La Comissió Europea ha obert un procediment per dèficit públic excessiu contra set països, entre els quals hi ha França. Aquest procés s'obre automàticament quan el dèficit d'un país supera el llindar del 3% del producte interior brut (PIB) fixat a les normes fiscals de la Unió Europea (UE).
"La Comissió té intenció de proposar al juliol l'obertura d'un procediment que estableixi un dèficit excessiu per a França", assenyalen.
Al seu informe de primavera, Brussel·les destaca que la relació deute públic/PIB de França ha disminuït lleugerament amb la recuperació econòmica des del 2021, fins a poc més del 110% el 2023. Es preveu que es mantingui pràcticament estable el 2024, però que torni a augmentar el 2025 enmig de "continus i elevats dèficits públics".
En concret, les projeccions apunten que el dèficit de les administracions públiques disminueixi al 5,1% del PIB el 2024 i el 4,1% del PIB el 2025, mentre que la relació deute/PIB del govern general augmentarà al 112,3 % al final del 2024 i al 113,1% al final del 2025.
Després del 2025, es preveu que el dèficit del govern general disminueixi gradualment fins al 3,6% del PIB el 2026 i el 2,9% el 2027. Per tant, es preveu que el saldo de les administracions públiques descendeixi per sota del valor de referència del dèficit del 3% del PIB el 2027.
Segons les dades d'Eurostat, el dèficit de les administracions públiques de França va augmentar del 4,8% del PIB el 2022 al 5,5% el 2023, mentre que el deute de les administracions públiques va caure del 111,9% del PIB a finals del 2022 al 110,6% a finals del 2023
"La resposta política a les vulnerabilitats identificades relacionades amb la competitivitat en un context de baix creixement de la productivitat ha estat en general apropiada i hauria de donar suport al creixement de la productivitat els propers anys, però els esforços han de continuar", afirmen.
Amb tot això, la Comissió Europea ha llançat algunes recomanacions per a França. Entre elles, presentar oportunament el pla fiscal-estructural de mitjà termini i limitar el creixement de la despesa neta el 2025 a “una taxa coherent amb la col·locació del deute de les administracions públiques en una trajectòria descendent plausible a mitjà termini i la reducció del dèficit de les administracions públiques fins al 3% del PIB”.
A més, continuar amb la implementació "ràpida i efectiva" del pla de recuperació i resiliència, garantint la finalització de les reformes i inversions per a l'agost del 2026.
LA VISIÓ D'SCOPE
Thomas Gillet, director de ratings sobirans i del sector públic de Scope Ratings, assegura que "l'obertura d'un procediment de dèficit excessiu no és cap sorpresa, i França no és l'únic país afectat".
"Scope ha assignat a la qualificació de França una perspectiva negativa perquè les previsions fiscals del Govern només apunten a una estabilització del deute públic a nivells elevats, amb el risc que el deute segueixi augmentant quan sorgeixi la propera crisi", afegeix.
A més, subratlla que "a França, l'obertura d'un procediment de dèficit excessiu reflecteix els debats sobre el cost dels programes dels diferents partits polítics".
"Els períodes electorals solen anar acompanyats de promeses centrades en noves despeses més que en mesures per reduir el dèficit públic, cosa que augmenta la incertesa sobre la capacitat del proper govern per aplicar un pla creïble de consolidació fiscal a mitjà termini i complir les normes pressupostàries europees", conclou.