- Funcas assegura que ja s'ha començat a veure símptomes de desacceleració
- Assenyalen que el major risc polític per a Espanya és la situació a Catalunya
La desacceleració de l'economia espanyola, prevista a partir de la segona meitat de 2017, comença a percebre, cosa que ha conduït Funcas a rebaixar una dècima el creixement esperat del PIB per a tot l'any, fins al 3,1%. Tot i que el procés de recuperació continua, el consum privat ha començat a perdre dinamisme fruit del menor poder adquisitiu de les rendes salarials. Mentrestant, repunta el consum públic, a causa de l’augment de la contractació de les administracions públiques, i es manté la fortalesa de la inversió, sobretot en construcció d'habitatge.
Tal com assenyala Funcas, l'evolució del sector exterior continua sent positiva. Les exportacions es beneficiaran de la recuperació de la zona euro, que representa més de la meitat de les vendes espanyoles a l'exterior. Les importacions, per la seva banda, creixeran a major ritme pel notable increment de les compres de productes energètics.
La moderació de les pressions inflacionistes, reflex de la contenció dels salaris i de l'impacte favorable de l'apreciació de l'euro sobre el cost de les importacions, explica la rebaixa de la previsió d'inflació fins a l’1,9%, dues dècimes menys que a l'estimació precedent.
La taxa d'atur baixarà al 17,1%, en línia amb l'anterior previsió, amb un intens augment de l'ocupació, a un ritme proper al del PIB. Els salaris, per la seva banda, perdran poder adquisitiu com a conseqüència del repunt de la inflació.
El 2018, any en què es confirmarà la desacceleració, l'economia creixerà un 2,7% (enfront del 2,8% previst anteriorment) pel menor dinamisme de la demanda nacional. Les famílies hauran d'ajustar les seves decisions de despesa, cosa que repercutirà en el consum privat i aturarà la caiguda de la taxa d'estalvi. El consum públic també es desaccelerarà amb l'objectiu de reduir el dèficit públic. El sector exterior mantindrà la seva fortalesa, encara que es debilitarà lleugerament.
L'ocupació creixerà un 2,3%, d'acord amb la desacceleració de l'economia, i permetrà una reducció de la taxa d'atur fins al 15%. Pel que fa al dèficit, Funcas preveu una millora fins al 3,3% del PIB el 2017 i el 2,4% el 2018, la qual cosa permetria la sortida del "procediment de dèficit excessiu".
El major risc polític per a Espanya és la situació a Catalunya. Tot i que no es detecten impactes significatius ni sobre l'economia ni sobre els mercats, de perllongar-se indefinidament l’interval acabaria afectant les primes de risc i augmentaria la càrrega financera que suporten tant el sector públic com el privat a causa de l’elevat endeutament. A més, podrien ajornar certes inversions i produir-se un procés de relocalització d'empreses, amb el consegüent efecte en la recuperació i la generació de llocs de treball estables.
Entre els riscos econòmics, figuren l’apreciació de l'euro, l'augment del deute públic i la retirada de les mesures extraordinàries de política monetària al llarg de 2018.
Tot i la desacceleració, l'economia espanyola manté un major ritme de creixement que la zona euro. Pel que fa a aquesta regió, Funcas ha revisat a l'alça la previsió de creixement fins al 2,2% el 2017 (dues dècimes més que a la anterior estimació) i el 2% el 2018 (una dècima més). Els índexs de confiança de les empreses i dels consumidors han millorat notablement com a conseqüència del descens de l'atur i de l'avanç del comerç internacional.
