Goldman Sachs calcula que el producte interior brut (PIB) d'Espanya augmentarà un 3,1% aquest any, dues dècimes per sota de la previsió del Govern. El 2016, l'increment serà del 2,5%, cinc dècimes per sota de la previsió oficial.
El banc nord-americà ha publicat aquest dijous un informe sobre les previsions de creixement mundial i el comportament de les matèries primeres, del qual s'ha fet ressò l'agència Efe. Segons aquest document, la inflació a Espanya es reduirà un 0,06% aquest 2015 per tornar a taxes positives el 2016, en què s'incrementarà un 0,5%.
ACCELERACIÓ D'EUROPA I EL JAPÓ
Pel que fa al creixement global, Goldman Sachs espera que el PIB mundial augmenti un 3,2% aquest any i un 3,5% el 2016. L'entitat destaca la modesta acceleració que experimentaran Europa i el Japó, en comparació de la desacceleració que patiran els Estats Units i la Xina.
En concret, el PIB de l'eurozona augmentarà de l'1,5% previst per al 2015 a l'1,7% el 2016, mentre que el del Japó pujarà del 0,6% a l’1%. Per contra, el dels Estats Units es frenarà des del 2,4% amb què tancarà aquest any fins al 2,2% del que ve, i el de la Xina baixarà del 7% al 6,4%.
Quant al mercat de treball, el banc considera que és un indicador més fiable sobre el cicle econòmic que no pas el PIB. A partir de les dades d'ocupació, assenyala que les economies avançades s'estan recuperant bé després de la crisi financera, ja que l'atur als països del G-7 (EUA, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, el Japó i el Canadà) ha baixat més ràpid durant els últims cinc anys que en qualsevol altre període des dels anys setanta.
QUÈ FARAN ELS BANCS CENTRALS?
En l’àmbit de la política monetària, Goldman Sachs preveu que la Reserva Federal dels Estats Units comenci a apujar els tipus d'interès al desembre i que el Banc d'Anglaterra «probablement no es quedi enrere». Per la seva banda, el Banc Central Europeu i el Banc del Japó tornaran a aplicar estímuls mentre la inflació o l'ocupació continuïn per sota del seu objectiu.
En l’opinió de l'entitat, és probable que aquesta divergència en la política monetària dels diferents bancs centrals tingui com a conseqüència una apreciació continuada del dòlar, cosa que pot ser positiva perquè redistribueix la demanda des dels Estats Units, on l'ocupació es troba a prop del seu màxim potencial, cap a altres països.