La compravenda d'habitatge lliure per part d'estrangers va retrocedir un 37,4% durant el primer semestre d'enguany, fins a totalitzar 32.395 operacions, segons les dades del Consell General del Notariat.
Noticia relacionada
La compravenda d'habitatges per part d'estrangers va tornar a la senda negativa el primer semestre d'enguany, després del petit augment de la segona meitat del 2019.
Les operacions realitzades per compradors estrangers van representar el 17,3% del total de les compravendes d'habitatge dutes a terme en aquest període, en línia amb la mitjana entre 2012 i 2019.
El 37,6% de les operacions de compravenda d'estrangers van ser realitzades per no residents. En aquest sentit, es va contreure el nombre d'operacions un 42,6% interanual, acumulant dos anys i mig seguits de caiguda.
Mentrestant, els estrangers residents van realitzar el 62,4% restant de les compravendes d'habitatges per part d'estrangers, amb un decreixement del 33,7% interanual.
Així, a totes les comunitats autònomes aquestes operacions van experimentar descensos. Els més notables es van registrar al País Valencià (-42,2%) i les Illes Canàries (-42%), al mateix temps que amb descensos superiors al 30% es van situar fins a dotze comunitats: les Illes Balears, La Rioja, Múrcia, Catalunya, Castilla-La Mancha, Cantàbria, Madrid, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, Astúries i Extremadura.
Per sota del 30% es situa Aragó (29,1%) i per sota del 20%, Navarra (-19,9%) i el País Basc (-19%).
En conjunt, els estrangers van realitzar una mica més de 17 de cada 100 compravendes totals durant la primera meitat de l'any. La mitjana nacional va tornar a ser superada a les Canàries (34,8%), les Balears (34% realitzades per estrangers), el País Valencià (32,5%), Múrcia (26,3%) i Catalunya (17,4%), autonomies que van concentrar el 60% de les compravendes totals per estrangers.
Entre el 10% de quota i la mitjana nacional se situen sis comunitats autònomes, una molt prop de la mitjana -Andalusia (17%)- i les altres cinc amb una quota una mica més reduïda: Aragó (11,5%), Madrid (11,4%), Navarra (11,2%) i Castella-la Manxa (10,9%).
Finalment, entre el 6,6% i el 3,9% de quota es troben les sis comunitats autònomes restants (Cantàbria, Astúries, Castella i Lleó, el País Basc, Galícia i Extremadura).
EL PREU MITJÀ PER METRE QUADRAT ACCELERA EL SEU CREIXEMENT Al 3,6%
Així mateix, el preu mitjà per metre quadrat de les operacions realitzades per compradors estrangers durant la primera meitat d'enguany, referides a habitatge lliure, es va situar en 1.791 euros.
Això va suposar un increment dels preus del 3,6% interanual, i són ja 13 semestres consecutius amb increments en el preu en termes interanuals.
Novament, segons els notaris, van pagar preus més alts els estrangers no residents (2.249 euros per metre quadrat) que els residents (1.479 euros per metre quadrat), en línia aquests últims amb els nacionals (1.471 euros per metre quadrat).
El preu de les compravendes per estrangers no residents es va accelerar mig punt percentual (fins al 7,2%), mentre que les dels residents van trencar la tendència del semestre passat i tornen a créixer (2,4%). Entre mitjanes va quedar l'avanç dels preus en les compravendes en les quals el comprador era nacional (3%).
Segons els notaris, el major avanç dels preus pagats pels no residents que els residents és la tònica habitual des del segon semestre de 2013, si bé en el segon semestre de 2018 els preus van avançar al mateix ritme (2,7%).
A nivell autonòmic l'evolució dels preus va ser dispar, en caure a quatre autonomies i augmentar a els tretze restants. Entre els augments van destacar, a ritmes de dos dígits, La Rioja (25,4%), Astúries (16,9%), Castella-La Manxa (11,5%) i Aragó (10,9%), entre el 10% i el 0% van créixer el País Basc, Navarra, Andalusia, Balears, Extremadura, Castella i Lleó, Canàries, Cantàbria i Catalunya.
La reculada més acusada es va produir a Galícia (-5,9%) seguida de Múrcia (-4,2%) i més tímides van ser a València (-0,7%) i Madrid (-0,4%).
