L'economia espanyola resisteix i el creixement es col·loca per sobre fins i tot de les previsions tant del Govern com de diferents organismes. El 2022, el Producte Interior Brut (PIB) va créixer un 5,5%, després d'esquivar la recessió al quart trimestre i registrar un avanç del 0,2%, segons les dades preliminars de Comptabilitat Nacional publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Així, la dada supera en 1,1 punts la previsió feta per l'Executiu, que havia estimat un creixement anual del 4,4%.
A més, suposa que Espanya registra el seu segon creixement anual consecutiu el 2022 després del descens històric que va viure el PIB a causa de la pandèmia el 2020. De fet, l'economia avança el mateix que el 2021, de manera que durant els dos anys es registra les taxes d'augments més grans des de 1973. "Espanya pràcticament ha recuperat el nivell de PIB previ a la pandèmia", ha destacat el Ministeri d'Afers Econòmics, assenyalant que, "en un context internacional de gran incertesa", Espanya ha donat mostra de la seva "gran solidesa i resiliència".
La demanda nacional contribueix en 2,8 punts al creixement del PIB del 2022, dada 2,4 punts inferior a l'any anterior. Per la seva banda, la demanda externa presenta una aportació de 2,6 punts, 2,3 punts superior a la del 2021.
El valor del PIB a preus corrents per al conjunt de l'any 2022 se situa en 1.328.922 milions d'euros, un 10,1% superior al 2021.
Al quart trimestre, la contribució de la demanda nacional al creixement és de 0,6 punts, 2 punts inferior a la del tercer trimestre, mentre que la demanda externa presenta una aportació de 2,1 punts, una dècima menys que durant el trimestre anterior.
Pel que fa a la demanda nacional, la despesa en consum final s'incrementa un 2,4% respecte al mateix trimestre del 2021. Aquesta taxa és cinc dècimes inferior a la del tercer trimestre. La despesa en consum final de les llars experimenta una taxa interanual del 2,6%, xifra que suposa 2,2 punts menys que al trimestre passat.
Per la seva banda, la despesa en consum final de les administracions públiques presenta un creixement de l'1,9%, superior al 3,7 punts del trimestre precedent. La formació bruta de capital registra una variació del -5,5%, inferior al 7 punts al del trimestre anterior. La inversió en actius fixos materials presenta una taxa interanual del 2,2%, xifra que suposa 3,6 punts menys que al trimestre precedent.
Per components, la inversió en habitatges i altres edificis i construccions disminueix 2,3 punts, passant del 6,4% al 4,1%, mentre que la inversió en maquinària, béns d'equip i sistemes d'armament decreix 5,8 punts. presentar una variació del -0,9%, enfront del 4,9% del trimestre anterior. D'altra banda, la inversió en productes de propietat intel·lectual experimenta una variació del 0,9%, amb una reducció de 5,3 punts respecte a la taxa del trimestre passat.
Pel que fa a la demanda externa, les exportacions de béns i serveis presenten una variació del 7,6% respecte al quart trimestre del 2021, xifra que suposa 7,1 punts menys que al trimestre anterior. Aquesta desacceleració es produeix pel decrement a les taxes interanuals de les exportacions de serveis (del 51,5% al 13,9%) parcialment compensades per l'increment en les taxes interanuals de les exportacions de béns (del 2,7 al 5, 6%). Dins d'aquestes, la despesa de no residents al territori econòmic baixa 95,6 punts (del 92,1% al -3,5%).
Les importacions de béns i serveis varien un 2,2% respecte al mateix trimestre de l'any anterior, 6,5 punts menys que el tercer trimestre. Aquesta desacceleració s'explica per la disminució de les importacions de béns (del 6,5% al 0,5%) i de les importacions de serveis (del 20,7% al 10,9%). Per la seva banda, la despesa de residents a la resta del món desaccelera en 53,8 punts la seva variació interanual aquest trimestre (del 70,4% al 16,6%).
RENDES I OCUPACIÓ
La remuneració dels assalariats presenta un creixement interanual del 6,3% al quart trimestre, nou dècimes superior al del trimestre anterior. Aquest resultat és conseqüència de l'augment del 2,4% del nombre d'assalariats, set dècimes inferior al del trimestre precedent, i que la remuneració mitjana per assalariat varia un 3,8%, enfront del 2,2% del tercer trimestre.
Per la seva banda, el nombre d'hores treballades efectivament disminueix un 0,1% respecte al tercer trimestre, una dècima menys que al trimestre anterior. En termes interanuals, el nombre d'hores treballades efectivament disminueix cinc dècimes, fins al 2,7%.
La taxa de variació interanual de les hores treballades a les branques industrials se situa al 2%, taxa que suposa 2,7 punts menys que en el trimestre precedent. En el cas de la construcció, la variació interanual és del 2,6%, amb un increment d'1,8 punts respecte del trimestre anterior. Les hores treballades al sector serveis disminueixen una dècima la seva variació interanual respecte al tercer trimestre, fins al 3,5%. Finalment, les branques primàries presenten una taxa del -8,9%, amb un descens de 5,6 punts respecte del trimestre anterior.
Els llocs de treball equivalents a temps complet, definits com el nombre d'hores treballades entre la jornada mitjana realitzada en llocs de treball a temps complet, augmenten un 0,1% respecte al trimestre anterior. Aquesta variació és un punt inferior a la del tercer trimestre i s'explica per l'efecte combinat de la variació de les hores treballades i l'augment de la jornada mitjana en llocs de treball a temps complet (de -1,3% a -0,3%).
En termes interanuals, l'ocupació presenta un creixement del 2%, vuit dècimes inferior al registrat el trimestre precedent, xifra que suposa un increment de 386.000 llocs de treball equivalents a temps complet en un any.
La taxa de variació interanual de l'ocupació de les branques industrials se situa a l'1,1%, taxa que suposa 1,3 punts menys que al trimestre precedent. En el cas de la construcció, la variació interanual de l'ocupació és del 2,8%, amb un decrement de 1,2 punts respecte al tercer trimestre. L'ocupació a serveis disminueix tres dècimes el creixement interanual respecte al trimestre anterior, fins al 2,7%. Finalment, la feina a les branques primàries presenta una variació del -9%, amb un descens de 7 punts respecte al tercer trimestre.
