La compravenda d'habitatges inscrits al juliol d'enguany es va situar a l'entorn de les 31.000 transaccions comparat amb les més de 46.000 registrades el 2019, la qual cosa representa una caiguda del 32,9% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons l'estadística registral immobiliària del Col·legi de Registradors.
Les compravendes totals d'immobles van passar de 90.000 de 2019 a 68.000 al juliol d'enguany, el que suposa una caiguda del 25,1%, amb un descens pròxim a les 23.000 operacions.
Les compravendes totals i també les relatives a habitatge van començar a caure el mes de març per la pandèmia del Covid-19 i fins a maig, amb una recuperació el mes de juny. No obstant això, al juliol es va produir una desacceleració de la reactivació de les dades de juny.
Per part seva, les hipoteques van tancar juliol amb un total de 35.000, xifra que també queda per sota de les 44.000 registrades fa un any (-20,1%).
Mentrestant, les hipoteques sobre habitatge van superar per poc les 24.000 al juliol, enfront de les més de 31.000 operacions registrades el 2019 (-22,8%).
Les hipoteques constituïdes van mostrar inicialment més resistència a l'abrupta crisi econòmica motivada per la pandèmia, amb caigudes molt inferiors en tots els casos a les caigudes experimentades per les compravendes d'habitatge. La reactivació de juny també s'ha vist invertida al setè mes.
Per comunitats autònomes, les majors caigudes de compravendes d'immobles es van donar a la ciutat autònoma de Melilla (-80,7%), seguida de Canàries (-50,2%), Balears (-38,5%) i Madrid (-37,7%).
Mentrestant, els descensos menys marcats, per sota del 15%, es van veure a Castella-la Manxa (-8,1%), Cantàbria (-13,2%), Castella i Lleó (-13,5%) i Astúries (-14,8%). Únicament el País Basc i Ceuta van obtenir dades positives.
Respecte a les hipoteques constituïdes sobre el total d'immobles, tres regions mostren evolució positiva: el País Basc (23,9%), Balears (85,9%) i Ceuta (137,5%).
Els descensos més marcats en les hipoteques constituïdes es van produir a Melilla (-79,6%), seguida de La Rioja (-60,3%), Castella-la Manxa (-43,9%), Galícia (-41,6%) i Navarra (-38,4%).
