporada d'estiu, almenys pel que fa al turisme estranger, pot donar-se per perduda.
Espanya va publicar les dades d'atur de maig aquesta setmana, que mostren un augment de 26.573 persones; a Alemanya registra una pujada fins al 6,3% des del 5,8% del mes previ i l'estimació de 6,2%.
Igual que els països perifèrics, Alemanya està prenent mesures per fer front a la pandèmia i frenar l'atur, i entre aquestes hi figura també la reactivació d'un dels seus sectors essencials, l'automobilístic. "No ha passat desapercebut que la indústria automobilística va ser una de les primeres a reobrir-se completament (a Alemanya). Considerant que el sector automotriu per a l'economia alemanya és crític, la decisió demostra molt bon sentit econòmic", afegeix Alster.
No obstant això, malgrat que els Governs no paren d'anunciar mesures, aquestes continuen considerant-se insuficients i se n'esperen més, sobretot a l'àmbit fiscal. Mentrestant, els bancs centrals continuaran contribuint a l'esforç dels països i, en aquest sentit, s'espera que el Banc Central Europeu (BCE) anunciï aquest dijous un augment del Programa de Compres d'Emergència per a Pandèmies (PPEP, per les seves sigles en anglès) de 500.000 milions i una extensió fins a la tardor de 2021.
Per a Robert Alster, "l''elefant a l'habitació' (allò que tothom veu però que ningú no vol esmentar) és el principi econòmic bàsic de la demanda" i encara ha de fer-se molt més per reactivar-la. "Tret que els governs, en col·laboració amb el BCE, puguin trobar una manera d'estimular-la, i aviat, la UE pot trobar-se en aquesta incòmoda posició (quant a l'atur) durant bastant temps", avisen des de Close Brothers Asset Management.
