ep ursula von der leyen
Etienne Ansotte/European Commiss / DPA

Els eurobons, ara coneguts com coronabons, són més lluny que mai. Tot indica que ni Espanya ni Itàlia podran comptar amb aquestes ajudes per fer front a l'impacte econòmic del coronavirus. Perquè totes dues potències no se sentin abandonades per la Unió Europea, Brussel·les ha proposat un rescat de fins a 100.000 milions similar al de 2012, que seria més acceptable per Alemanya i els països del Nord.

El pla, conegut com 'Sure', no és més que un préstec com el que es va concedir a Espanya el 2012 quan les caixes eren a la vora de la fallida i el nostre país no podia obtenir recursos al mercat a un preu assumible per a rescartar-les. La prima de risc fregava en aquest moment els 600 punts bàsics, ara és al voltant dels 120 punts.

Aquesta proposta de la Comissió és una solució intermèdia amb la qual la Unió Europea pretén guanyar-se tant el beneplàcit dels països del Nord (els més poc inclinats als coronabons), com el dels països del Sud (els més necessitats). Encara que més que una ajuda, es tracta d'un préstec, que a falta de conèixer-ne els detalls, tindrà uns interessos baixos i unes condicions que agradin a totes les parts interessades.

'Sure' se sustentarà gràcies "a la solidaritat d'altres Estats membres", ha explicat Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. És a dir, gràcies a les garanties públiques aportades pel conjunt d'Estats membres.

Encara no s'han fet públics els detalls concrets d'aquest pla, però el 'Financial Times' ha avançat que es finançaria sortint als mercats, emprant les eines d'emergència del Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera (MEDE), com es va fer durant la crisi de l'euro de 2012. Els col·laterals per a aquests préstecs serien els fons comunitaris no gastats i altres garanties directes dels Estats més afectats per la crisi econòmica provocada pel coronavirus.

Brussel·les espera que aquestes noves ajudes salvin milions d'ocupacions durant la crisi, a més de permetre de rellançar de manera ràpida el motor econòmic europeu: "regions com Milà o Madrid són pilars importants de l'economia europea".

ESPANYA CREU QUE NO SUBSTITUEIX A ALTRES INICIATIVES

El Govern espanyol considera que aquesta proposta és molt positiva i un pas en la bona direcció, però que no substitueix les altres iniciatives, en un últim intent per tirar endavant els coronabons.

Fonts governamentals consultades per Europa Press han destacat que la proposta és un missatge de solidaritat de part de la Unió Europea però, en qualsevol cas, assenyalen que cal esperar a conèixer la resposta de l'Eurogrup, que es reunirà per videoconferència el pròxim dia 7.

Aquestes fonts han precisat que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va parlar el dimarts amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez i aquest dimecres ho va fer amb el primer ministre italià, Giuseppe Conte.

FRANÇA PROPOSA UN FONS DE RESCAT ESPECIAL

El Govern francès ha proposat la creació d'un fons de rescat especial, amb un horitzó de temps limitat, per mitigar les conseqüències econòmica derivades de la crisi generada pel Covid-19, segons ha assegurat el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, en una entrevista amb 'Financial Times'.

"Estem pensant en un fons que podria estar limitat en el temps amb una possibilitat d'endeutament per a la resposta a llarg termini a la crisi", ha explicat el ministre.

Aquest fons tindria una durada de cinc o deu anys, segons la proposta que l'Elisi ha posat sobre la taula. No obstant això, encara no hi ha un acord sobre quina resposta ha de donar Brussel·les contra el brot víric.

Noticias relacionadas

contador