Ibercaja ha presentat aquest dijous les seves previsions de creixement econòmic aquest any 2024, revisant lleugerament a l'alça l'increment del PIB a Espanya, fins al 2,2% (des de l'1,6% previst en la darrera publicació) i fins a l'1, 7% per a l'any 2025 (des de l'1,4% anterior). Les eleva gràcies a "una inèrcia més positiva del que s'esperava a l'últim trimestre del 2023 i l'inici del 2024, en particular al mercat laboral, que s'ha mostrat més resistent del previst malgrat les notables pujades salarials, i en les exportacions de serveis", explica en un comunicat.
Al mercat laboral, les prediccions del banc per al 2024 en termes d'ocupació revelen un estancament a Espanya amb una variació de la taxa d'ocupació del 2,1% (enfront del 3% de l'any 2023), i una taxa d'atur de l'11,4% (set dècimes inferior a la de l'any passat).
Tot i la lleugera revisió a l'alça de les perspectives econòmiques, la visió a mitjà i llarg termini dels analistes d'Ibercaja no ha patit grans modificacions, segons indica el banc. "Creiem que el creixement econòmic es desaccelerarà al llarg del cicle per l'efecte del triple desafiament a què ens enfrontem: demogràfic, geopolític i d'inflació i tipus d'interès", afirma Santiago Martínez Morando, cap d'Anàlisi Econòmica i Financera de l'entitat .
Des de la perspectiva demogràfica, l'envelliment de la població deriva en un potencial més baix de creixement de l'ocupació i en possibles tensions en els salaris que afectaran els marges empresarials. D'altra banda, l'evolució demogràfica també influeix en les dinàmiques de consum, d'inversió i d'estalvi, tant a Espanya com des d'una perspectiva mundial.
A més, segons afirmen els analistes de l'entitat, el procés globalitzador dels cicles anteriors sembla que ha arribat a la fi, i la integració econòmica mundial, sobretot entre els països avançats i els emergents, s'està revertint fins i tot. "L'increment de les tensions geopolítiques i de la gravetat dels possibles conflictes internacionals és un dels factors de risc més importants per a les nostres previsions”, destaquen.
En aquest sentit, asseguren que les alteracions a la cadena de subministrament afecten de forma dràstica els preus i fins i tot la capacitat productiva, i alerten que una escalada bèl·lica de grans dimensions portaria conseqüències disruptives fins i tot més grans que la pandèmia.
Aquestes tendències encaminen la conjuntura econòmica a un creixement dels preus i a uns tipus d'interès estructuralment superiors als que hi va haver entre la gran recessió i la pandèmia. Això també comporta un creixement menor, encara que cal assenyalar que els tipus d'interès negatius reprimien l'estalvi i fomentaven una assumpció excessiva de riscos que podia derivar en una nova crisi financera.
Davant d'aquest triple desafiament, els experts d'Ibercaja consideren que la millor resposta seria fomentar un augment de la productivitat. “No obstant -afirmen- a Espanya la inversió s'ha quedat enrere i se situa per sota dels nivells del 2019 malgrat la mobilització dels fons europeus. I cal afegir-hi l'escassetat relativa de capital humà i el tecnològic.
També apunten a altres factors que dificulten la convergència de la productivitat, en particular amb els Estats Units, que ha deixat enrere Europa durant els últims cicles, com la reduïda grandària empresarial, que limita l'obtenció d'economies d'escala i la implantació de noves tecnologies, la menor competència empresarial, la manca d'iniciativa i emprenedoria, l'excés de burocràcia, la qualitat de la governança o la dependència energètica.
Els analistes conclouen que si els esforços inversors s'intensifiquen, amb el suport de les reformes institucionals necessàries perquè millori la productivitat, l'escenari econòmic a mitjà i llarg termini seria més positiu que el previst amb les condicions actuals.
