La Unió Europea (UE) s'enfronta a un moment d'incertesa davant el canvi de l'ordre internacional sorgit després de la Segona Guerra Mundial i el nou món desconegut que s'està configurant. Per poder fer front a aquests desafiaments, els analistes de la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas) veuen necessari un canvi significatiu en la seva governança, “incloent-hi més flexibilitat i adaptabilitat, que permeti conjugar una visió estratègica a llarg termini i capacitat de presa de decisions més ràpida i efectiva”.
Així ho posa de manifest l'últim Papers d'Economia Espanyola, publicació editada per Funcas, en què al monogràfic, titulat L'Europa del futur, Cecilio Tamarit considera que "la política econòmica ha anat transitant des d'una posició de domini monetari a una altra de domini fiscal, convertint el Banc Central Europeu en el responsable de polítiques d'últim recurs, cosa que té clares limitacions".
Els successius xocs dels últims anys han minvat el creixement de l'economia europea, cosa que planteja la necessitat, segons els experts de Funcas, d'afrontar desafiaments energètics, tecnològics i geopolítics. Però la capacitat fiscal dels països per fer per si sols aquestes transicions s'ha reduït, especialment a les economies més endeutades.
"El paper estabilitzador de la política fiscal es veu limitat per la reactivació imminent de les regles fiscals i pel canvi en les condicions financeres als mercats de capitals. Per tant, és important buscar una major capacitat fiscal comuna, posar en comú els recursos per possibilitar una política econòmica de conjunt”, valoren Raymond Torres i Patricia Sánchez.
D'aquesta manera, el desafiament de la magnitud de què afronta Europa subratlla la importància de respondre de manera conjunta als riscos comuns.
Per això, Lola Gadea i Carlos Martínez proposen la creació d'un fons europeu destinat a finançar els objectius climàtics europeus, cosa que podria requerir la prolongació del 'Next Generation EU'. "Seria un instrument clau davant la proliferació de subsidis industrials i mesures proteccionistes als Estats Units, que podrien derivar en una possible guerra comercial entre els dos costats de l'Atlàntic", comenten.
Per això, la creació d'un fons comunitari per finançar la transició climàtica hauria d'estar estretament vinculat a la reforma de les regles fiscals. "Una capacitat fiscal central dissenyada per finançar béns europeus, amb l'adequada condicionalitat, també permetria als Estats membres assolir posicions pressupostàries sostenibles", afegeixen.
Pel que fa a les possibles transformacions sectorials de l'economia europea, Gaetano D'Adamo i Juan Sapena expliquen que "Europa no es pot quedar al marge dels països creadors de les noves tecnologies i assistir com a mera espectadora a la batalla entre els EUA i la Xina per la supremacia tecnològica".
En relació amb la política energètica de la UE, Maria T. Costa-Campi i Elisenda Jové-Llopis, estimen que, malgrat la major estabilitat en la situació energètica durant el primer semestre del 2023, hi continua havent moltes incerteses i desafiaments que no poden ser oblidats un cop finalitzin les mesures d'emergència.
"La millora de l'eficiència energètica, el desplegament d'energies renovables a nivell domèstic i el foment de les comunitats energètiques, entre d'altres, són accions en què la UE ha de continuar treballant per assegurar un subministrament d'energia neta, assequible i segura que garanteixi un nivell de vida digne", subratllen.
En definitiva, els experts veuen necessàries més capacitat fiscal comuna i reformes estructurals perquè la regió pugui enfrontar-se als desafiaments del futur.