El govern italià, format pel Moviment 5 Estrelles i Partit Demòcrata, ha aprovat els pressupostos per al 2020, als que preveu una baixada de l'IRPF a les classes mitjanes i la creació d'una 'taxa Google' amb la qual espera recaptar fins a 600 milions . A més, posa èmfasi en la lluita contra el frau fiscal amb l'impuls de diverses mesures, entre elles una 'loteria' per acabar amb els treballs en negre.
El paquet de mesures, que serà remès a Brussel·les per al seu examen per part de la Comissió Europea, pot suscitar noves tibantors amb el bloc comunitari, atès que manté el dèficit sense canvis al 2,2% per tercer any consecutiu. "És un pressupost expansiu, estem satisfets", ha dit el primer ministre, Giuseppe Conte, segons recull Reuters. I això que els partits de la coalició han tingut dificultats per arribar a un acord sobre moltes de les mesures a adoptar.
Destaca al pressupost la baixada de l'impost sobre la renda per als treballadors d'ingressos mitjans, que s'ha xifrat en uns 3.000 milions d'euros, i també s'ha eliminat la pujada de l'IVA de 23.000 milions d'euros que anava a entrar en vigor al gener, i que el govern ha decidit eliminar davant els temors que empenyés encara més l'economia cap a la recessió.
Aquestes mesures faran que entri menys diners en les arques de l'estat italià, tot i que el govern intentarà suplir aquesta falta d'ingressos amb una sèrie d'iniciatives. Sobretot amb les ideades per lluitar contra el frau i l'evasió d'impostos. I és que, segons estimacions del Tresor, l'evasió fiscal li costa l'any a Itàlia uns 109.000 milions d'euros.
L'objectiu del govern en fomentar la lluita contra el frau és fomentar l'ús de targetes de crèdit i dèbit, cosa que facilitarà el seguiment dels diners, o evitarà així transaccions opaques en efectiu. De fet, el pla inicial amb aquestes mesures era el de recaptar 7.000 milions d'euros, però el ministre d'Economia, Roberto Gualtieri, ha dit que aquesta xifra s'ha reduït a 3.000 milions.
Entra les mesures contra el frau destaquen la introducció de sancions de fins a 2.000 euros per als minoristes i proveïdors que no acceptin targetes. Així mateix, baixa fins als 2.000 euros (des dels 3.000 anteriors) el llindar per sobre del que és il·legal realitzar transaccions en efectiu, tot i que s'espera que aquesta xifra baixi fins als 1.000 euros a partir del 2022.
A més, el govern italià s'ha tret un altre as de la màniga, i per animar els ciutadans a demanar factures es llançarà una 'loteria' en què participaran tots aquells que tinguin rebuts, de manera que el guanyador, identificat amb un número, rebrà un premi en efectiu lliure d'impostos. Aquesta mesura, coneguda com a 'loteria de rebuts', ja ha estat adoptada en altres països europeus com Portugal, Eslovàquia i Malta.
NO ESPERA A LA TAXA GOOGLE DE L'OCDE
Itàlia ha decidit, així mateix, no esperar a la 'taxa Google' conjunta que ha plantejat l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), i als seus pressupostos recull la creació d'una 'web-tax' sobre les empreses digitals per recaptar al voltant de 600 milions d'euros l'any. L'impost s'aplicarà a les companyies amb ingressos globals anuals d'almenys 759 milions d'euros i uns serveis digitals que superin els 5,5 milions a Itàlia. Hauran d'abonar un impost del 3% sobre les transaccions per Internet realitzades al país.
Aquesta mesura podria provocar amenaces de represàlies per part de Washington, ja que aquest impost gravarà especialment gegants tecnològics nord-americans com Google, Facebook o Amazon. De fet, l'administració Trump ha dit en repetides ocasions que aquest tipus de gravàmens es dirigeix "injustament" contra empreses nord-americanes. No es descarta que el president Donald Trump pugui posar el tema sobre la taula durant la reunió amb el president italià Sergio Mattarella a Washington aquest mateix dimecres.
El pressupost ha de ser presentat al Parlament abans del 20 d'octubre i aprovat a les dues Cambres a finals d'aquest any. Encara queda per veure si serà aprovat per la Comissió Europea, perquè, a més de mantenir el dèficit en el 2,2%, el govern preveu que el dèficit estructural -que elimina els efectes de les fluctuacions del creixement econòmic- augmenti en 0,1 punts percentuals del PIB l'any que ve, cosa que invertiria així el compromís contret al juliol de reduir-ho en 0,6 punts.
