- El PSOE assegura que "la caiguda del Popular provoca tot menys confiança"
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, s'ha vist obligat a contestar de nou a l'oposició sobre la resolució de Banc Popular. Ho ha fet durant la sessió de control al Govern que s'ha celebrat aquest dimecres al Congrés, en què ha recordat que ni l'Executiu ni el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) tenien competències en l'assumpte, de manera que es van limitar a seguir les ordres de la Junta Única de Resolució (JUR), l'organisme europeu presidit per Elke König competent en la matèria i la funció del qual és la de garantir la resolució ordenada de bancs en crisi amb el menor impacte sobre l'economia i les finances públiques.
- 0,32€
- 0,00%
La diputada del PSOE Ana Botella ha estat l'encarregada de preguntar al ministre per l'assumpte i ha aprofitat per criticar la falta d'informació que ha proporcionat el Govern al respecte. "La confiança és un sentiment clau en el sistema financer", ha dit la socialista, que ha remarcat que "la caiguda del Banc Popular provoca tot menys confiança", sobretot perquè es va produir "en una nit", cosa que "mina la confiança en la recuperació del sistema financer".
El ministre d'Economia demana "no menystenir" el rescat bancari ja que "ha estat clau perquè Espanya avui creixi el triple que els països del seu entorn"
Segons Botella, estem davant d'un "desastre", perquè ha provocat que "400.000 accionistes" de Popular perdin la seva inversió en el banc, del qual Guindos "es declara no responsable", cosa que el PSOE no pensa tolerar. "Exigim responsabilitat i conèixer fins a l'últim dels seus moviments i gestions en la caiguda del Popular", ha assenyalat la diputada del PSOE, que ha denunciat també la mala gestió del ministre d'Economia durant els últims cinc anys, sobretot després de conèixer l’informe del Banc d'Espanya (BdE) que diu que el rescat bancari ha suposat ja pèrdues per a l'erari públic espanyol de 60.000 milions d'euros. "Va dir que el rescat no costaria un euro públic i el BdE el xifra en 60.000 milions. No té credibilitat", ha deixat anar Botella, que ha recordat que Guindos va ser nomenat ministre quan "venia de presidir Lehman Brothers Espanya" i que "el 2012 va ser nomenat pitjor ministre d'Economia en un rànquing de Financial Times".
Davant d’aquestes acusacions, el titular d'Economia ha insistit en el discurs dels últims dies: ni el Govern ni el FROB són competents en aquest assumpte. "La declaració de viabilitat correspon al BCE i les decisions de com i quan actuar" en aquest tipus de casos "depenen de la Junta Única de Resolució", ha remarcat Guindos, que ha explicat que si es donen tres condicions -inviabilitat, no inversions privades possibles i un interès general en defensar-se és quan s'actua. "El FROB només actua a instància expressa del JUR i aplica el pla dictat" per aquest organisme, ha afirmat.
"I el Govern no hi té competències, no intervé en la supervisió d'entitats financeres", ha assenyalat Guindos, que ha presumit, com ha fet durant els últims dies, que la resolució de Popular "ha evitat haver de fer ús de diners públics, ha evitat contagis i ha permès protegir els dipositants i creditors ordinaris". Segons el ministre, "el concurs de creditors hauria creat molta incertesa", per la qual cosa creu que la solució que s'ha donat al sisè banc d'Espanya és la millor. Fins i tot, ha dit, "durant l'últim Eurogrup es va valorar de forma positiva la forma de procedir".
EL "PROBLEMA DE CÀLCUL" DEL PP
D'altra banda, el diputat Alberto Garzón, d'Units Podem, també ha preguntat al ministre durant la sessió de control pel rescat bancari i més concretament per les pèrdues que ja ha generat. Guindos no ha contestat directament, s'ha limitat a dir que encara queda per "desinvertir els diners de Bankia i BMN" i ha recordat que les entitats nacionalitzades "han tornat més de 9.000 milions d'euros via compensacions, cosa que no hagués estat possible sense el rescat".
Garzón, durant el seu torn de rèplica, ha assenyalat que el Tribunal de Comptes calcula que s'han invertit 122.000 milions en el rescat, dels quals 60.000 s'han perdut totalment, com diu el Banc d'Espanya. "La lleugera desviació entre zero euros, el que va dir el Govern que costaria als espanyols, i 60.000 em sembla excessiva fins i tot per a un Govern de PP", ha retret el diputat, que ha assenyalat que li "crida l'atenció que aquest error de càlcul sempre succeeixi en favor dels mateixos".
"Tenim un problema de càlcul i també un problema polític", ha indicat Garzón que ha remarcat que a més de les retallades en serveis públics hi ha una "política d'ajudes per a uns pocs". "Són Adam Smith per als pobres, però keynesians amb els rics", ha deixat anar el parlamentari que assegura que aquest "no és problema tècnic ni econòmic, sinó de voluntat política. És una opció política i ideològica i és profundament errada", ha conclòs.
En la seva resposta, Guindos ha mantingut que "solucions com les de Popular no haguessin estat possibles a l'any 12" per la situació en què es trobava Espanya i ha dit que "el que hagués passat si no haguéssim actuat és que les antigues caixes d'estalvi haguessin entrat en concurs, cosa que hagués tingut un efecte demolidor sobre l'economia". A més, ha indicat el ministre, "la caiguda del PIB no hagués estat del 9%, sinó més gran i la caiguda de l'ocupació, també". Segons la seva opinió, si no s'hagués produït el rescat bancari, "el rescat d'Espanya no hauria estat suficient i el país hauria sortit de l'euro. No es pot menystenir, ha estat clau perquè Espanya avui creixi el triple que els països del seu entorn", ha conclòs.