- La bretxa més acusada (21.600 euros de diferència) sorgeix en relació amb el que cobra un funcionari A1 (titulat superior) de l'AGE respecte al mateix lloc al País Basc
Els empleats públics de l'Administració General de l'Estat (AGE) cobren entre 1.000 i 21.600 euros anuals menys que els que treballen en el mateix lloc per a les administracions autonòmiques, segons un estudi presentat aquest dilluns durant una roda de premsa per CSIF.
En aquest informe es comparen les retribucions dels funcionaris de l'Estat amb les que es perceben en deu comunitats el nombre d'empleats públics dels quals és significatiu (Madrid, Catalunya, País Basc, Navarra, Andalusia, Extremadura, Comunitat Valenciana, Astúries, Aragó i Galícia).
La menor diferència retributiva (1.000 euros) correspon al personal laboral en tasques de manteniment i serveis, mentre que la bretxa més acusada (21.600 euros de diferència) sorgeix en relació amb el que cobra un funcionari A1 (titulat superior) de l'AGE respecte al mateix lloc al País Basc.
Segons CSIF, amb el pas dels anys, s'ha generat un "greuge comparatiu" amb el personal de l'AGE, les retribucions del qual són actualment un 25% inferiors a la mitjana de les diferents comunitats autònomes i corporacions locals.
Aquest "greuge comparatiu" es produeix amb qualsevol de les comunitats autònomes i en qualsevol dels nivells de responsabilitat o grups, denuncia CSIF al seu informe. Juntament amb País Basc, també destaca la bretxa retributiva de 20.841 euros entre els funcionaris del grup A1 que treballen a Catalunya i els que ho fan a l'AGE. D'aquesta manera, CSIF conclou que l'Administració Central paga als seus empleats públics fins a 57 diaris menys del que es paga a País Basc o a Catalunya als seus funcionaris.
"Històricament, els empleats de l'AGE han estat especialment castigats. No té sentit que percebin menors retribucions que a les comunitats. És una reivindicació justa i històrica que s'equiparin", ha assenyalat durant la roda de premsa el secretari d'Acció Sindical de CSIF, Francisco Camarillo.
Aquestes diferències salarials se sumen a la pèrdua de poder adquisitiu del 20% que han patit les administracions públiques durant els últims anys com a conseqüència de les retallades. Des de 2010, amb la disminució d'efectius, la massa salarial s'ha reduït en 1.657,7 milions d'euros.
DEMANA UN FONS DE 500 MILIONS D'EUROS PER EQUIPARAR SALARIS
CSIF assenyala que aquesta quantitat podria dedicar-se a l'equiparació salarial dels empleats públics i, com a mínim, advoca perquè al pròxim pressupost es destini una partida addicional d'uns 500 milions d'euros a aquest fi.
El sindicat destaca que aquest estudi posa de manifest la "discriminació" que pateix un col·lectiu de 230.000 persones, que "se senten maltractades pels seus responsables, en aquest cas, el Govern d'Espanya".
CSIF vol que es reprenguin les negociacions amb el Govern en matèria salarial, interrompudes el passat mes de setembre per la crisi institucional a Catalunya, i no descarta convocar mobilitzacions en cas contrari.
De moment, ha iniciat una campanya que s’anomena 'A la feina igual, el mateix sou’, tot amb l'objectiu que l'Executiu comenci a equiparar les retribucions i a retornar als empleats públics part del poder adquisitiu perdut.
El sindicat es reunirà demà amb el Grup Parlamentari del PP per abordar aquest assumpte, i en uns dies ho farà també amb Ciutadans. Amb Podem i PSOE ja ha mantingut trobades.
L'organització que presideix Miguel Borra ha emplaçat també als ministres d'Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro i Juan Ignacio Zoido, respectivament, a celebrar una reunió per tractar aquesta qüestió. Pel que fa al Ministeri de l'Interior, l'estudi de CSIF revela que els funcionaris del grup A1/A d'Institucions Penitenciàries de Catalunya guanyen fins a 21.784 euros més que els que tenen el mateix lloc a l'AGE.
