Funcas ha presentat aquest dimarts les previsions de tardor sobre l'economia espanyola, amb les quals ha revisat les seves projeccions anteriors. Ara creu que el Producte Interior Brut (PIB) tancarà aquest any amb una pujada del 4,5%, però per al 2023 n'ha retallat dràsticament l'estimació fins al 0,7%, des del 2% que augurava fins ara.
Tal com ha explicat Carlos Ocaña, director general de Funcas, hi ha una clara "pèrdua de dinamisme de l'economia" per la pèrdua del poder adquisitiu de les llars, que s'explica per l'alta inflació. "La taxa d'estalvi s'ha reduït, el matalàs de sobreestalvi que es va generar amb la Covid ja s'ha consumit, i estem de tornada als nivells històricament normals d'estalvi", ha destacat.
I aquesta tendència "es mantindrà el 2023". Per això han retallat les seves previsions sobre el creixement de l'economia espanyola per al proper exercici. "El 2023 el PIB creixerà un 0,7% en el conjunt de l'any", fet que representa una "baixada considerable de l'estimació anterior, que era del 2%", ha destacat Ocaña. Tot i això, ha incidit, l'economia espanyola encara "superaria en mig punt el creixement de la zona euro, del 0,2%, i permetria mantenir nivells estables d'ocupació".
"Un 0,7% de creixement és un creixement molt escàs", ha reconegut per part seva Raymond Torres, director de Conjuntura i Economia Internacional de Funcas, durant la roda de premsa en què s'han presentat aquestes projeccions. Torres ha dit que l'economia espanyola "s'ha debilitat", i encara que aquest any l'economia tancarà amb un creixement del 4,5% (tres dècimes més que en l'anterior previsió) per l'efecte "arrossegament del 2021, més fort del que previst", el que veuen per a l'any que ve és "una desacceleració molt forta, molt potent", a causa del "refredament de la demanda interna".
I és que el consum de les llars serà clau en el comportament del PIB el 2023. Torres ha explicat que encara que esperen que els salaris s'incrementin un 3,5% l'any que ve, taxa que suposa un 1,5% més que aquest any, "això serà insuficient per recuperar el poder adquisitiu. Fins i tot es perdrà alguna cosa perquè els preus creixeran més", ha apuntat l'expert, que ha assenyalat, com ja havia fet abans Ocaña, que "el consum privat creixerà molt poc" i que "la taxa d'estalvi està a nivells propers a la mitjana històrica".
Hi haurà per tant el 2023 un "entorn més hostil" per a l'economia espanyola, que fins i tot podria entrar en recessió tècnica, ja que Funcas creu que durant l'últim trimestre d'aquest any i el primer de l'any que ve "és possible" que es produeixin decreixements del PIB, tot i que ha identificat "importants punts de resistència" que ajudaran a atenuar el cop al PIB. Torres els ha desglossat de la manera següent:
-El risc de racionament del gas és "molt improbable" i més baix que a altres països. A Espanya hi ha plantes de regasificació i un "subministrament suficient encara que car".
-Fortalesa del mercat laboral: Funcas augura la "creació de 220.000 llocs de treball entre el tercer trimestre d'aquest any i finals del 2023". "L'ocupació resisteix i la taxa d'atur s'estabilitza, en un nivell molt alt del 12%, però no s'incrementa", fet que és "una bona notícia", ha afirmat el director de Conjuntura i Economia Internacional.
-El superàvit extern es manté, i això “és molt positiu”. I, segons Torres, si s'hi afegeixen els fons europeus Espanya tindrà "un sòlid superàvit extern, que no és una mica menor".
-La prima de risc s'estabilitza al voltant de 110 o 115 punts enfront d'Alemanya, "cosa que ens diferencia d'altres països amb més risc, com ara Itàlia".
Aquestes són les fortaleses, encara que a Funcas parlen també dels riscos, que són a la baixa, als quals s'enfronta l'economia espanyola als propers mesos. En aquest sentit, Torres s'ha referit a la geopolítica, per l'"enorme incertesa" que genera la guerra d'Ucraïna, el desenllaç de la qual és un misteri, i també ha parlat dels riscos que comporta una "excessiva pujada dels tipus d'interès" per part dels bancs centrals. "És lògic que pugin amb inflació tan alta, però una pujada ràpida comporta riscos financers. Forçant més podria fer cedir el dic de contenció que és l'ocupació", ha ressaltat.
Per acabar, s'ha referit al risc per l'endeutament i el dèficit estructural. "És important emprendre un camí de correcció dels desequilibris a mitjà termini", ha destacat Torres. Sobre aquest assumpte també ha parlat Ocaña, que ha dit que "en un context en què el suport del BCE serà menor, i de pujada de tipus d'interès, la política fiscal ha d'emprendre un camí de correcció dels desequilibris pressupostaris", i ha considerat que és "millor fer-ho de manera ordenada que de forma sobtada".
Segons les projeccions de Funcas, el dèficit públic baixarà aquest any pels estabilitzadors automàtics i la inflació. Tot i això, el 2023 amb prou feines s'avançarà en la contenció dels desequilibris pel refredament de l'economia i la indiciació de les pensions. El dèficit se situarà al 4,4% del PIB el 2023, valor proper al seu nivell estructural, i el deute públic, al 112%.
LA INFLACIÓ SEGUIRÀ SENT PROTAGONISTA
I el 2023 el protagonisme econòmic seguirà en l'evolució de la inflació, que "es moderarà als propers mesos, però continuarà sent elevada", ha destacat el director general de Funcas. "Del 9,1% el 2022, passarem a una inflació del 4,8% el 2023, molt inferior a la d'aquest any, pràcticament la meitat, però encara a nivells elevats", ha afirmat Ocaña.
La inflació subjacent se situarà al 4,4% el 2023. "Això vol dir que la inflació ja no és conseqüència de la pujada dels preus de l'energia, sinó que estan pujant tots els preus en general. Entrem en un entorn inflacionari, no només en un entorn on hi ha una crisi energètica", ha apuntat.
Finalment, sobre l'evolució dels tipus d'interès, Funcas espera que segueixi el "camí de pujades" emprès pels bancs centrals "en un intent de refredar la demanda i moderar els efectes inflacionaris de segona ronda", ha indicat Ocaña. Esperen que el Banc Central Europeu (BCE) elevi els tipus fins al 2,5% per al segon trimestre del 2023, i a partir d'aquí no auguren "grans canvis".
