Funcas ha dit aquest dilluns que preveu una "forta desacceleració" de l'economia després de l'estiu. Les tensions geopolítiques, la crisi energètica i el canvi de rumb de la política monetària pel risc de cronificació de la inflació entelen les perspectives de l'economia mundial en general i de l'espanyola en particular. Així, estima un creixement del PIB espanyol del 4,2% aquest any i una "forta desacceleració" fins al 2% el 2023.
Com han apuntat aquest dilluns Carlos Ocaña, director general de Funcas, i Raymond Torres, director de Conjuntura de Funcas, en l'actualització de les previsions econòmiques per a Espanya 2022-2023, aquestes xifres estan subjectes a una gran incertesa i condicionades per factors com la durada de la guerra a Ucraïna o l'evolució dels preus energètics. Tot i això, l'economia espanyola creixerà per sobre de la mitjana europea durant tot el període de previsió.
El creixement esperat del PIB del 4,2% aquest any no varia respecte a l'estimació anterior, però sí la composició. La demanda interna només hi aportarà 2,1 punts, 1,7 punts menys que a la previsió del març. Aquesta retallada reflecteix principalment la pèrdua de capacitat de compra dels consumidors a causa de la inflació. Les llars estiraran l'estalvi per finançar la despesa, cosa que permetrà un lleu creixement del consum privat –una previsió en retrocés en relació amb la del març–.
"La perpetuació del conflicte bèl·lic o la seva extensió a altres països portaria inevitablement a l'estanflació"
Per part seva, l'aportació del sector exterior s'ha revisat a l'alça, fins als 2,1 punts (1,7 més que al març), com a conseqüència de la recuperació dels ingressos per turisme fins al nivell previ a la pandèmia i, a menor mesura de les vendes de béns i serveis no turístics a l'exterior.
Aquest rebot del turisme, el dinamisme de les exportacions de béns i serveis no turístics i la puixança del mercat laboral continuaran sostenint l'activitat als propers mesos. Tot i això, perdran força després de l'estiu, mentre que les pertorbacions geopolítiques, energètiques i monetàries guanyaran pes.
En conseqüència, l'economia espanyola registrarà "una forta desacceleració el 2023", amb un creixement del PIB del 2%, 1,3 punts menys que en l'anterior previsió. Carlos Ocaña ha insistit que aquestes previsions són molt sensibles a l'evolució de la inflació i els tipus d'interès; una inflació més elevada o un ajustament dels tipus d'interès més ràpid resultarien en un creixement més baix, un escenari més advers que no és descartable”. “Les opcions dels governs per reduir la inflació són molt limitades, però la política econòmica, almenys, no ha d'agreujar les conseqüències negatives de l'alça de preus. Fa falta una política de rendes assenyada, que no deteriori la competitivitat de l'economia. I cal una política pressupostària prudent que no magnifiqui l'inevitable augment del cost del nostre elevat deute públic”, ha afegit.
Pel que fa a la inflació, el deflactor del consum creixerà aquest any un 8,8% i un 5% al que ve, partint de la hipòtesi d'uns preus energètics a l'alça fins a la primavera que ve abans d'estabilitzar-se, en línia amb els mercats de futurs. Aquestes previsions incorporen algunes de les mesures del darrer pla antiinflació del Govern.
El dinamisme del mercat laboral es mantindrà, encara que a un ritme cada cop menor, d'acord amb la forta desacceleració de l'economia. Fins a finals del 2023 es crearan a prop de 600.000 llocs de treball, de manera que la taxa d'atur baixarà del 12%.
El dèficit públic baixarà aquest any pel joc dels estabilitzadors automàtics i de la inflació. Tot i això, el 2023 amb prou feines s'avançarà en la contenció dels desequilibris pel refredament de l'economia, la revaloració dels funcionaris i la indiciació d'algunes partides pressupostàries com les pensions. El forat rondarà el 4,5% del PIB el 2023, un valor proper al nivell estructural, i el deute, el 112%.
Raymond Torres ha assenyalat que "la perpetuació del conflicte bèl·lic o la seva extensió a altres països portaria inevitablement a l'estanflació". Un altre dels grans riscos afecta l'evolució de la política monetària. Les previsions preveuen pujades moderades de tipus d'interès, que haurien de ser graduals per no intensificar la desacceleració i anar acompanyades d'un tallafoc contra la fragmentació financera. Amb tot, la facilitat de dipòsits pujaria fins a l'1,5% a finals del 2023, cosa que seria consistent amb un Euribor per sobre d'aquest llindar i una rendibilitat del bo a 10 anys propera al 3%.
Segons Torres, “aquest escenari elevarà les càrregues financeres per a les llars i les empreses, però fins a nivells assumibles en comparació amb la crisi financera. Tot i això, en el cas del sector públic, l'enduriment previst de la política monetària tindrà un impacte més pronunciat, a causa del nivell de partida dels desequilibris. Tot i això, encara seria una posició sostenible sempre que es mantingui el creixement econòmic i es posi en marxa un camí creïble de correcció gradual dels dèficits”.