- L'economia va camí de créixer per sobre del 3% per tercer any consecutiu sense que es noti a la butxaca dels treballadors
- Els salaris més alts es paguen a finances i a la indústria energètica
- En castellano:Los salarios se quedan lejos del crecimiento de la economía por tercer año consecutivo
Les dades són tossudes: l'economia creix amb força, però això no arriba als salaris dels treballadors. De fet, la seva remuneració ha disminuït el seu pes al Producte Interior Brut (PIB) durant la crisi. Aquest dimecres, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) confirma que el 2016 els sous van tornar a créixer menys que l'economia.
En concret, mentre que el PIB va créixer un 3,3% real –descomptant-ne la inflació- el 2016, el salari mitjà es va reduir un 0,8% anual, segons l'informe ‘EPA. Decil de salaris de l'ocupació principal' que publica cada any l'oficina estadística. En concret, el salari mensual brut mitjà es va situar als 1.878 euros, fet que suposa un descens de 15,6 euros davant del 2015.
Per la seva banda, el salari mitjà, que se situa a la meitat de tots els sous existents en l'economia, baixa 2,3 euros fins als 1.594,5 euros. És a dir, un descens del 0,14% que també contrasta amb l'evolució de l'economia, que va generar més de 400.000 llocs de treball fins augmentar l'ocupació mitjana des dels 18.090.000 del quart trimestre del 2015 fins als 18,5 milions dels últims tres mesos de 2016.
Aquests resultats es produeixen per dos vessants principals. Una és que els salaris existents en l'economia tot just creixen, davant la moderació salarial a Espanya durant la crisi que ha permès a les empreses guanyar competitivitat exterior i generar rècords d'exportacions que van estirar el creixement en el pitjor moment i que ara acompanyen el consum intern.
D'altra banda, els nous contractes tenen associats sous inferiors als del passat. En aquest sentit, la remuneració dels nous llocs de treball s'ha reduït un 12% entre el primer trimestre del 2014 i el segon trimestre del 2017 en termes reals –descomptant-ne la inflació-, segons un informe de Funcas elaborat per Daniel Fernández Kranz, de l'IE Business School. Així mateix, el Banc d'Espanya va publicar una anàlisi sobre ocupació en el qual va estimar que la caiguda arriba al 24% si es compara el conjunt dels contractes signats després de 2008 amb els de la dècada anterior, en plena bombolla.
Les dades de l'INE mostren que el 40% dels assalariats està entre els 1.229,3 euros bruts mensuals i els 2.137,5 euros, mentre que el 30% va estar per sobre i un altre 30% per sota. Així mateix, l'evolució de l'ocupació mostra un creixent pes de les jornades parcials. De fet, les hores mitjanes habituals per setmana es van reduir lleument, des de 36,6-35,5, cosa que suposa el segon any consecutiu en què aquesta mitjana baixa una dècima. El salari mitjà per hora es va mantenir constant a 11,9 euros.
Tot i la pressió dels sindicats ja que la mateixa ministra Fátima Báñez va demanar un esforç als sindicats, la devaluació interna continua el 2017. La remuneració per assalariat va baixar un 0,1% interanual durant el segon trimestre, segons les últimes dades de comptabilitat nacional. Mentre que els convenis registrats fins al setembre, que afecten 6,34 treballadors -amb prou feines el 40% -, porten incorporades alces salarials de l’1,4% de mitjana, per sota dels nivells d'inflació que per ara estan al voltant del 2% de mitjana a l'any.
La formació, el tipus de contracte entre indefinit i temporal o si l'assalariat és del sector públic o del privat expliquen la bretxa salarial entre diferents treballadors
La congelació salarial no mostra diferències per qualificació, ja que en tots els casos els sous mitjans es van situar el 2016 a nivells similars als de 2011. Els treballadors que tenen només fins a la primera etapa de la secundària van ingressar 1.383,7 euros bruts cada mes , els que van completar la segona etapa, 1.605,7 euros, i els que han completat estudis superiors es van situar als 2.380,4 euros.
Tanmateix, la formació explica en gran part les diferències salarials entre els treballadors. També el tipus de contracte, ja que els assalariats amb contracte indefinit van percebre un sou mitjà brut mensual de 2.079,8 euros el 2016, molt per sobre dels 1.312,4 euros dels treballadors temporals. Una altra bretxa important es produeix entre el sector públic i el privat, que de fet va créixer l'any passat: els assalariats del sector públic van cobrar 2.623,5 euros de mitjana, 37 euros més. Els del sector privat van guanyar 16 euros menys que l'any anterior, 1.694 euros.
MENYS BRETXA SALARIAL ENTRE HOMES I DONES
Un dels aspectes positius que reflecteix l'informe és la reducció, tot i que encara de forma molt suau, de la bretxa de gènere. El salari mitjà mensual dels homes va ser el 2016 de 2.075,7 euros, davant els 1.661 euros de les dones. Tot i que la primera xifra es va reduir a 46,8 euros i la segona va augmentar en 17,2 euros.
Tot i així, segueix havent-hi una diferència notable de 415 euros, que es produeix tant pel menor nombre d'hores treballades de mitjana per part de les dones com el salari inferior per hores. És a dir, la mitjana d'hores setmanals va ser de 38,9 entre els homes, 0,3 menys, i 33,8 a les dones, mateix nombre que el 2015. Cal tenir en compte que gran part dels contractes parcials són per no haver trobat una ocupació a temps complet: això és el que li passa a 465.900 homes i a 1.117.400 dones, segons l'EPA del tercer trimestre. Pel que fa al salari mitjà per hora, es va reduir en 20 cèntims fins als 12,3 euros entre els homes i va augmentar en 10 cèntims entre les dones fins als 11,3 euros.
Per branques d'activitat, els treballadors del sector de finances i assegurances són els que tenen sous més alts, amb 3.126,8 euros de mitjana, per davant dels 3.070,1 euros dels que es dediquen al subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat. Això sí, totes dues xifres cauen amb força en 353 i 391 euros respectivament. Per sobre dels 2.000 euros també hi ha els empleats de les indústries extractives i manufactureres; informació i comunicacions; activitats professionals, científiques i tècniques; educació; i activitats sanitàries i de serveis socials. A la banda contrària, per sota dels 1.000 euros només hi ha els empleats de la llar, amb 823 euros, encara que va augmentar en 79 euros. Pel que fa a la responsabilitat a l'empresa, els directors i gerents van guanyar de mitjana 4.052,7 euros bruts, 81 euros menys.
Pel que fa a la bretxa per comunitats autònomes, el salari brut mensual mitjà més alt es va registrar al País Basc, amb 2.235 euros. A Madrid i Navarra també se supera el llindar dels 2.000 euros, amb 2.166 i 2.085 euros respectivament. Astúries, Catalunya i Cantàbria també estan per sobre de la mitjana nacional. Per sota, destaca Extremadura amb 1.613 euros.
