El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha afirmat aquest dilluns que "és raonable pensar" que aquesta mateixa setmana s'arribarà a una acord amb els agents socials per tirar endavant la primera pota de la reforma de pensions. A més, eleva a més de 200.000 els llocs de treball nets que es crearan al juny.
"Hem tingut ja moltes reunions durant les quals hem anat aproximant i millorant el text progressivament i amb les aportacions de tots. Tinc les majors expectatives amb les últimes trobades que tindrem un acord aquesta setmana", ha indicat el ministre durant la seva intervenció en un esmorzar organitzat per Nova Economia Fòrum.
Escrivà espera que es concreti "de forma imminent" aquesta primera part de la reforma, que, segons ha explicat, és "consistent" amb les recomanacions del Pacte de Toledo i amb el component 30 del Pla de Recuperació remès a Brussel·les. El ministre ha assenyalat que es tracta d'una reforma pensada perquè duri 25 anys, de manera que cal ajustar el model de manera gradual, perseguint el manteniment actiu dels treballadors al mercat laboral mitjançant incentius.
Escrivà ha indicat que la Seguretat Social avui, amb el nivell d'ingressos i despeses que té, "no hauria de visualitzar-se en dèficit", ja que si es descompten les despeses impròpies del sistema, superiors als 18.000 milions d'euros, no estaria en números vermells. A finals d'aquesta legislatura l'Estat ja assumirà totes les despeses impropis. Ara bé, a partir de 2025 i 2026, el ministre ha reconegut que hi haurà una certa "tensió" en la despesa de sistema per l'arribada dels 'baby boomers' a l'edat de jubilació, un problema que la reforma de pensions ha tingut en compte.
MÉS DE 200.000 LLOCS DE TREBALL
D'altra banda, Escrivà ha avançat aquest dilluns que l'afiliació a la Seguretat Social tancarà juny amb un creixement desestacionalitzat de més de 200.000 ocupats, en contrast amb els 45.000 nous cotitzants de maig. El ministre ha subratllat que aquesta xifra, superior a l'estimada fa una mica més d'una setmana, és "extraordinàriament important", perquè igualarà el total d'ocupats, en termes desestacionalitzats, amb nivells prepandemia.
"Fa un any les previsions de la majoria dels organismes parlaven de taxes d'atur clarament superiors al 20%, però probablement acabarem l'any amb una taxa d'atur que no estarà molt lluny de la que teníem abans de la pandèmia", ha destacat el ministre, que ha assenyalat que s'està produint una "recuperació molt intensa i un major dinamisme" en aquelles activitats que abans comptaven amb més restriccions administratives, com l'hostaleria.
Aquesta recuperació s'està traduint en la reducció de treballadors en expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) fins a situar-se entorn als 300.000 treballadors inactius dins de les modalitats bonificades amb exempcions de quotes a la Seguretat Social. Aquests treballadors es concentren sobretot en el sector aeri, agències de viatge, hostaleria i activitats recreatives i d'oci nocturn, ha precisat. "Teníem 3,6 milions de treballadors en ERTO fa una mica més d'un any. La recuperació ha estat intensíssima", ha destacat el ministre.
Escrivà ha explicat que, a més, hi ha al voltant de 150.000 treballadors en ERTO que estan en modalitats no exonerades per la Seguretat Social, xifra que equival "a menys de l'1% de tota l'ocupació a Espanya" i que "probablement reflecteixi empreses i activitats que ja tenien alguna debilitat prèvia a la crisi", ha apuntat. "El percentatge d'empreses que com a resultat de la Covid pot tenir algun tipus de reestructuració és més baix del que es podria esperar. Jo situaria en uns 150.000 els treballadors afectats", ha indicat el ministre.
Escrivà ha subratllat que a finals d'estiu la situació serà "clarament millor", de manera que al setembre, quan arribi el moment d'analitzar si els ERTO es prorroguen o no, "caldrà discutir el que residualment quedi en els ERTO" i l'èmfasi, ha dit el ministre, "caldrà posar-lo en la formació i la recapacitació" dels treballadors que encara segueixin emparats per aquest instrument.
INGRÉS MÍNIM
El ministre ha assegurat, a més, que preveu que abans que acabi la legislatura l'Ingrés Mínim Vital (IMV) arribarà a totes les llars que es van marcar com a objectiu. Dels 850.000 llars que es van marcar inicialment, actualment n'arriba a uns 320.000. "Seguim treballant perquè més llars potencialment beneficiaris acudeixin a nosaltres i tinc la convicció que durant la resta de la legislatura complirem el nostre objectiu clarament, aquest és el nostre compromís".
Ha defensat que el Govern ha arribat amb l'IMV en un any a més llars dels que van arribar les rendes mínimes autonòmiques "en 20 anys". "Les rendes mínimes, l'equivalent a l'IMV a les CA estan vigents a Espanya des de finals dels anys 90 i després de més de 20 anys, el conjunt de llars beneficiaris eren uns 260.000 llars i no va arribar a 700.000 persones, nosaltres en un sol any estem arribant a 320.000 llars", ha postil·lat.
En resum, Escrivà ha afirmat que estan "satisfets" amb el desplegament de la prestació a dia d'avui i ha avançat que aviat publicaran una anàlisi sobre l'abast que ha tingut aquest ajut.