Els dotze bancs espanyols supervisats pel Banc Central Europeu (BCE) es van mantenir durant el quart trimestre del 2020 pràcticament a l'últim lloc de tot l'Eurozona pel que fa a la rendibilitat i a ràtio de capital CET1, segons les dades publicades per l'entitat aquest dilluns.
La baixa rendibilitat de la banca de la zona euro representa un problema clau per a l'estabilitat del sector, segons ha destacat el BCE en diverses ocasions, que ha estat encoratjant les entitats i autoritats nacionals a emprendre processos de consolidació a nivell domèstic i transfronterer.
Els principals bancs espanyols supervisats directament pel BCE van oferir un retorn sobre capital (RoE, per les sigles en anglès) del -4,15% entre octubre i desembre. Aquesta xifra difereix del -3,60% dels tres mesos anteriors i està per sota de la mitjana del 1,53% de la zona euro, que durant el tercer trimestre havia alçat un RoE del 2,12%.
Només els bancs grecs, amb un -6,81%, han registrat una pitjor dada de rendibilitat que els espanyols.
Els bancs lituans es van mantenir com els més rendibles de l'euro, amb un retorn sobre capital del 10,60%, gairebé deu punts per sobre de la mitjana de l'Eurozona. En segona posició es van situar els bancs estonians, amb un RoE del 6,75%.
En el cas dels altres grans països de l'euro, els més comparables amb Espanya, el retorn dels bancs alemanys entre octubre i desembre va ser del 0,57%, mentre que el dels francesos i italians, es va situar al 4,23 % i al 0,26%, respectivament.
PITJORS XIFRES EN LA RÀTIO DE CAPITAL CET1
La banca espanyola també ha figurat en última posició a la zona euro pel que fa a la ràtio de capital CET1, en situar-se en una mitjana del 12,91%, lleugerament per sobre del 12,54% del tercer trimestre, però encara per sota de la mitjana del 15,62% del conjunt de l'àrea de l'euro.
Els bancs espanyols sota supervisió directa del BCE són els únics que van quedar per sota d'aquesta mitjana, juntament amb els de Portugal (14,05%), Àustria (14,33%), Grècia (15,12%) i Itàlia (15,50%).
Novament, els bancs estonians, amb un 29,14%, es van situar amb la ràtio CET1 més elevada dels Dinou, per davant dels bancs de Lituània (21,21%) i els de Bèlgica (19,34%).
MILLOR RÀTIO DE PRÉSTECS FALLITS DES DE 2015
Pel que fa a la ràtio de préstecs fallits (NPL, per les sigles en anglès), el conjunt de l'Eurozona es va situar en acabar 2020 al 2,63%, equivalent a 443.540 milions d'euros, per sota del 2,82% del tercer trimestre del l'any passat. En el cas dels bancs espanyols, van registrar una ràtio d'NPL al tancament de 2020 del 2,93%, lleugerament per sota del 2,99% comptabilitzat durant els tres mesos anteriors.
Entre els països de l'euro, la menor ràtio de préstecs fallits va correspondre a Luxemburg (0,78%), seguida d'Estònia i Alemanya, amb un 1,19% i un 1,20%, respectivament. A l'extrem oposat, Grècia, Xipre i Portugal van registrar una ràtio de préstecs fallits del 25,54% 10,21% i 5,48%, respectivament.
Tot i la crisi, els bancs han continuat reduint la seva ràtio de préstecs fallits i ja és la millor lectura de la dada des que el BCE va començar a publicar les seves estadístiques de supervisió el 2015.