- Durant els dos primers anys del tancament de 'l'aixeta' del crèdit augmenta la desocupació en un 1% per aquesta raó
- L'impacte és més gran entre l'ocupació juvenil, amb un increment de l'atur en un 2,4%
Les caigudes del crèdit augmenten la desocupació. Aquesta relació causal, tot i que resulti evident, deixa advertències preocupants a l'hora de quantificar-la. De fet, entre un quart i la meitat de l'ocupació destruïda es deu a aquesta raó. Una altra conclusió alarmant és que l'impacte de que es tanqui 'l'aixeta' del finançament a empreses i famílies és més gran en els joves. Així es desprèn d'un informe difós pel Banc d'Espanya.
En concret, un estudio divulgat per la institució que governa Luis María Linde estableix una correlació entre el volum de prèstecs concedits i l'ocupació. El seu autor és Mihály Tamás Borsi, professor d'Economía de la Universitat Ramon Llull, qui investiga l'impacte de les contraccions de crèdit privat sobre el rendiment del mercat laboral.
Per això, analitza l'evolució en un conjunt de 20 països de l'OCDE, entre els quals està Espanya, en el període 1980-2013. “Els resultats empírics suggereixen que una disminució en el crèdit privat pot donar lloc a un augment considerable i estadísticament significatiu en les mesures de desocupació", explica l'estudi.
Els resultats empírics suggereixen que una disminució en el crèdit privat pot donar lloc a un augment considerable i estadísticament significatiu de les mesures de desocupació
Així, hi ha una part de l'augment de l'atur que es deu directament a la restricció del crèdit. En promig, aquest factor és culpable d'entre un 25% i un 50% de la destrucció de llocs de treball durant els quatre primers anys des que s'aconsegueix un màxim nivell de palanquejament i comença a caure el crèdit concedit. Aquesta correlació permet extreure dues conseqüències pràctiques importans. Una és que l'evolució del crèdit podria ajudar a millorar els sistemes de predicció d'ocupació. Una altra és que les polítiques monetàries i de supervisió i regulació del sistema financer contribueixen a alleujar el mal de les crisis entre la població activa.
AUGMENT DE L'ATUR
L'esclat de les crisis econòmiques comporta un canvi de la tendència a l'alça del finançament als agents econòmics privats que es produeix en època de bonança. Així, s'aconsegueix un cim a partir del qual es tanca l''aixeta' i es contrau el volum de préstecs. Això va passar a Espanya el 1982, el 1992 i el 2013. En els tres casos, va venir acompanyat d'un augment important de la desocupació.
Les conclusions de l'estudi són per al panell de 20 països de l'OCDE, entre els quals estan la gran part de les principals economies del món. Un cop s'aconsegueix un màxim en el crèdit i es gira la tèndencia, durant els dos anys següents això provoca, per si sol, sense comptar amb la resta de variables econòmiques, una alça de l'1% en la desocupació.
MÉS DANYS PER ALS JOVES
La taxa de desocupació augmenta per a l'interval d'edat d'entre 15 i 24 anys en un 2,4% quan deixen de concedir-se préstecs
El cas és més sagnant per a l'atur juvenil, donat que la taxa de desocupació augmenta per a l'interval d'edat d'entre 15 i 24 anys en un 2,4% quan deixen de concedir-se préstecs. Més del doble que per al conjunt dels treballadors. A més, és un efecte negatiu que tarda en dissipar-se, adverteix Mihály Tamás Borsi arran de les xifres estudiades.
L'atur juvenil s'ha convertit en un problema que s'ha enquistat a l'economia espanyola. El número d'aturats d'entre 16 i 24 anys va ser de 445.000 joves durant el segon trimestre de 2007. Una xifra que es va duplicar en només sis anys fins aconseguir un màxim de 980.700 joves desocupats el 2013. Des de llavors, s'han reduït gradualment, fins a la dada de 692.800 aturats de l'última enquesta de població activa (EPA). Aquesta milloria no dissipa el problema, amb taxes d'atur del 63% en el segment d'edat de 16 a 19 anys, i del 43% entre els joves que estan entre els 20 i els 24 anys.
D'aquesta manera, la contracció del crèdit que se sol produir durant les crisis agreuja la situació per als més joves, recent incorporats al mercat laboral. "L'atur juvenil ha estat un problema per a molts països durant quatre dècades, així com per a la societat en el seu conjunt. La desocupació entre els més joves és de preocupació especial a Espanya, Itàlia i Grècia, on arriba fins a la meitat d'aquesta força laboral", afirma Tamás Borsi.
L'estudi divulgat pel Banc d'Espanya menciona així explícitament a l'economia espanyola, i analitza a més, condicionants que poden contribuir a un dany més gran al mercat laboral provocat per la contracció del crèdit. Els impactes negatius mencionats a l'ocupació augmenten i tarden més en esborrar-se quan el nivell de palanquejament és més gran. Tanmateix, els descensos del volum de nous préstecs "associats amb institucions del mercat laboral més rígides produeixen una taxa de desocupació substancialment més alta, especialment entre els joves”.