La banca no haurà de tornar la totalitat de les clàusules sòl

Cal tenir en compte que les opinions de l'advocat general, Paolo Mengozzi, no són vinculants per al Tribunal de Justícia Europeu, que preveu publicar la seva sentència sobre el tema al llarg d'aquest any. Tot i així, "sí és molt probable que la sentència final de finals d'any vagi en la mateixa direcció", assenyalen els analistes de Bankinter.

Les "repercussions macroeconòmiques" associades a l'amplitud amb què s'han utilitzat aquests anys les clàusules sòl justifiquen que es recomani aquesta limitació, explica el lletrat europeu en el seu dictamen. "En aquest context, l'advocat general considera que, a títol d'excepció, les esmentades repercussions poden justificar la limitació en el temps dels efectes de la nul·litat d'una clàusula abusiva, sense que es trenqui l'equilibri en la relació existent entre el consumidor i el professional", assenyala el comunicat enviat pel TJUE.

Així, l'advocat general conclou amb la proposta al Tribunal de Justícia que declari que "la limitació en el temps dels efectes de la nul·litat de les clàusules 'sòl', incloses en els contractes de préstec hipotecari a Espanya, és compatible amb la directiva europea", fent referència així a la norma europea que regula les clàusules abusives que subscriuen els particulars en un contracte.

SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM

Després de diverses demandes, que cita l'advocat general, el Tribunal Suprem a Espanya va fallar en la seva sentència del 9 de mag de 2013 que la compensació es limita als imports que s'han cobrat de més amb les clàusules sòl a partir d'aquesta data, sense retroactivitat, per assegurar l'estabilitat financera. "El que està ara en joc de cara a la sentència del TJUE de finals d'any és la retroactivitat total que, segons un informe del Banc d'Espanya utilitzat per la defensa però que no s'ha fet públic, tindria un cost d'entre 5.000 i 3.000 milions d'euros", assenyalen a Bankinter.

"Consumidors afectats per l'aplicació d'aquestes clàusules reclamen les quantitats que sostenen haver pagat indegudament a les entitats financeres a partir de la data de celebració dels seus contractes de crèdit", assenyala l'advocat general, segons el comunicat. Així, les reclamacions han arribat a Europa, però les conclusions de Mengozzi són que la directiva europea que regula aquestes situacions "no té per objecte l'harmonització de les sancions aplicables en cas que s'apreciï el caràcter abusiu d'una clàusula contractual i, per tant, no exigeix ​​als Estats membres que estableixin la nul·litat retroactiva d'aquesta clàusula".

Així mateix, afegeix que no determina com els òrgans jurisdiccionals (Tribunal Suprem o altres tribunals espanyols) han de limitar els efectes de les resolucions per les quals es considera com a abusiva la clàusula d'un contracte. Així, correspon a l'ordenament jurídic intern precisar aquestes condicions. Tot plegat, unit a les possibles perilloses implicacions macroeconòmiques, fan que l'advocat realitzi aquesta recomanació.

LA BANCA MITJANA ES DISPARA EN BORSA

Les entitats financeres de l'IBEX-35 cotitzaven sense direcció clara abans de saber-se la notícia. Després, han passat a liderar els guanys del selectiu espanyol, amb alces de més del 4% per a Banc Sabadell i Popular, i de més del 3% per CaixaBank. Per la seva banda, Bankia s'anota més d'un 1% i BBVA cotitza amb pujades moderades, igual que Bankinter. Santander es mou amb lleugers retrocessos.

En aquest sentit, cal tenir en compte que la retroactivitat suposaria un cost total entre 5.000 milions i 7.000 milions d'euros, i provisions d'almenys 3.000 milions d'euros, segons els analistes de Bankinter. Caixabank afrontaria càrrecs per valor de 660 milions d'euros per aquest motiu, mentre que Popular i Bankia s'enfrontarien a un impacte negatiu de 334 milions d'euros i 160 milions d'euros, respectivament.

En termes relatius, l'impacte negatiu d'una sentència favorable a la retroactivitat total de les clàusules sòl seria igual tant per a BBVA com per Caixabank, ja que totes dues haurien de fer provisió d’una xifra equivalent al 36% del seu benefici net, mentre que per a Bankia es limitaria al 14%, segons Europa Press. En una estimació anterior, Analistes Financers Internacionals (Afi) va calcular que les entitats financeres van ingressar gairebé 9.800 milions des de 2009 gràcies a limitar en les hipoteques la caiguda de l'euríbor.

Un informe de Goldman Sachs recull que Santander i Bankinter són les entitats "millor posicionades" per afrontar l'impacte negatiu de la sentència, ja que no inclouen clàusules sòl en els seus contractes hipotecaris i no estan exposades davant de noves pèrdues. Així mateix, considera que Popular ja ha descomptat l'impacte potencial de la retroactivitat de les clàusules sòl en haver fet provisió de 350 milions d'euros per aquest motiu el 2015.

Per la seva banda, JP Morgan calcula que si finalment hi ha retroactivitat l'impacte en el benefici per acció (BPA) de les entitats amb exposició seria d'entre el 18% i l'1,4%. Els bancs més afectats serien Popular i CaixaBank, mentre que no hi hauria impacte per a Santander i Bankinter, que no tenen clàusules sòl en la seva oferta hipotecària.