- El 10% d'assalariats que menys cobra té una remuneració mitjana de 483 euros per mes
- El 10% dels assalariats que més cobra la té de 4.491 euros mensuals
El salari mitjà espanyol es troba als 1.639 euros mensuals, un 0,2% més gran que fa un any. A la pràctica, això significa la prolongació de l'estabilitat de la remuneració mitjana: al llarg dels últims set anys el salari mitjà espanyol ha oscil·lat entre els 1.630 i 1.640 euros mensuals. Aquesta estabilitat es constata en observar que el salari mitjà actual és igual al de l'any 2012.
El Grup Adecco ha elaborat el seu VI Monitor Anual Adecco Sobre Salaris, en el qual, basats en l'última Enquesta Trimestral de Cost Laboral, s'analitza l'evolució de la remuneració mitjana espanyola tant durant l'últim any com durant els últims sis (2012-2017) just abans que comencés la recuperació econòmica.
Després de tres anys consecutius de caigudes en l'IPC (cosa que no havia passat des de 1933), el 2017 els preus al consum han crescut un 2%. Això ha tingut un impacte negatiu en la capacitat de compra del salari mitjà. Així, el salari mitjà està perdent un 1,8% de capacitat de compra, cosa que ha suposat la fi d'una ratxa de tres increments anuals consecutius. En altres paraules, el salari mitjà espanyol permet adquirir un 1,8% menys de mercaderies i serveis que fa un any.
En els últims cinc anys s'ha acumulat una caiguda en el poder adquisitiu de la remuneració mitjana d'un 2,3%. Aquesta retallada equival a una pèrdua de 39 euros per mes o 468 euros per any.
El 10% dels assalariats que menys cobra té una remuneració mitjana de 483 euros al mes. A l'altre extrem, el 10% amb salaris més alts percep, de mitjana, 4.491 euros mensuals. En comprar els salaris dels diferents decils s'observa que el major increment percentual passa en passar del primer al segon, amb una pujada d'un 82% (equivalent a 396 euros) fins als 879 euros mensuals. L'increment fins al tercer decil és d'un 29% (257 euros més que el decil anterior), amb el qual s'arriba a 1.136 euros per mes.
A partir d'aquí, des del quart fins al vuitè decil, els augments del salari mitjà en passar d'un decil a un altre són més moderats i inferiors al 20%. Els increments es fan més grans entre els últims dos decils. Passar del vuitè al novè implica un guany addicional del 24% (558 euros mensuals més). I arribar al desè comporta un nou increment del 54% (que equival a 1.570 euros, que és el major increment absolut).
En altres termes, passar d'un decil a un altre no vol dir sempre el mateix esforç ni el mateix benefici. Per exemple, passar del quart al sisè decil implica un guany extra del 28%, que equival a 375 euros addicionals. És un avantatge menor que la que suposa passar del setè al vuitè decil, de manera que es perceben 385 euros més al mes (+19%).
Coneguts els majors i menors salaris mitjans, sorgeix immediatament la idea de calcular la relació entre els dos, que és de 9,3 vegades. És a dir que el 10% que percep salaris més elevats cobra, de mitjana, 9,3 vegades més que els que ingressen les menors remuneracions.
Malgrat l’elevat que pugui semblar aquesta relació, és la més baixa dels últims set anys. El 2015 es va assolir la màxima disparitat, amb una relació d’11,4 vegades entre la gent gran i els menors salaris. Per trobar una relació similar a l'actual cal retrocedir fins al 2010, quan arribava a 9 vegades.
La reducció de la bretxa entre la gent gran i els menors salaris es produeix perquè les remuneracions més baixes són les que més creixen. Durant els últims cinc anys, des de 2012 fins al 2017, el salari mitjà del primer decil ha augmentat un 13,5%, xifra que implica un guany addicional de 58 euros mensuals. El segon decil ha tingut també el segon salari mitjà que més s'ha incrementat, amb una pujada d'un 4,7% durant el mateix període (39 euros més per mes).
En els altres decils, l'increment acumulat durant els últims cinc anys ha oscil·lat entre l’1,3% i el 2,5%. L'excepció és el desè decil, que és l'únic que s'ha reduït: ha perdut un 0,5% des del 2012, xifra que equival a una retallada de 24 euros mensuals.
Aquests increments impliquen que els únics dos decils la remuneració dels quals ha augmentat més que la inflació (és a dir, els únics salaris que han guanyat poder de compra), són els dos més baixos.
