Funcas ha identificat Balears, Canàries i Madrid com les tres comunitats autònomes que més creixeran aquest any i les úniques que ho faran per sobre la mitjana nacional del 2,5%.
Segons un estudi recent d'aquest 'think tank', les Balears creixeran un 3,5%, mentre que les Canàries i Madrid ho faran un 3,2% i un 2,6%, respectivament. Aquestes autonomies estaran seguides de prop per Aragó i Catalunya, amb sengles repunts del 2,5%, mentre que Astúries i La Rioja registraran el creixement més baix del Producte Interior Brut (PIB), totes dues amb un 1,9%.
Per sota de la mitjana també se situaran Andalusia, Galícia i el País Valencià, amb un 2,4%, Navarra, el País Basc i Castella i Lleó, amb un 2,3%, Cantàbria, amb un 2,2%, Extremadura i Castella-La Manxa, amb un 2,1%, i Múrcia, amb un 2%.
Com ha explicat Carlos Ocaña, director general de Funcas, "aquestes previsions són consistents amb el camí de creixement sostingut de l'economia espanyola, liderat pels sectors exportadors i els serveis de mercat". Per a Raymond Torres, director de Conjuntura de Funcas, "la convergència es produeix en general com a conseqüència d'incorporar més força laboral (elevant la taxa d'ocupació) i no per un augment de la productivitat a les regions més endarrerides".
Segons Funcas, aquestes previsions tenen en compte diversos factors com l'elevat pes del turisme a algunes regions, la presència d'un sector de serveis de mercat competitiu en algunes autonomies o la presència de les indústries de béns de consum o automotriu en altres.
A la inversa, la dependència del consum públic, de productes energètics com els derivats del petroli, o activitats agrícoles afectades per la climatologia poden frenar el creixement en alguns casos. Tot i això, s'estima que totes les comunitats autònomes hauran recuperat aquest any el nivell de PIB prepandèmia.
"Tenint en compte el període transcorregut després de la pandèmia, es percep una certa convergència entre comunitats autònomes, encara que aquest procés no és generalitzat. Algunes de les comunitats amb un PIB per càpita inferior a la mitjana es troben entre les que més han progressat, com és el cas d'Andalusia, Astúries, Castella i Lleó i Galícia. pandèmia", expliquen des de Funcas.
ATUR A LA BAIXA
D'altra banda, el 'think tank' assenyala que l'atur segueix en una trajectòria clara descendent. Des del començament del 2021 fins al juny d'aquest any, l'afiliació s'ha incrementat un 13,6% i el nombre d'ocupats, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), un 10,4%. Aquest bon comportament del mercat laboral, assenyalen, es percep a tot el país, cosa que ha permès que la taxa d'atur en termes d'EPA se situï per sota dels nivells anteriors a la pandèmia a totes les comunitats (llevat Navarra, on ja era relativament baix).
D'altra banda, l'atur ha tendit a reduir-se de manera més acusada a les comunitats amb més atur, com Andalusia, les Canàries, Castella-La Manxa i Extremadura, apuntant a un procés de convergència territorial en termes d'ocupació. Amb tot, la desocupació estructural continua sent un dels principals desequilibris a la majoria dels territoris.
"El canvi demogràfic ha incidit de manera important al mapa autonòmic. Des del 2021, el nombre d'habitants ha augmentat a totes les comunitats (llevat d'Extremadura, on s'ha estabilitzat), fins i tot en aquelles més atabalades pel declivi demogràfic. Aquesta recuperació es deu a la immigració estrangera. La seva rellevància es reflecteix en l'increment generalitzat de la població activa registrada durant els darrers dos anys, gràcies a la incorporació de mà d'obra forana, sent aquest un fenomen particularment pronunciat a Astúries, Galícia i Castella i Lleó, comunitats que sense aquesta aportació haurien registrat un estrenyiment de la força laboral", afegeixen des de Funcas.
Pel que fa als comptes públics autonòmics, aquests últims anys la política fiscal ha exercit una acció expansiva, segons l'evolució de la despesa pública. La reducció del dèficit de les administracions només s'ha produït per l'efecte de factors conjunturals: la inflació, unida a l'elevat creixement, ha aportat un plus de recaptació i ha alleujat transitòriament els desequilibris. Tot i això, Funcas preveu que els comptes públics donin un dèficit a totes les CA excepte en dos, el País Basc i Navarra.
