- Els ingressos màxims per gestió es mantenen a l’1,5% per als fons de pensions de renda variable, renda variable mixta i garantits
- El Govern també aprovarà el reglament per establir la finestra de liquiditat als 10 anys transcorreguts de les aportacions
El Govern està disposat que augmenti l'atractiu dels plans de pensions. Per a això, l'equip de Luis de Guindos rebaixarà per segona vegada en menys de quatre anys les comissions màximes dels fons de pensions, excepte en els quals tenen exposició a la renda variable i als garantits, als quals protegeix en aquesta reforma.
El Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat ha posat aquest dilluns en audiència pública un projecte de reial decret per modificar el reglament de plans i fons de pensions. Així, l'Executiu rebaixarà les comissions màximes que cobren bancs, asseguradores i gestores independents per la gestió, llevat dels vehicles més agressius o als garantits, que seguiran comptant amb un 1,5%.
És a dir, fins ara la comissió màxima de gestió -el que paga el client al gestor- està a l’1,5%, després que es reduís des del 2% el 2014. Tot i que el Govern de Mariano Rajoy no ha aconseguit un impuls de les aportacions perquè els espanyols es preparin per a la jubilació a través d'aquest producte, torna a la càrrega.
Les noves comissions màximes seran al 0,85% en renda fixa, de l'1,3% en renda fixa mixta, i a l’1,5% per a renda variable, renda variable mixta i garantits. Els fons de pensions són els vehicles que articulen la inversió dels plans, que estan sota la supervisió de la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions, que depèn del Ministeri d'Economia i Competitivitat.
Les noves comissions màximes seran al 0,85% en renda fixa, de l'1,3% en renda fixa mixta, i a l’1,5% per a renda variable, renda variable mixta i garantits
No obstant això, no es toquen les comissions màximes en renda variable i en renda variable mixta, a causa de judici del Ministeri a que són productes en què l'objectiu "no és únicament preservar el capital" i, per tant, entra més en joc la tasca del gestor, argüeixen fonts de l'organisme.
Mentre que els garantits, tot i ser un producte que els experts independents recomanen evitar, seguiran tenint també una comissió de l’1,5% màxima, fet que suposa un risc que la banca potencia la seva comercialització. "Aquí l'estalviador sap la rendibilitat que tindrà, i hi ha costos en la gestió per l'ús d'estructures financeres com derivats que justifiquen la comissió", assenyalen des del Ministeri.
És a dir, l'equip de Luis de Guindos prima l'augment de la rendibilitat neta que hi haurà als productes més conservadors, però obvia els garantits. Gran part d'aquests plans de pensions són, de fet, de renda fixa i la majoria està en pèrdues per als clients durant els últims mesos. La rendibilitat mitjana durant l'últim any és -1,12% i amb prou feines una trentena de més de 300 -el 10% - està en positiu als 12 mesos transcorreguts fins al setembre, segons les últimes dades d'Inverco. A tres anys, el retorn mitjà és de l’1,6%, per sota de la mitjana del sistema, que està al 2,3% gràcies als que inverteixen en renda variable. El patrimoni en plans garantits es va situar al setembre a 10.800 milions d'euros, el 15% dels 72.500 milions d'euros en plans individuals, segons Inverco.
GUANYS DE 68 MILIONS A L'ANY
Fonts del Ministeri expliquen que l'organisme ha calculat que la nova comissió màxima mitjana, ponderada per on hi ha el patrimoni dels estalviadors, és de l’1,25%. És a dir, un 17% menys que l'1,5% actual i un 38% menys que abans que es reduís des del 2% previ el 2014. En total, els espanyols tenen 106.000 milions d'euros, segons xifres de la institució amb el tancament de 2016. Inverco calcula que són 109.000 milions al setembre d'aquest any. El descens de la comissió "més important es produeix en renda fixa mixta, en ser la categoria on hi ha més estalvi", apunta el Ministeri de Luis de Guindos.
L'impacte estimat per part del Ministeri és de 68 milions d'euros de guanys extra en forma de majors rendibilitats netes per als clients
Aquestes mateixes fonts reiteren que tenen l'objectiu de fer més atractius aquests productes que comercialitzen gestores independents, asseguradores i bancs -venen productes de les seves pròpies gestores-, amb campanyes comercials molt forts al final de cada any. De fet, aquests productes formen part dels recursos de clients fora del balanç pels quals la banca cobra comissions més rendibles que el seu negoci tradicional, amb la qual cosa s'han convertit en una part important dels seus ingressos durant els últims anys.
"És qüestió d'aritmètica veure que hi haurà un transvasament de rendes des dels bancs als clients en reduir les comissions màximes", admeten fonts d'Economia. A més, assenyalen que aquest menor cost tindrà un impacte important en la rendibilitat en un moment en què molts productes pateixen retorns molt reduïts per la política expansiva del Banc Central Europeu (BCE), que inclou tipus al 0% i compres d'actius i pressionen a la baixa els rendiments de la renda fixa.
L'impacte estimat per part del Ministeri és de 68 milions d'euros de guanys extra en forma de majors rendibilitats netes per als clients. Així mateix, es reduirà la comissió màxima de dipositaria des del 0,25% fins al 0,02%, equiparant-la amb el segment de fons d'inversió.
FINESTRA DE LIQUIDITAT ALS DEU ANYS
L'altre element substancial de la reforma del reglament és la materialització de la finestra de liquiditat als deu anys que es va concretar el 2014. D'aquesta manera, els estalviadors podran retirar les aportacions realitzades fins al 31 de desembre de 2015 a 2025. "L’objectiu és augmentar la competència entre els productes d'estalvi a llarg termini", expliquen fonts del Ministeri.
En total, aquestes aportacions que es podran acollir a la finestra de liquiditat a partir d'aquí a vuit anys ascendeixen a 68.000 milions d'euros, segons càlculs del Ministeri. La finestra de liquiditat estarà disponible tant per als plans individuals com per als d'ocupació, que suposen a prop de 36.000 milions d'euros -entorn del 33%-. Encara que en aquest cas ha d'haver-hi acord per a això entre les parts, empresa i treballadors.
A l'organisme admeten que el percentatge del Producte Interior Brut (PIB) en estalvi a través de plans de pensions és "molt reduït" en comparació amb altres països. D'aquesta manera, creuen que hi ha un guany en l'eficiència que atraurà més estalviadors, tot i que descarten considerar que això es deu al delicat moment de les arques de la Seguretat Social, que es menjarà gran part del dèficit públic durant els propers anys.
