El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, ha demanat aquest dimarts "reformes de calat" per garantir la viabilitat social i financera del sistema públic de pensions i ha advertit que, "previsiblement", es requeriran "ajustos "tant pel costat dels ingressos com de les despeses.
Durant la seva intervenció en una jornades organitzades per BBVA, Arce ha recordat que el sistema de pensions s'enfronta a curt i llarg termini per la seva situació deficitària i la "pressió a l'alça" sobre la despesa en pensions que exercirà durant les pròximes dècades l'augment de la taxa de dependència, la major esperança de vida i la jubilació dels baby boomers.
En la seva opinió, les reformes sobre el sistema dutes a terme el 2011 i 2013 van suposar un "avanç substancial" per garantir la sostenibilitat financera del sistema. No obstant això, en haver-se suspès l'aplicació dels principals elements de la reforma del 2013 (el factor de sostenibilitat i l'Índex de Revaloració de les Pensions), Arce veu qüestionada la viabilitat financera del sistema a mitjà i llarg termini i creu necessari assolir acords "amplis" per garantir la seva viabilitat social.
El dèficit de la Seguretat Social durant els últims anys es deu fonamentalment a un augment "molt significatiu" de la despesa en pensions contributives
El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya ha explicat que el dèficit de la Seguretat Social durant els últims anys es deu fonamentalment a un augment "molt significatiu" de la despesa en pensions contributives, des del 7,4% del PIB el 2007 al 10,6% el 2018.
En aquest sentit, avisa que el factor demogràfic seguirà pressionant a l'alça la despesa durant les pròximes dècades, ja que la població major de 65 anys com a percentatge de la població en edat de treballar augmentarà des del 30% actual fins a una forquilla aproximada del 50- 70% el 2050. "Mantenint la resta de factors constants, l'evolució demogràfica implicaria un augment de la despesa en pensions d'entre 5 i 7,2 punts del PIB el 2035 i d'entre 7,6 i 13,6 punts del PIB el 2050", ha subratllat.
LLIGAR LES PENSIONS A L'IPC TAMBÉ ELEVARÀ LA DESPESA
La suspensió de la fórmula de revaloració de les pensions introduïda a la reforma del 2013 (que limita la seva pujada a un 0,25% en situacions de dèficit del sistema com l'actual) ha implicat una pujada de les pensions mínimes i no contributives del 3% el 2018 i 2019, mentre que la resta de les pensions contributives es van revalorar un 1,7% l'any passat i un 1,6% l'exercici actual, d'acord amb l'IPC previst.
En absència de mesures addicionals, el Banc d'Espanya estima que vincular novament les pensions a l'IPC augmentarà la despesa en, aproximadament, dos punts del PIB el 2030 i en més de tres punts del PIB el 2050.
Arce considera que millorar les taxes d'ocupació tindria un recorregut "limitat" a l'hora de compensar la pressió demogràfica cap al sistema, fins i tot "en escenaris optimistes". Així, sosté que una taxa d'ocupació del 80% el 2050 (ara és el 61%), reduiria l'augment de la despesa en pensions a causa del factor demogràfic entre un 43% i un 58%.
A l'escenari base de taxa de dependència de l'AIReF, una taxa d'ocupació del 80% retallaria la despesa en pensions en cinc punts, davant l'augment de despesa de 10,2 punts a causa de la demografia. No obstant, per Arce, a causa de l'evolució històrica, una taxa d'ocupació per sobre del 70% "constitueix un objectiu ambiciós".
AJUSTAR L'EDAT EFECTIVA DE JUBILACIÓ
La futura reforma del sistema de pensions ha de sostenir-se sobre dos pilars: sostenibilitat financera i social i contributivitat, predictibilitat i transparència
El Banc d'Espanya defensa que la futura reforma del sistema de pensions ha de sostenir-se sobre dos pilars: sostenibilitat financera i social i contributivitat, predictibilitat i transparència. En aquest sentit, considera fonamental comptar amb mecanismes automàtics que garanteixin l'equilibri financer del sistema i que els beneficiaris rebin informació clara i detallada sobre les seves obligacions i drets dins del sistema per poder fer plans amb suficient anticipació.
Com a alternatives per reforçar la sostenibilitat del sistema, Arce ha apostat de nou per valorar la possibilitat d'introduir "ajustos" en l'edat efectiva de jubilació, que xifra a l'entorn dels 64 anys. Recorda, a més, que diversos països de la UE han lligat l'edat de jubilació a l'esperança de vida, com Itàlia, Portugal, Dinamarca i Finlàndia.
A més, adverteix que suprimir el límit màxim de cotització, encara que seria una mesura amb un potencial recaptatori elevat, podria afectar negativament a l'ocupació i generaria un augment de la despesa en pensions a futur llevat que es mantingui el límit imposat per la pensió màxima, "en aquest cas el caràcter contributiu del sistema es veuria minorat".
Arce creu que l'augment impositiu podria ser una alternativa, tenint en compte que les cotitzacions socials estan per sobre de la mitjana de la UE, i que la mida dels impostos indirectes és menor. No obstant això, avisa que aquesta mesura podria afectar tota la població, incloent-hi els propis pensionistes i tindria implicacions sobre el caràcter contributiu del sistema.
Pel que fa al model de comptes nocionals, el Banc d'Espanya reconeix que incorpora alguns avantatges (una relació més estreta entre cotitzacions i pensions, més transparència en la determinació dels drets de pensió), però adverteix que no elimina per si mateix "la disjuntiva entre la suficiència i els recursos disponibles del sistema públic de pensions".
"Els reptes de l'envelliment s'han d'afrontar des d'una estratègia àmplia que inclogui el disseny d'un pla de consolidació fiscal a llarg termini; avançar en reformes estructurals que permetin millorar l'ocupació i la productivitat; articular polítiques que afavoreixin la participació laboral, i dissenyar polítiques d'immigració flexibles i acords amb les necessitats del mercat laboral", ha conclòs Arce.